Jaume Bertranpetit és catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat deixeble de Luca L. Cavalli-Sforza i s'ha especialitzat en l'estudi i la comprensió del genoma humà; actualment estudia com la selecció natural ha format la biologia dels humans. Del 18 al 21 de juliol coordina el curs "Què és la biotecnologia?", organitzat per l'Escola Europea d'Humanitats. Es tracta d'un curs d'estiu gratuït que es realitzarà al Palau Macaya, de l'Obra Social La Caixa, en què també hi participaran el genetista i primatòleg Tomàs Marquès, l'investigador en cèl·lules mare Ángel Raya i Pere Puigdomenech, investigador del genoma de plantes.

 

Què és exactament la biotecnologia?
La biotecnologia no és res més que aplicar la tecnologia al treball sobre el genoma dels éssers vius. El primer pas en aquest camp va ser saber com funcionava el genoma. Ara, que comencem a saber com es produeixen els canvis d'aquest, podem usar la tecnologia per dirigir-los.

Vostè assegura que la biotecnologia no és una cosa nova.
En absolut... L'home, des de sempre, ha realitzat manipulacions genètiques en els éssers del seu entorn. Tots els animals i les plantes domèstics existeixen gràcies a les manipulacions genètiques. L'home ha usat espècies salvatges i les ha anat creuant i seleccionant per obtenir les característiques que li eren més beneficioses.

L'home del passat va cometre absolutes barbaritats amb la genètica

Aquest no seria un procés menys agressiu que el que s'empra ara, amb les tecnologies actuals?
L'home del passat va cometre absolutes barbaritats. Va crear un ésser viu que estava al seu servei, i al qual cada dia amputava un 10 % del seu cos per menjar-se'l. Això, ni més ni menys, és una gallina. Les aus, normalment, només ponen ous un o dos cops l'any, i ho fan quan mantenen relacions amb els mascles. Els homes van aconseguir, mitjançant pura manipulació, que les gallines ponguessin ous cada dia, i sense la presència de cap mascle. Això representa uns canvis genètics brutals...

Aleshores, podríem considerar que les gallines no són naturals?
No ho són. Però tampoc ho són els gossos, que s'han creat mitjançant processos molt llargs i molt complexos. Ni el pa: qualsevol pa es fa amb blat que és el fruit de la barreja entre tres espècies.

Les manipulacions genètiques actuals. Són més fortes que les que es produïen en el passat?
Al contrari. Normalment avui en dia les modificacions són més petites, més limitades. Abans es feien provatures molt més fortes. Als anys cinquanta, per exemple, es feien irradiacions massives amb raigs X per veure què passava. Avui en dia s'actua en el punt concret del genoma d'una planta que es pensa que pot ajudar a combatre una plaga, o a millorar l'absorció d'aigua. Les modificacions sobre els animals i les plantes són molt més reduïdes, perquè coneixem com funcionen els mecanismes genètics i només actuem sobre aquells elements que ens interessen.

Quines són les principals aportacions de la biotecnologia?
La biotecnologia ha suposat una revolució en la medicina. Fa vint o trenta anys gairebé tots els hemofílics es van morir a causa de les transfusions sanguínies, contaminades de HIV. Avui en dia, gràcies als coneixements que tenim de la genètica, i amb l'ús de determinats bacteris, hem aconseguit fabricar insulina, hormona del creixement o factors de coagulació nets.

Hi ha cantamanyanes que han fet promeses boges, però potser en algun moment envellirem més lentament i millor

Hi ha qui pronostica grans avenços en el combat contra l'envelliment. Fins i tot hi ha qui anuncia que ben aviat s'haurà acabat amb la vellesa.
Els biotecnòlegs volem conèixer com funciona la vida per intervenir-hi. El cas de l'envelliment és dels més interessants. Però fins ara hem tingut molt pocs èxits. Hi ha cantamanyanes que han fet promeses boges; però potser en algun moment hi haurà un conjunt de fàrmacs que ens ajudaran a envellir més lentament i millor. De moment, però, ja podem intervenir canviant el nostre estil de vida, i això ens permet viure més i millor!

Quins altres avenços s'esperen en aquest camp?
Un dels camps més suggerents, sense resultats fins ara, és que les vacunes no s'hagin d'injectar, sinó que es puguin consumir amb aliments. Hi ha la idea de fer que alguns aliments continguin la vacuna. Això existirà. En el futur ens podrem vacunar menjant-nos una poma. I també s'esperen grans canvis amb les tecnologies relacionades amb l'ús de cèl·lules mare.

