Aquest divendres es presenta als cinemes, El elegido, una coproducció catalano-mexicana d'Antonio Chavarrías sobre Ramon Mercader, el català que va matar Lev Trotski per ordre d'Stalin. La pel·lícula segueix la trajectòria de Mercader (interpretat per Alfonso Herrera) des de la seva lluita a la guerra civil espanyola, fins l'assassinat de Trostski (Henry Goodman). Mercader és entrenat per la NKVD, la policia secreta soviètica, i després va a París, amb una falsa identitat, per conquerir a Sylvia Ageloff (Hannah Murray), una jove trostkista americana que li servirà per penetrar a l'univers de Trotski. I d'allà, a Mèxic, on aconseguirà infiltrar-se al cercle més íntim del polític comunista; finalment, l'assassinarà amb un piolet.

Una gran pel·lícula per a un gran tema

La vida de Ramon Mercader és fascinant. Un home que, influït per la seva mare es posa a les ordres d'una de les majors maquinàries d'espionatge de la història de la humanitat fins al punt d'acabar cometent un assassinat. La pel·lícula ni tan sols ha de recórrer a la ficció, perquè la història real de Mercader conté tots els ingredients d'una bona novel·la: sexe, traïció, amistat, sacrifici, obsessió... I Chavarrías es manté molt fidel a la realitat; fins i tot intenta recrear fidelment el despatx de Trotski, el lloc de l'assassinat. Tan sols recorre a la imaginació per omplir els buits de la història. Aconsegueix fer una pel·lícula àgil, molt convincent, d'alt nivell, que desborda de molt l'interés català o mexicà, tot i que ha estat rodada a Catalunya i a Mèxic. La història de Mercader, com a història de passió, d'odi, de traïció i de brutalitat, és una història universal, i aquesta pel·lícula aconsegueix dotar-la de talla universal. I arriba a ser plenament convincent a desgrat que es tracta d'una història de la que tothom ja en coneix el final.

El crim pas a pas

Mercader va ser reclutat per l'NKVD, la policia secreta estalinista, a través de la seva mare. No està clar on va ser entrenat pels agents russos. En principi tan sols havia de ser informador, i se'l va fer penetrar al cercle de Trotski a través de Sylvia Ageloff. Ell va conquerir a París aquesta noia, poc agraciada, i més tard va aconseguir atreure-la a Mèxic. La noia, sense sospitar la identitat de Mercader, va entrar a treballar a la secretaria de Trotski, i va anar facilitant informació sobre aquest i la seva residència a Mercader (que aquest transmetia al NKVD). El 24 de maig de 1940 va fallar un assalt armat a la casa de Trotski dirigit pel pintor mexicà David Álfaro Siqueiros. Ramon Mercader es va oferir als seus caps per matar personalment a Trotski. El 20 d'agost de 1940 va aconseguir quedar-se sol amb el líder comunista i va pegar-li un cop de piolet al cap. Trotski es va defensar i no va morir al moment. Per això, Mercader no va poder fugir, i va ser capturat pels guardaespatlles de Trotski. Després de ser detingut va continuar afirmant que es deia Jacques Monard i que era belga. Mai no va confessar qui era ni qui havia encomanat l'assassinat. Va ser condemnat a vint anys de presó, que va acomplir perquè va fracassar un complot soviètic per alliberar-lo. No va ser fins 1950 que es va conèixer la seva identitat, perquè la policia franquista va lliurar a la mexicana les empremtes de Mercader, que havia estat detingut el 1935 a Barcelona. El 1960 va ser alliberat, i va dirigir-se a la Unió Soviètica, on va ser nomenat Heroi de la Unió Soviètica. Al cap d'uns anys Mercader va anar-se'n a viure a Cuba, on va morir el 1978, tot i que més tard el seu cadàver es va traslladar a Moscou. No està clar si va continuar essent estalinista fins a la mort o si es va penedir del seu crim.

El nostre agent secret

Els dos grans agents secrets catalans del segle XX han treballat per potències estrangeres. Joan Pujol, Garbo, va treballar per als anglesos, i com a agent doble va facilitar el desembarcament de Normandia. I Mercader va treballar per la NKVD i va eliminar el principal enemic d'Stalin. La vida de Mercader està estretament relacionada amb la història de Catalunya, però també amb la història universal del segle XX: la seva mare era de bona família, però gens conservadora: havia volat en avió, era addicta a les drogues, es relacionava amb cercles anarquistes i de delinqüents... Ramon Mercader s'havia integrat amb el moviment revolucionari català, havia lluitat a la guerra civil espanyola... Però la història de Mercader és també la història del comunisme: de les lluites entre stalinistes i troskistes, de la maquinària d'intoxicació stalinista, del desencants de tants i tants "camarades" (com la pròpia mare de Ramon Mercader)... La història de Mercader és, també, la generosa història de Mèxic: l'únic país que s'atreví a acollir a Trotski, i l'únic que va continuar reconeixent el govern de la República Espanyola... 

Tomba de Ramon Mercader a Moscú. Fotografia: A. Savin.

L'home del piolet

Pels que els quedin més ganes de conèixer la trajectòria de Ramon Mercader i com va organitzar-se l'assassinat de Trotskiy, hi ha un llibre clau sobre el tema: Ramon Mercader, l'home del piolet. Biografia de l'assassí de Trotski, d'Eduard Puigventós López (Ara Llibres). Un llibre molt documentat, que recorre a arxius de mig món i a testimonis molt diversos per intentar esbrinar la vida i el pensament de Mercader. Fins i tot aporta un gran nombre de fotos, que ens permet conèixer el rostre de molts dels personatges d'aquesta història. Però la gran virtut de L'home del piolet és que és una obra molt mesurada, perquè Puigventós tracta d'abordar els múltiples mites de la vida de Ramon Mercader i la seva mare, per desfer-los si és necessari. Fins i tot reconeix en alguns casos que les proves disponibles deixen buits en la vida de l'agent secret. I n'hi ha molts, de buits: Mercader va ser un home molt reservat, i als investigadors els ha estat molt difícil recrear la seva personalitat real. L'home del piolet és un llibre molt exhaustiu, però pensat com a eina divulgativa, que pot interessar tant als experts, com a aquells que no tenen un gran coneixement de la vida de Mercader, però que senten curiositat per aquest misteriós personatge. Una obra tan recomanable com la pel·lícula El Elegido.