L'escriptor català Enrique Vila-Matas ha guanyat el Premio Nacional de las Letras 2026, guardó que atorga el Ministeri de Cultura i que té una dotació de 50.000 euros. L'autor barceloní ha estat distingit per "la seva influència decisiva en la narrativa contemporània, la seva aportació a la tradició borgiana en llengua espanyola, com també per una originalitat formal i fidelitat a l'esperit metaficcional de Cervantes des d'una dilatada i exemplar trajectòria", segons el jurat. Vila-Matas rep així un reconeixement a la seva tasca literària que han guanyat en els últims anys autors com el novel·lista Luis Landero, la catalana Cristina Fernández Cubas, la poeta andalusa María Victoria Atencia o el gallec Manuel Rivas.
Així mateix, el jurat del Nacional de las Letras destaca que Enrique Vila-Matas "encarna de manera magistral els principis medul·lars de la ficció postmoderna a través d'un estil particular on les fronteres entre realitat i fabulació es difuminen i entremesclen amb absoluta fluïdesa, construint un univers literari que dialoga amb la tradició mentre la reinventa". "En convertir el dubte en mètode i la lectura en aventura, reivindica la creació literària com un art de la intel·ligència i del plaer", afegeixen.
A més, el jurat del premi manifesta que "el seu qüestionament de l'autoritat narrativa, sumat a una agudesa i un humor que voreja el laconisme i la ironia, el situen com un dels nostres escriptors més subversius". L'obra de Vila-Matas, afegeix el jurat, és "un projecte creatiu i arriscat" de les lletres hispàniques, que, a través d'un viatge metaliterari recolzat en la cita, el mestissatge i el joc assagístic, investiga a fons el gènere de la novel·la, l'autoria, la identitat personal i l'esdevenidor de l'escriptura.
Finalment, el jurat del Nacional de las Letras ha expressat que l'obra de Vila-Matas, "profundament filosòfica, poètica i libèrrima", reflexiona sobre el paper de la literatura en el món actual i dialoga amb la d'altres autors "inconformistes i arriscats, capaços d'enfrontar-se al fracàs en una mena d'abisme propi". D'aquesta manera construeix un cànon particular que ens connecta amb els valors més essencials de l'humà, afegeix el jurat. "Mestre del trencament i especialista a obrir nous fronts, Vila-Matas és un autor inclassificable i sorprenent, l'agudesa i la passió per la literatura del qual l'han portat a ser un dels nostres autors més reconeguts en el panorama internacional", resolen.
Vila-Matas, nascut a Barcelona el 1948, és autor de novel·les com El viaje vertical (1999), Bartleby y compañía (2000), París no se acaba nunca (2003), Doctor Pasavento (2003) o Canon de cámara oscura (2025). También ha escrito numerosos libros de relatos cortos y los ensayos El viajero más lento (1992), Desde la ciudad nerviosa (2000), Y Pasavento ya no estaba (2008) o La locura (2024). La seva obra li ha valgut per a estar entre els favorits en les apostes per al Nobel de Literatura durant els últims anys. Abans de ser el reconegut escriptor que és, en una altra vida, va estudiar dret i periodisme i va començar treballant com a redactor en la revista de cinema Fotogramas.
L'autor català, que treballa en llengua castellana, també ha rebut nombrosos premis com el Ciutat de Barcelona el 2001, el premi Herralde de novel·la, el Premi Nacional de la Crítica —aquests dos darrers per El mal de Montano (2002)— o el Formentor de las Letras. A més, va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor francesa el 2006, ha rebut diversos doctorats honoris causa i el 2013 va ser nomenat Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres del govern de França.
Jurat presidit per María José Gálvez i amb María Escalas com a representant de l'IEC
El jurat ha estat presidit per María José Gálvez Salvador, directora general del Llibre, del Còmic i de la Lectura del Ministeri de Cultura; i com a vicepresident ha actuat Jesús González González, sotsdirector general de Promoció del Llibre, la Lectura i les Lletres Espanyoles. Com a vocals han actuat Aurora Gloria Egido Martínez (Aurora Egido), proposada per la Real Academia Española; Víctor Fernández Freixanes, per la Real Academia Gallega/Real Academia Galega; Miren Aitzpea Goenaga Mendiola per la Real Academia de la Lengua Vasca/Euskaltzaindia; María Escalas Bernat, per l'Institut d’Estudis Catalans; Brauli Montoya Abad, per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; Manuel Rico Rego, per l'Asociación Colegial de Escritores de España (ACE); Carmen María Pujante Segura, per la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE); Ángel Basanta Folgueira, per l'Asociación Española de Críticos Literarios; Juan Fernando González Urbaneja, per la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE); i José Ramón Ovejero, pel Ministeri de Cultura.