“Per al meu cantant de blues favorit, Nicholas E. Cave. Nadal del 89 a la meva puta ciutat favorita, Nova York. El teu vell amic i fan, Peter Sempel”, aquesta és la dedicatòria, juntament amb un dibuix a mà d’un ciclop, que el cineasta australià va escriure per a Nick Cave a l’interior d’un exemplar de Los trabajos de Persiles y Sigismunda, la darrera novel·la de Cervantes. Es tracta d’un dels més de 2.000 volums que el cantant australià, un dels noms més rellevants i influents del món de la música durant les últimes dècades, ha donat a la llibreria benèfica Oxfam de Hove (East Sussex, Anglaterra). El dia que es va fer pública la notícia de la donació, centenars de seguidors de Cave arribats de tots els racons del Regne Unit es van plantar a la porta d’aquest petit establiment de la ciutat costanera del sud d’Anglaterra on Cave havia residit durant diversos anys abans de traslladar-se a Los Angeles el 2015, després de la mort del seu fill Arthur.
Una targeta d'embarcament, un mapa dels Estats Units i un paquet de Camel
Nick Cave és una de les figures més fascinants sorgides del món de la música en les darreres cinc dècades. Adolescent obsessionat amb artistes com Lou Reed, David Bowie, Alice Cooper, Roxy Music o els Ramones, a finals dels anys setanta es va posar al capdavant de la banda The Boys Next Door, formació que amb el temps canviaria el seu nom pel de The Birthday Party. Van ser una banda de culte que es movia pels paratges més foscos del punk. En solitari des de mitjans dels vuitanta, Nick Cave, crooner contemporani que sempre aprofundeix en les ferides de l’ànima, ha modelat, a partir del lèxic menys acomodat del rock, el blues, el postpunk i el folk, una de les obres discogràfiques més extraordinàries de l’últim mig segle. Let Love In, Push the Sky Away, The Boatman’s Call, Murder Ballads... són, entre moltes altres, obres monumentals que tothom hauria d’escoltar com a mínim un cop al mes.
Artista d’imatge extremadament elegant, més enllà de la música, Cave també s’ha endinsat al llarg dels anys en els paratges del cinema, no només component bandes sonores o cedint temes, sinó participant com a actor i fins i tot escrivint el guió del film The Proposition, un western de mirada onírica sobre l’amor i la violència ambientat al desert australià. Dirigida per John Hillcoat i amb un repartiment que inclou Guy Pearce, Ray Winstone, Danny Huston, John Hurt, David Wenham i Emily Watson, la pel·lícula es va estrenar el 2005 i va rebre nombrosos elogis per part de la crítica.
Encara més interessant ha estat la seva faceta com a escriptor, havent publicat diverses novel·les i assaigs com Más extraño que la bondad, Y el asno vio el ángel, La muerte de Bunny Munro o La canción de la bolsa para el mareo. Amor per la literatura que ha conreat també com a lector compulsiu, recopilant al llarg dels anys una vastíssima biblioteca de la qual ara, en una d’aquelles decisions els motius de la qual només poden entendre’s des de dins del cap d’un artista tan complex com Cave, s’ha volgut desprendre donant-la a la petita llibreria benèfica que Oxfam té a Hove.
“La reacció dels fans ha estat absolutament boja”, admetia Maggie Rea, gerent de la llibreria, a la BBC. Els milers de llibres donats ens descobreixen un Cave polièdric com a lector. La col·lecció contenia novel·les de Salman Rushdie i Ian McEwan, però també un exemplar d’un llibre de receptes afrodisíaques o una molt buscada primera edició de El hombre de blanco de Johnny Cash. Però el que realment ha desfermat el deliri entre els seguidors del cantant australià ha estat que l’interior de molts d’aquests volums amagava anotacions manuscrites de Cave i fins i tot rècords personals, com ara la targeta d’embarcament d’un vol a Amsterdam, un mapa dels Estats Units amb la data de la gira que va fer el 2007 i el Madison Square Garden encerclat, un paquet buit i aixafat de cigarretes Camel o la dedicatòria de Peter Sempel en un exemplar de la darrera novel·la de Miguel de Cervantes.