Falten pocs minuts per les dues del migdia. La Greta Fernández s'ha passat tot el dia responent a preguntes sobre El fred que crema, thriller ambientat a Andorra durant la Segona Guerra Mundial, que es va presentar en aquesta darrera edició del BCN Film Fest. Premi a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià de 2020 per la seva interpretació a La hija de un ladrón, la Greta destaca des de fa temps com una de les nostres intèrprets més colpidores. Una d'aquelles actrius capaç d'esgarrapar-te l'ànima amb tan sols una mirada. Després d'una infinita ronda promocional, arriba badallant per, tot seguit, dibuixar un gran somriure. Falten pocs minuts per les dues del migdia i està cansada i té gana. Jo també. "Em passa que tot i que les rondes promocionals són esgotadores, si l'entrevista és bona, aprenc molt de la meva feina. Em pregunteu, em pregunteu i arribo a llocs que no hauria imaginat mai. Treballo els personatges analitzant les seqüències, però després el conjunt és una altra cosa. Tot sovint em passen detalls per alt que no descobreixo fins que prenc distància en el temps i en parlo a vosaltres".
Alguna vegada has fet una pel·lícula en què per molt que passi el temps i en parlis en entrevistes, res tingui sentit?
Alguna decepció m'he dut, clar. De la mateixa manera que també soc molt crítica amb la meva feina, però sempre de forma constructiva. No m'agrada autoflagel·lar-me però sí ser autoexigent i humil.
Pesa l'ADN?
Ho dius pel meu pare?
Sí.
Ell ha estat qui m'ha ensenyat a ser molt crítica, i a vegades es penedeix (riures). El meu pare m'ha ensenyat a ser molt analítica. Ell ha estat qui m'ha ensenyat a analitzar les feines, els guions, els personatges, per què una interpretació és bona i per què no ho és. M'agrada molt, em sembla molt interessant fer aquest exercici d'anàlisi.
I tu ets crítica amb ell?
No, perquè a mi m'agrada tot el que fa. Em sembla un actor boníssim. Ell és el que és crític amb mi, però jo ho agraeixo. Hi ha moments que m'ha molestat, eh, però ara ho agraeixo. Vaig començar molt petita, i el que puc fer ara és diferent del que podia oferir com a actriu deu anys enrere.
Ets millor actriu?
Sí, soc millor actriu. Soc molt més conscient de la feina que faig.
Crec que tinc alguna cosa... visceral. Sento passió per la meva feina, m'agrada molt
També hi ha un talent.
Però això és lleig que ho digui jo. Crec que tinc alguna cosa... visceral. Sento passió per la meva feina, m'agrada molt. I, com que m'agrada molt, segueixo aprenent dia a dia.
Quina és la finalitat última de la teva feina?
Ajudar a explicar una història. Un personatge és un pont perquè el director pugui explicar la història que vol descobrir al públic.
Hi torno... Què passa quan treballes en una pel·lícula amb una història que no t'agrada?
És més complicat. Però s'ha de currar, i com més curris millor. Amb el temps pots ser més exigent amb les històries en què treballes, però fins arribar aquí, i fins i tot una vegada hi arribes, s'ha de currar moltíssim.
Ja pots triar les feines?
Ara començo a poder triar el que faig. Fins ara no, però ara començo a mirar-me les propostes amb lupa i prendre'm les coses amb més calma abans de decidir. Em pregunto què em ve de gust fer, què és el que no he fet fins ara, en quina mena de papers ja se m'ha vist molt...
La gran majoria dels teus personatges, fins ara, han estat molt intensos.
Sí, he fet molts personatges durs, dramàtics... Tinc pendent d'estrenar una pel·lícula que es diu Unicornios i que, tot i que a la noia que interpreto li passen coses, no és un dramon. Em venia molt de gust fer una pel·li així.
Com convius amb aquests personatges tan intensos?
En aquesta última, Unicornios, he tingut moments difícils. No perquè se'm quedi el personatge, que una mica també, sinó perquè et fa reviure experiències personals que potser no et ve de gust recordar. No soc actriu de mètode, però hi ha coses que et remouen. Això sí, quan acaba la feina, acaba la feina i matem el personatge.
Més enllà de l'Eduard, quines han estat les teves referents?
De petita mirava molt cinema, però no tenia ídoles. Curiosament, ara hi ha moltes més actrius a les quals admiro. Flipo amb Jessica Chastain. Soc molt fan d'actrius franceses com Marien Cotillard. Meryl Streep, Michael Caine, Oscar Isaac... són referents absoluts. D'actrius joves m'agraden molt Sydney Sweeney, Zenday, Hunter Schafer... I de gent a prop meu citaria a Barbara Lennie, Nathalie Poza, Penelope Cruz...
Vas molt al cinema?
