La prova de l’arbitrarietat de la justícia espanyola amb el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre l’ha imprès a doble pàgina El País aquest diumenge. És el manifest “1-O Estafa Antidemocràtica. No hi participis! No votis!”, que signen prop d’un miler de persones i entitats.

La cosa és que mentre els partidaris de l’abstenció en poden fer propaganda sense que cap jutge els ho impedeixi a ells ni als mitjans que la publiquen, els diaris que hem publicat la campanya de la Generalitat per promoure el vot (sigui sí o no) hem rebut de mans de la Guàrdia Civil la notificació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (del TC en el cas dels mitjans públics) que ens ordena abstenir-nos d'incloure “propaganda o publicitat relativa al referèndum de l'1 d'octubre en qualsevol manera”.

És a dir, que els manifestos contra el referèndum i/o a favor de l’abstenció no són “publicitat o propaganda relativa al referèndum de l'1 d'octubre en qualsevol manera”.

Ara s'entén per què El País titula en portada "El separatisme uneix forces davant l'aplicació de la llei". Deu ser perquè a l'unionisme o als abstencionistes no els cal, que ja van ben protegits.

Els redactors del manifest i de l’anunci han estat certament curosos amb les formes. Sempre parlen del referèndum com a “1-O” o “convocatòria”. La paraula “referèndum” només apareix dos cops, dins del concepte “llei de referèndum”, sempre entre cometes i atribuït a d’altres. Poden al·legar que no parlen de cap referèndum i faciliten al jutge un pretext per ignorar-los.

És obvi que no només en parlen sinó que li donen carta de naturalesa, per molt que no l’anomenin. Només cal preguntar pel carrer què és “l’1-O”. Les respostes seran diverses, però segur que cap serà “una convocatòria” i que molts respondran “el referèndum”. Només cal donar un cop d'ull a tants cartells que no esmenten la paraula "referèndum", prohibits per ordre judicial i que les policies retiren. Només cal veure els domassos amb el 'sí' de l'ANC: tothom (partidaris i detractors) sap de què van. Etcètera.

De la mateixa manera, al manifest es diu que la convocatòria ha estat “feta per Puigdemont i el seu Govern”. Ni “senyor Puigdemont”, li diuen al president de la Generalitat, com tractes a qui vols negar la consideració i dignitat del càrrec, una rebequeria retòrica que serveix per amagar la fragilitat d'un argument que necessita, primer, degradar l'adversari.

Si al president el tractes així, és fàcil ignorar que “el seu Govern”, t'agradi o no, és el legítim de tots els catalans i no una propietat “de Puigdemont”, com es fa tot seguit. Amb aquest menyspreu arrenca la primera línia del manifest, que marca el to del que ve després. No s’escriu així involuntàriament o badant, com tampoc és inconscient o distreta l'omissió de la paraula "referèndum".

Els periodistes del mateix El País, que no són tan llepafils, no s’estan de dir les coses pel seu nom a l’hora d'informar del manifest:

Al gra. Promoure el vot al referèndum està prohibit, però demanar l’abstenció “a l’1-O” té via lliure? És així com s'aplica la igualtat de tots davant la llei? Sembla més aviat que els qui demanen l'abstenció al referèndum són més iguals que altres. Sembla més aviat una manifestació d’arbitrarietat de la justícia espanyola, un acte exercit “no atenent sinó a la pròpia voluntat o capritx”, segons el diccionari de l’IEC. "Sujeto a la libre voluntad o al capricho antes que a la ley o a la razón", segons el de la RAE. O com diuen pel carrer, del que a mi no m’agrada, que ningú en mengi.