Des de la caiguda del teló d’acer, l’ensorrament de la Unió Soviètica i la implosió dels Balcans, el nombre de països participants al festival d’Eurovisió ha augmentat tant que des de mitjans dels anys noranta -la dels grans canvis al mapa europeu- s’ha utilitzat diversos sistemes per racionalitzar el nombre de participants, des de suspendre per un any els pitjors participants fins a l’actual sistema de semifinals, implementat l’any 2004.

Ara bé, hi ha diversos països que eviten el tràmit de la semifinal, ja que tenen assegurat el passi a la final. Un d’ells és sempre el país amfitrió, que a més és el guanyador de l’anterior edició, enguany Suècia. Però n’hi ha cinc més que es garanteixen la presència per una raó més prosaica: paguen.

Els intocables del 'big five'

Efectivament, els països coneguts com el Big Five -Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya- s’han convertit en intocables i sempre tenen un lloc reservat a la gala final, precisament perquè són els principals contribuents financers de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l’entitat organitzadora del festival.

És a dir, que més enllà de la qualitat de la cançó presentada o de la classificació en anteriors edicions, els representants d’aquests països arriben a la final gràcies als diners que desemborsa cada Estat; és a dir, que el diner públic del contribuent -en el cas d’Espanya a través del pressupost de RTVE- és el que garanteix un lloc a la final. Ras i curt, la participació de Barei la paguen tots els contribuents espanyols.

Austràlia, Europa per un dia

Malgrat que el nom del festival porti el prefix -euro-, tradicionalment el concurs ha traspassat les fronteres del continent europeu, amb la participació habitual d’un país del Pròxim Orient com Israel i la més recent de nacions transcaucàsiques com Geòrgia, Armènia i l’Azerbaidjan. En tot cas, participacions més o menys justificables en nom de la geopolítica.

Ara bé, enguany hi participa també Austràlia. De fet, és el segon any que ho fa. En aquest sentit, la inclusió d’un país d’Oceania s’explica oficialment pel seguiment multitudinari que hi té l’esdeveniment, que és retransmès en directe. És a dir, que almenys per un dia, Austràlia esdevé un país europeu. I si guanyés el festival, amb tota probabilitat l’organitzaria l’any vinent.

26 participants, 16 eliminats

En l’edició d’aquest 2016 hi participaran 26 països, mentre que 16 han quedat pel camí a les semifinals. Els participants, per ordre d’actuació, seran Bèlgica; República Txeca; Països Baixos; Azerbaidjan; Hongria; Itàlia; Israel; Bulgària; Suècia; Alemanya; França; Polònia; Austràlia; Xipre; Sèrbia; Lituània; Croàcia; Rússia; Espanya; Letònia; Ucraïna; Malta; Geòrgia; Àustria; Regne Unit i Armènia.

Per la seva banda, han quedat eliminats en semifinals Finlàndia; Grècia; Moldàvia; San Marino; Estònia; Montenegro; Islàndia; Bòsnia i Hercegovina; Suïssa; Bielorússia; Irlanda; Macedònia; Eslovènia; Dinamarca; Noruega i Albània.