El pròxim dijous 10 de juliol s'estrena a Barcelona el curtmetratge de ficció Badia dirigit per Marcel Buisan amb la col·laboració de Films en Off. Buisan va escriure el film entre el 2020 i el 2021, i l'any següent una campanya de micromecentage de menys de 5.000 euros li va permetre planificar el rodatge, que es va fer el 2023 durant set dies seguits a Barcelona, Mataró, Masnou, Girona, Tarragona i Balaguer.

Miquel Badia i Capell, "Capità Collons"

Nascut el 1906 a Lleida i mort el 1936 a Barcelona a mans de la FAI conjuntament amb el seu germà Josep, Miquel Badia forma part de la generació dels primers independentistes radicals. Miquel Badia va arribar a la capital per fer d’aprenent de farmacèutic i va acabar per torturar sindicalistes amb els seus escamots paramilitars. Diuen que estava fascinat per la violència i la seguretat, i això és el que va fer durant la seva vida curta i accidentada. Va ser militant del partit Estat Català que acabava de fundar Daniel Cardona, i tenia el sobrenom de Capità Collons per les seves tendències violentes i repressives contra vaguistes i sindicalistes. És una figura polèmica, sovint acusada de flirtejar o d'haver-se deixat seduir pel feixisme que començava a ser popular a l’època. L'acusaven en vida i se l'acusa encara ara. A Catalunya se'l coneixia per la seva batalla contra l'anarcocomunisme català, que va acabar per venjar-se d'ell. El 1925 va estar implicat en un intent d’assassinat contra l’aleshores rei d’Espanya Alfons XIII, en una visita que el monarca va fer a Barcelona. El van condemnar a dotze anys de presó per l’intent d’homicidi, però va sortir de la garjola arran de la caiguda de Primo de Rivera i de l’amnistia que va seguir a la derrota del dictador. El 1932, quan encara no tenia ni trenta anys, va començar amb els escamots paramilitars, que funcionaven com un exèrcit; un any abans, el 1931, Badia havia començat a treballar com a encarregat de la seguretat del president Francesc Macià, i el 1934 es va convertir en Cap de l'Ordre Públic sota la presidència de Lluís Companys. Aquell mateix any es va haver d’exiliar arran de la declaració d’independència de Catalunya fallida. 

Miquel Badia va tenir una relació amorosa amb Carme Ballester, que es convertiria en la dona del president Companys, i es va arribar a plantejar la tesi que el seu assassinat no fos polític sinó d’algú proper a Companys, perquè es barallaven tots dos per la mateixa dona

El 1936 va tornar a Catalunya. Tot i que és una figura fosca, i això potser ens resulta familiar, ell no es reconeixia públicament com a feixista. Daniel Cardona, el fundador del partit del qual Badia formava part, va lluitar amb la Resistència francesa contra els nazis fins que va poder tornar greument malalt a morir-se a casa seva el 1942: si l'ideòleg independentista radical Cardona hagués estat a favor del feixisme, no l'hauria combatut. Com a militant d’Estat Català, Badia havia participat en manifestacions antifeixistes organitzades per Esquerra Republicana, i el 1936 va formar part del Front d’Esquerres contra el Front Català d’Ordre. Però a diferència de Cardona, que es va exiliar a França després dels Fets de Maig del 1937, Miquel Badia no va tenir temps de participar en la Guerra Civil Espanyola: el 28 d’abril del 1936, Justo Bueno i Martínez Ripoll, dos activistes de la FAI, li van disparar quan sortia de casa seva amb el seu germà, a l’encreuament entre el carrer Diputació el carrer de Muntaner. Feia anys que els anarquistes l'amenaçaven de mort, com va apuntar el periodista manresà Josep Maria Planes. Després d’escriure la veritat sobre el cas, van trobar Planes mort a la carretera de l’Arrabassada. També va morir un dels policies que investigava el cas. Quan Franco va guanyar la guerra, un dels assassins de Badia, Justo Bueno, d’entrada va guanyar-se el favor de les autoritats falangistes, que el van arribar a condecorar per haver mort un separatista de la talla de Miquel Badia. La paradoxa és que alguns falangistes admiraven les tàctiques de tortura física i psicològica que havia emprat Badia. Per altra banda, la sort de Justo Bueno no va durar gaire, i el van afusellar al Camp de la Bota el 1944. Pel que fa a la seva vida personal, Miquel Badia va tenir una relació amorosa amb Carme Ballester, que més endavant es convertiria en la dona del president Companys. De fet, en algun moment es va arribar a plantejar la tesi que el seu assassinat no fos polític sinó d’algú proper a Companys, perquè es barallaven tots dos per la mateixa dona. Com podeu veure, amb la biografia de l’independentista Miquel Badia es podria fer no només un curtmetratge, sinó una saga de pel·lícules llargues. 

Qui és Marcel Buisan?

Seguirem amb atenció què ens explica el curtmetratge de Marcel Buisan sobre la vida i miracles de Miquel Badia. Del 2010 fins avui, Marcel Buisan, que també és historiador, ha tocat totes les tecles de la producció audiovisual. Ha treballat en diversos projectes al departament de so, al de fotografia, de producció, d’ajudant de direcció i de director. Abans de Badia, que s'estrena dijous vinent, Buisan és director dels curts La herencia de Martí (2018), que es va endur el premi al millor curt LGTBI a la Veracruz Film Festival, Fatarella 1938: Ofensiva republicana (2018) i La tardor de la història (2020).