"L'origen de la història està en emocions i experiències que són properes i neix la necessitat de plantejar", explica Elena Trapé. Nom destacat de la nova onada de realitzadores catalanes, vam descobrir la cineasta barcelonina amb Blog (2010), òpera prima que va obtenir una excel·lent acollida al Festival de Cinema de Sant Sebastià. Les distàncies, rodada a Berlín, amb Alexandra Jiménez i Miki Esparbé com a protagonistes, va ser el seu segon llargmetratge. Aquest pròxim divendres 2 de juny, s'estrena la tercera cinta de Trapé, Els encantats, cinema d'artesania amb què ens transporta a la Vall Fosca, resseguint el renéixer d'una dona interpretada de forma mesmeritzant per Laia Costa. "La pel·lícula neix de la necessitat de plantejar l'impacte d'una ruptura en la vida d'una dona, centrant-me en la separació respecte als fills", ens descobreix en un vídeo, que avui publiquem en exclusiva a Revers d'ElNacional.cat, les interioritats del procés creatiu d'Els encantats.
Els personatges, les seves pors i els seus fracassos
Com ja va fer amb Les distàncies, Elena Trapé va començar a donar vida a Els encantats en col·laboració amb Miguel Ibáñez Monroy. Pel guionista alacantí, "el procés creatiu amb l'Elena (Trapé), primer passa per parlar molt i després ja comencem amb l'escaletatge de la pel·lícula, acotant molt la història". Finalment, quan es tracta d'escriure el guió, és ell qui s'asseu davant de l'ordinador, "però sempre amb l'Elena al costat aportant la seva visió de directora". En aquesta història en concret, la cineasta descobreix que han estat els personatges secundaris els que li han permès parlar de molts dels temes: fracàs, soledat, dolor... que ha volgut abordar a la cinta. És el cas del Pep Cruz que, tot i el seu rol episòdic, però una presència rellevant en el total del film, representa el concepte de casa. "(En Pep) representava què signifiquen les arrels, què significa el vincle amb un territori. Al Pep Cruz el coneixem tots, però el vaig veure amb el Miguel a una obra que feia amb l'Alba Pujol al teatre". Aquella mateixa nit van saber que era l'actor que buscaven per posar rostre a l'Agustí. "No hi va haver càsting del personatge de l'Agustí". La cineasta també destaca la feina del Daniel Pérez Prada. D'ell diu que té molta personalitat com actor. "Sempre que l'he vist me l'he cregut molt". I amb ells, la que molt probablement és la principal revelació de la pel·lícula: Ainara Elejalde. "L'Ainara, que interpreta el personatge de la Gina, va ser el més difícil de trobar. I de sobte va aparèixer l'Ainara, que era una altra Gina de què havíem imaginat. Però va ser com... uau!".
Per a Trapé és inqüestionable: no hi ha una millor Irene possible que la Laia Costa
Un altre tema rellevant a la pel·lícula, potser un dels més importants, és la maternitat. "Està molt present i també des de diferents prismes". Hi ha un que és evident per ser el detonant, que és la separació i aquesta nova maternitat que haurà d'aprendre a gestionar el personatge interpretat per la Laia Costa. "Però també m'agrada que una protagonista que està amoïnada per la seva filla pateixi l'atenció que li dóna la seva mare, que a la vegada també està amoïnada per la Irene". Per a Trapé és inqüestionable: no hi ha una millor Irene possible que Laia Costa. Elogi d'una feina que emfatitza afegint que l'actriu catalana ha interpretat el seu paper des de la veritat. "Sempre li agrairé. Ha estimat molt la Irene i l'ha defensat i no l'ha jutjat mai". Descripció del personatge que acaba elogiant tots els equips tècnics que han participat de la pel·lícula. "Vam treballar amb tots els caps de departament per construir una narrativa que respongués a com la Irene està vivint aquests dies. Tot l'equip va fer créixer el guió amb totes les aportacions que van fer. Estàvem molt en sintonia i teníem moltes ganes de fer-la. Això ha estat molt bonic".