Ara mateix estic molt enganxada a les sèries. Ara estic veient Ozark, m'encanta. I abans d'aquesta vaig estar totalment obsessionada amb Secretos de un matrimonio, de l'Oscar Isaac i la Jessica Chastain. També miro molt cinema. L'última pel·lícula que he vist ha estat un clàssic: Fallen Angels de Wong Kar-Wai. M'impressiona molt una bona interpretació. Ho admiro perquè sé com és de difícil aconseguir-ho. A més, aprenc coses.
Fa uns anys que vius allà dalt.
A vegades una no és molt conscient de com et veuen des de fora. Soc conscient que vaig viure un hype amb La hija de un ladrón, pel·li amb què vaig guanyar el premi a la millor actriu al Festival de Cinema de Sant Sebastià i em van nominar a molts més. Però després va venir una aturada molt forta. No m'arribaven feines. Vaig estar més d'un any sense treballar. Després de viure allà dalt, esperava que no em faltessin propostes. Va ser tot el contrari. Va ser una època difícil de gestionar emocionalment. Però em va anar bé. També vaig aprendre molt. I aleshores va venir la proposta d'El fred que crema i m'hi vaig llençar. I rere El fred van venir molts més projectes. Ja he perdut la por a no tenir feina, perquè m'he adonat que sempre acaba sortint alguna cosa, però aquest procés m'ha servit per aprendre aquesta part del fet de ser actriu que fins ara desconeixia.
Què has après?
La lliçó és que res t'assegura res. Per molt bé que et vagin les coses, has de seguir currant i currant i currant. Això i aprofitar el temps lliure.
Què fas quan no treballes?
Ara he estat a França aprenent francès. L'anglès ja el parlo, però el vull millorar.
Vols treballar fora de casa?
Sí.
Hi ha projectes?
Sí, però no puc dir res.
En anglès o en francès?
En anglès. Bé, en anglès però també hi ha una mica de francès. Estic en un moment professional molt bo. No em puc queixar.
I com t'abstraus de la feina (perquè estudiar francès o anglès no deixa de ser feina)?
Soc una persona molt social. M'agrada molt veure'm amb les meves amigues. Elles són el meu clan i la meva família, perquè no tinc una família molt gran: ma mare, el meu pare i una àvia. Prou. El vincle amb les meves amigues és brutal. Ens estimem molt i ens cuidem molt les unes a les altres. Amb elles m'abstrec de la feina.
El meu personatge és molt dur perquè no es pot permetre sucumbir a les emocions, tot el contrari a mi
No havies de ser la protagonista d'El fred que crema.
No, la prota era l'Aida Folch. De fet va ser amb ella que va començar el rodatge. Però el projecte es va aturar per la pandèmia i quan es va reprendre ella no podia seguir. Va ser quan em van trucar a mi. Va anar tot molt ràpid. Un dia em van fer el càsting, l'endemà em van dir que sí, i l'altre vam marxar a Andorra a rodar. Va ser un repte. Una experiència dura, perquè les seqüències del meu personatge eren molt dures.
Però dures per intenses o per les condicions climàtiques: vau rodar al Pirineu, a l'hivern, nevant...
Dures per intenses. I si a més rodàvem a exteriors, molt més dures. La veritat és que vaig passar molt fred. Molt. Però va pagar la pena. Desconeixia totalment la història. No sabia que en aquells anys hi havia aquesta figura del passador. Hi havia passadors que s'aprofitaven de les circumstàncies, i passadors que ho feien per humanitat i creient en la causa. Això em sembla molt honorable i molt bonic. El meu personatge, a més a més, és molt dur perquè no es pot permetre sucumbir a les emocions, tot el contrari a mi, que si vull estar trista ho estic, i si vull enfadar-me m'enfado, i si hi ha res que no em convenç em prenc el temps que necessiti per pensar-m'ho.
Em sembla molt interessant la manera en què heu treballat l'accent andorrà.
Pocs dies després d'incorporar-me al rodatge em van enviar un arxiu amb "exemples d'accent andorrà". Em vaig haver de posar molt les piles. Em va ajudar molt en Roger Casamajor, que és andorrà. Vam estar matxacant, matxacant i matxacant fins que vam creure que sonava prou bé i creïble.
La teva feina t'ha fet més sàvia, des del vessant emocional a l'estrictament intel·lectual?
No sé si més emocionalment o intel·lectualment, però és una feina en què, depenent dels projectes que t'arribin i escullis, pots aprendre moltes coses.
Ja gairebé no ho recordem, però et vam descobrir a La Riera, el culebrot de TV3!
Ufff, d'això ja fa molt de temps (riures). Era molt jove. Vaig començar a La Riera amb quinze o setze anys i hi vaig ser fins als 20. Vaig aprendre moltíssim, allà. Si la tornés a veure ara, moriria del riure.
Mires les sèries i les pel·lis en què participes?
Sí, però quan s'estrenen. Després ja no. El fred que crema l'he vista un parell de cops i ja no crec que la torni a veure mai més.