I fora del camp de la medicina, quins avenços ha suposat la biotecnologia?
Hem aconseguit produir plantes que són immunes a certes malalties, o que són resistents a la sequera. En agricultura, gràcies a les plantes transgèniques, s'estan fent coses meravelloses. La productivitat ha augmentat molt, i molta gent ha deixat de passar gana gràcies a aquest tipus de conreus.

Els grans canvis en la biotecnologia encara estan per arribar?
Ara ja tenim els coneixements bàsics sobre com funciona la mutació. I comencem a tenir els mecanismes per fer proves, no d'una en una, sinó en gran quantitat. La biologia en els darrers anys s'ha convertit en una Big Science, que permet contemplar moltes coses alhora. A partir d'ara els avenços es poden multiplicar.

Tothom vol la biotecnologia per curar, però la rebutja en d'altres camps

I, malgrat tot, hi ha resistències...
La tecnologia ajuda en tot allò que faci falta. Tothom vol la biotecnologia per curar malalties, i en aquest camp tothom l'accepta. Però la gent la rebutja en d'altres camps, com en l'alimentació. A determinats ambients socials, a Europa (i no a altres bandes), hi ha un fort rebuig cap a aquests productes i no es vol que es facin servir. La gent vol consumir productes naturals, productes que es troben a la natura. Però el pa no es troba a la natura. La gent vol que les coses siguin com ell les ha trobat, però les coses com ell les ha trobat són el fruit de canvis extrems. No té cap sentit rebutjar els canvis d'avui en dia i no posar dubtes en els canvis del passat.

Però hi ha un problema greu pel que fa a l'accés als transgènics.
El problema existeix. Però no és un problema biotecnològic, sinó social i econòmic. El nombre de companyies que controlen les plantes modificades genèticament són molt poques. Només les grans multinacionals poden tenir varietats acceptades, perquè el procés d'elaboració és molt costós i les patents són la garantia de recuperar la inversió. Moltes ONG es queixen amb molta raó que hi ha gent que controla les varietats altament productives i que té el domini sobre els pagesos de tot el món. Això és totalment cert. Això s'hauria de denunciar i intervenir-hi; però és un problema econòmic general de la nostra societat, que afecta els transgènics, els mòbils, i molts altres sectors del nostre món.

Vostè és especialista en l'estudi del genoma de les poblacions humanes. Aquest és un camp que desperta suspicàcies, després de l'aplicació criminal de polítiques eugenèsiques...
Les darreres polítiques eugenèsiques es van aplicar fa seixanta anys. Nosaltres el que intentem és entendre i explicar les diferències entre els humans. Als anys setanta es pensava que tots els homes érem iguals. I nosaltres el que fem és reivindicar la diferència. Els individus som diferents i intentem explicar quines són les diferències i tractem d'interpretar-les. Però no pensem que els gens són els que ho expliquen tot.

Per què creu que la biotecnologia fa por?
Suposo que l'origen de tot això es troba en l'arrel judeocristiana del nostre món, que va sacralitzar la vida com un do extern, sobre el que l'home no podia tenir cap control. A la Bíblia es parla de la creació de totes les espècies, i això es prenia com una cosa immutable. Ara aquest concepte s'ha trencat, i això provoca un estat de pànic, perquè s'han trencat les concepcions sobre com la vida és i com ha de ser.

Farem un reciclatge per fer saber què és el genoma, la cèl·lula mare o un aliment modificat genèticament

La biotecnologia es considera una ciència molt complicada, però vostè organitza un seminari fora de la universitat, destinat a un públic més ampli. Creu que hi ha una audiència per a això?
La biotecnologia interessa moltíssim. Hauríem de tenir ciutadans que entenguessin les notícies científiques que surten als diaris: la gent es forma per entendre les notícies de política, o les d'esports. També hauria d'entendre les de ciència, perquè també l'afecten. Estem preparant una generació que es curarà amb tecnologies que involucren les cèl·lules mare. És possible que molta gent ara no ho entengui, però ho hauria d'entendre. Ens hem de reciclar: han aparegut coses noves que potser no vam aprendre a l'escola. Per això organitzem aquest seminari. Farem un reciclatge per fer saber què és el genoma, la cèl·lula mare o un aliment modificat genèticament.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat