Explica Pau Serrasolsas, meitat de Ginestà, aventura musical que comparteix amb la seva germana Júlia, que el seu nou disc es titula Suposo que l'amor és això (Kasba Music, 2022) perquè en l'espectre dels sentiments no hi ha res absolut. Ben al contrari, és una cosa que passa. És un fet universal i la gent l’entén de mil maneres diferents. "Ens costava molt posar un títol més categòric. Hem fet deu peces sobre l'amor amb temàtiques diferents dintre aquest concepte". La seva germana completa la teoria apuntalant que "no podríem haver titulat el disc L'amor és això".
Art pop
Des de la Plaça de les Palmeres del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, i procedents de grups anteriors, Ginestà es van formar a finals de la dècada anterior. Neix (Kasba Music, 2018) va ser la primera entrega en el seu mostrari fonogràfic. Aleshores encara quintet, en aquells moments el grup explorava en la confluència del pop i el folk. Un any més tard, i ja com a duet, van publicar l'homònim Ginestà (Kasba Music, 2019) àlbum en què el vessant pop cobrava més protagonisme. Va ser aquest el disc que amagava el tema 'Estimar-te com la terra', el seu primer senzill total.
Ginestà són els germans Júlia i Pau Serrasolsas. Foto: Joan Martínez Urango
Musicalment, per primera vegada a la nostra vida, hem anat a buscar referències fora de Catalunya
Tres anys i una pandèmia després reapareixen amb Suposo que l'amor és això obra de melodies plusquamperfectes amb vocació de trencallistes. "Musicalment, per primera vegada a la nostra vida, hem anat a buscar referències fora de Catalunya. Hem tirat una mica de Benny o de Clairo, per exemple. Volem sonar una mica a això, a pop costumista una mica indie, vuitanteru, setenteru depenent de la cançó".
La política de l'amor
Pel que fa a les lletres, si fins ara els versos de Ginestà respiraven una accentuada pulsió política, aquesta vegada giren al voltant del concepte de l'amor. "Excepte el tema 'Somni', que et treu d'aquesta temàtica i et porta a un món més abstracte, el del subconscient, la resta tot són històries d'amor", admet en Pau. "Ha estat la primera vegada que hem volgut fer un disc conceptual a la nostra vida. Sempre havíem agrupat les cançons que teníem i fèiem un disc. Ara fa un any i mig ens vam asseure tots, la part musical, la de producció i la d'imatge, i vam decidir fer un disc de pur amor".
Ha estat la primera vegada que hem volgut fer un disc conceptual
Això no significa que Ginestà renunciïn a la seva faceta més compromesa. Ho emfatitza la Júlia, que insisteix en el fet que ells segueixen tocant a tots els actes antirepressius i iniciatives que trobin interessants de defensar. No s'amaga, però, d'admetre que entre les feines i Ginestà no disposen del temps que voldrien per militar a una assemblea de barri o al sindicat d'habitatge. "Políticament, creiem que no és necessari fer un discurs directe i explícit, creiem que el tractament que fas de les coses o com les dius també és política. Si parles d'amor, i ho fas intentant mostrar que existeixen ruptures que no siguin tòxiques o enamoraments que no impliquin dependència emocional, estàs fent política. Estàs buscant un espai de caliu on la gent se senti còmoda. La política la fem per aquesta banda".
En xarxa
Tots aquests elements conflueixen a 'L'Eva i la Jana', primer avançament d'aquest tercer disc de Ginestà i tema que els ha situat definitivament en la primera divisió de la nostra escena musical. Quan li preguntem per ella, ells responen que és una cançó que van fer amb molta calma i van preparant molt bé com la volien treure. "Té més possibilitats que ho peti una cançó quan pots treballar amb temps tots els aspectes, i més si entren en joc les xarxes".
Ginestà, una mirada única a la nostra escena musical. Foto: Joan Martínez Urango
Ens agradaria molt pensar que una nena de vuit anys que hagi escoltat 'L'Eva i la Jana' pugui dir: 'd'acord, m'agraden les noies'"
Especialment la xarxa de xarxes actualment entre el públic més jove: Tik-tok. "Evidentment, la coreo ja tenia aquesta voluntat d'acabar a Tik-tok. També vam parlar amb gent que coneixem, com la Juliana (Canet) perquè ens donessin un cop de mà. Sigui com sigui, estem molt contentes perquè, al cap i a la fi, és una cançó que genera un referent. Ens agradaria molt pensar que una nena de vuit anys que hagi escoltat la cançó pugui dir: 'd'acord, m'agraden les noies'".