Luis Gonzalo Segura, tinent que va ser expulsat de l'exèrcit per les seves crítiques a la corrupció, publica ara El ejército de Vox (Foca editorial), una obra en què denuncia, de forma detallada i sistemàtica, que l'exèrcit espanyol té un marcat biaix ultradretà. Continua així la denúncia de la situació de les Forces Armades espanyoles que ja havia iniciat amb les seves obres El libro negro del ejército español En la guarida de la bestia.

Amb aquest exèrcit, no hi haurà república, no hi haurà federació, no hi haurà confederació, no hi haurà independència

Luis Gonzalo Segura Libro Negro Ejercito Alba Sole

Foto: Alba Solé.

Un exèrcit d'ultradreta: un gran problema

"A Espanya no hi haurà un altre model territorial diferent al que coneixem mentre les Forces Armades continuïn essent ultradretanes", explica Segura en el seu llibre, que també deixa clar que els independentistes, els republicans i els federalistes hauries d'esforçar-se a evitar que l'exèrcit continués escorat a l'ultradreta, ja que si la situació continua així: "No hi haurà república, no hi haurà federació, no hi haurà confederació, no hi haurà independència"...

El vot a Vox, l'indicador

Gonzalo Segura usa el vot a Vox a les eleccions del 28 d'abril i del 10 de novembre de 2019 com a indicador de les simpaties per la ultradreta. Ha triat com a unitat d'anàlisi 117 seccions electorals (unitats de entre 500 i 1.000 votants) corresponents a zones on hi ha casernes o instal·lacions militars. No ha pogut cobrir totes les casernes, perquè l'exèrcit no li ha ofert les dades que necessitava per fer la investigació completa, però la seva anàlisi cobreix les casernes on hi ha destinats més de la meitat dels efectius dels tres exèrcits. El ejército de Vox compara els resultats del vot a aquestes 117 seccions (repartides per tot l'Estat) amb el vot mitjà de la seva província. El resultat és clar: l'exèrcit és ultradretà. I això que els votants de les seccions electorals analitzades no són només militars; a molts col·legis s'hi barreja vot civil i vot militar. Però la presència dels militars és suficient per decantar electoralment les seccions senceres cap a l'ultradreta. A moltes circumscripcions, les úniques seccions on Vox va resultar la força més votada, van ser les ubicades a instal·lacions militars o a les seves immediacions.

El vot militar

Les anàlisis de Segura demostren que, a Catalunya, les seccions corresponents a les grans casernes militars tenen un percentatge de vot a Vox extremadament diferent a la mitjana provincial (de fet, són les seccions on l'ultradreta obté més suport). A l’abril de 2019, la secció corresponent a la Caserna del Bruc va obtenir un 14% de vots per Vox front a un 3% la mitjana provincial. A Sant Climent Sescebes, on hi ha la base militar general Álvarez de Castro, el vot a Vox va arribar al 17 %, mentre que als municipis del voltant amb prou feines assolia al 3 %. A Talarn, on hi ha l’Acadèmia de Sotsoficials, el vot a Vox va arribar al 13%, mentre que a les zones del voltant no representava el 2 %. Fins i tot a Múrcia, on el vot per l’ultradreta va ser molt alt (Vox va ser el partit més votat), el percentatge de vot als ultres va ser superior a les seccions on hi ha casernes que a la resta de la comunitat. Mentre el vot murcià a Vox va arribar al 27% de mitjana regional al novembre, hi ha seccions properes a casernes on el vot es va elevar fins el 40 %. De fet, a tot Espanya les seccions de vot properes a instal·lacions militars registren també alts percentatges conjunts del vot de dreta (gairebé sempre superiors a la mitjana regional). Mentre les tres dretes, sumades, no arriben a concentrar el 20 % del vot a nivell català, a les seccions corresponents a algunes casernes arriben a més del 30% (i a la caserna del Bruc superen el 47 %). I hi ha casos espectaculars: la suma de vots de PP, Cs i Vox, a una secció "militar" de Sevilla va assolir el 91 %, i a dues de Valladolid i València el 87 %. L'exèrcit, quan no és d'ultradreta, és de dretes.

Premsa còmplice

Luis Gonzalo Segura també apunta que el gran avantatge que tenen actualment els ultradretans és que l'exèrcit actua de forma molt discreta, al marge de la societat, sense supervisió. La desaparició de la mili obligatòria ha fet que la majoria dels ciutadans perdin el contacte amb la institució castrense i que no siguin conscients de fins a quin punt aquesta representa una amenaça. Però l'extinent també apunta cap a d'altres responsables, i de fet afirma que els mitjans de comunicació són part del problema en no denunciar prou la deriva ultradretana de l'exèrcit. De fet, al llibre es recull un llarg seguit de més de 50 actuacions ultres de l'exèrcit en els darrers anys: des de proclames d'alts comandaments fins a amenaces cap a forces d'esquerra o sobiranistes. El ejército de Vox destaca que la premsa no es va fer prou ressò dels casos i, sobretot, que no van destacar el fet que la justícia militar absolgués als responsables de comportaments que anaven des de la ingerència militar en política fins a la insubordinació o fins i tot fins a l'amenaça de cop d'Estat.

No hi ha res més perillós per a la ciutadania que unes Forces Armades ultradretanes i les espanyoles ho són

Una esquerra que es desentén del tema

En realitat, qui més rep en el llibre de Luis Gonzalo Segura són els partits d'esquerra, i especialment el PSOE. Ni els governs de Rodríguez Zapatero ni els de Pedro Sánchez van actuar amb l'energia que calia contra les proclames ultradretanes i antidemocràtiques dels militars, que sovint no van ser sancionades. Més dur encara es mostra amb el govern de Felipe González, que no va fer res per recuperar els militars antifranquistes de la Unió Militar Democràtica expulsats de l'exèrcit i que haguessin pogut representar una llavor de democràcia en la institució castrense. De fet, Gonzalo Segura apunta que és sorprenent que en els acords de govern PSOE-Podemos no s'hi inclogui cap menció a la necessitat de regenerar l'exèrcit. Els acusa, directament, de desídia. Molt recentment, Luis Gonzalo Segura ha col·laborat en l'elaboració d'una iniciativa legislativa d'ERC perquè els militars siguin jutjats per tribunals civils fora de situacions de guerra, un projecte que intenta evitar la impunitat que ofereix als militars la jurisdicció militar. Però Segura va més enllà i demana accions directes per frenar la deriva cap a Vox dels cossos militars, i recorda que a l'Amèrica Llatina, en els darrers anys, han estat els exèrcits els que han decidit diversos governs, de forma absolutament antidemocràtica. "No hi ha res més perillós per a la ciutadania que unes Forces Armades ultradretanes i les espanyoles ho són", explica Gonzalo Segura. L'exèrcit, avui per avui, conclou l'extinent, és una amenaça.

 

Foto de portada: caserna del Bruc. ACN.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat