Ara que s'acosten eleccions, és un moment idoni per llegir Las encuestas de opinión, de Joan Font Fàbregas i Sara Pasadas del Amo (Los Libros de la Catarata). Es tracta d'un llibre de divulgació científica, elaborat per dos elaborats sociòlegs especialistes en opinió pública, que pretén ensenyar al no especialista com funcionen aquestes eines d'investigació social. Aquesta obra no se centra únicament en les enquestes electorals, perquè els actors recorden que les investigacions d'aquest tipus de caràcter polític suposen menys d'un 10 % del total. Ara bé, és un llibre perfecte per valorar fins a quin punt hem de fer cas de les enquestes quan ens informem per a votar.

Ni Sant Grial, ni estafa descarada

Font i Pasadas deixen ben clar que no totes les enquestes són iguals. De fet, moltes de les recerques que es presenten com enquestes no ho són perquè no tenen al darrera una mostra representativa. Ara bé, fer una enquesta vàlida no és senzill: cal definir bé un qüestionari (què s'ha de preguntar i com s'ha de preguntar), preparar una bona mostra, interpretar bé els resultats... A més a més, hi ha diferents tipus d'enquestes. Algunes són purament conjunturals: volen analitzar la situació del país en un moment determinat, però deixen de tenir validesa d'immediat. D'altres pretenen afavorir un diagnòstic complex d'alguna problemàtica i poden tenir més durada... Els autors deixen clar un vell principi: el que surt massa barat, al final surt car. Les enquestes barates i mal fetes acostumen a resultar errònies. I es queixen que la legislació i les institucions espanyoles no vetllen prou per la qualitat de les enquestes.

Llegir les enquestes

Joan Font i Sara Pasadas deixen clar que no n'hi ha prou amb tenir enquestes ben fetes. També cal saber llegir-les. Els resums que sovint es publiquen prioritzen unes dades sobre les altres. No sempre es publiquen les més significatives. A vegades s'oculten dades reveladores... Però per als autors més que d'enganys, es tracta d'errades. El problema més freqüent no ve de la conspiració, sinó de la incompetència.

Errades

Els autors reivindiquen la validesa de les enquestes, però parteixen de la base que les enquestes poden fallar. Això sí, asseguren que la major part de les vegades les enquestes l'encerten. Que l'encertin és allò normal, i per això sovint ni ens n'assabentem. I s'ha avançat molt en les tècniques d'enquesta.

L'enquesta preelectoral

Segons Font i Pasadas una enquesta preelectoral és molt difícil de realitzar: per una part, perquè cal una mostra molt gran i la recollida de dades s'ha de fer en un espai de temps molt petit. Però, sobretot, perquè les declaracions dels interessats sobre qui votaran han de passar per un complex procés de "cuina" per esbrinar realment quin seran els resultats. En realitat, la gent no sempre declara la veritat: molts diuen que aniran a votar i finalment no hi van, altres tenen vergonya de votar el que voten, perquè és un partit impopular. I, a més a més, el nombre d'indecisos sempre és molt alt, i aquests són determinants per als resultats electorals. Així doncs, la "cuina" d'una enquesta preelectoral és complexa. Però a vegades aquesta cuina es desvia intencionadament, perquè, no ho oblidem, l'enquesta també pot esdevenir una eina de propaganda electoral. Pot ser usada, per exemple, per incentivar el vot útil en detriment del partit preferit dels electors.

Ús i abús de les enquestes

Les enquestes funcionen. Si no funcionessin, les empreses privades no gastarien tant en aquest sector. Una enquesta pot ser utilitzada com a eina per posicionar-se al mercat (sigui el mercat de productes, o el mercat polític). Per això Las encuestas de opinión també es pregunta al servei de qui estan les enquestes, i expliquen fins a quin punt és necessari que totes les enquestes pagades amb diner públic siguin accessibles a tothom (una cosa que hauria de ser òbvia, però al nostre país no ho és tant).

Una aposta per la crítica

Al final del llibre, Joan Font i Sara Pasadas presenten un petit quadre a tall de recomanacions per al lector. Li aconsellen de ser més crític sobre les enquestes, documentant-se sobre el seu procés d'encàrrec, elaboració i "cuina". I, sobretot, li recomanen buscar indicis de la qualitat: l'empresa elaboradora, el volum de la mostra, la tria els enquestats... Ara bé, reconeixen que en l'actualitat les enquestes tenen un índex d'errades més alt que fa uns anys, perquè els hàbits de vida han canviat i és més difícil localitzar una mostra vàlida. Els experts consideren imperatiu buscar nous mètodes d'enquesta, que combinin les noves tecnologies amb tècniques d'aproximació telefònica o personal per garantir una mostra el més representativa possible. L'enquesta no mor, però es transforma a tota velocitat.

Una col·lecció per saber, amb el mínim esforç

Las encuestas de opinión és un llibre idoni per documentar-se, de forma ràpida i sencilla, sobre aquest tema. No és un llibre per a sociòlegs, sinó per a simples curiosos interessats en les enquestes. Forma part de la col·lecció ¿Qué sabemos de?, impulsada per Los Libros de la Catarata i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). És una col·lecció directament inspirada en Que sais-je?, la mítica col·lecció de divulgació científica francesa. Els llibres parteixen de tres principis: expertesa, brevetat i senzillesa. Es tracta de manuals de diferents temes científics redactats pels millors experts espanyols. Són llibres de butxaca, amb unes 125 pàgines de text. El llenguatge es revisa acuradament, per ser el més simple possible. Els textos incorporen materials complementaris: gràfics, imatges i fragments d'obres clau sobre el tema tractat. Una col·lecció pensada en l'alta divulgació que, sens dubte, era absolutament necessària. Fins ara, ha editat una setentena de llibres.