La genètica fa por. És una de les ciències que més ha avançat en els darrers anys, però hi ha reticències. Hi ha qui, com Siddharta Mukherjee, creu que l'home no ha reflexionat prou sobre les tècniques genètiques que va desenvolupant, i que no està prou preparat com per a aplicar-les. Per això, l'Escola Europea d'Humanitats ha organitzat al Palau Macaya (de l'Obra Social "la Caixa") una trobada per a reflexionar sobre el tema amb biòlegs, metges i filòsofs: "Està la societat preparada per a l'edició genètica?". Aquestes jornades s'han realitzat els dies 6 i 7 de març, amb un format original i molt enriquidor: dos ponents que exposen punts de vista diferents, davant del públic, en una taula on hi ha vuit experts. Una oportunitat única de debat. En la primera taula del dia 7 s'han posat cara a cara el biòleg Carles Laueza-Fox, professor del CSIC, i Lidia Bermejo, filòsofa de la Universitat de Granada, i han obtingut el feedback dels altres especialistes.

Fora de control?

El punt que ha despertat més controvèrsia de la sessió ha estat valorar els riscos de l'edició genètica. Lidia Bermejo, per una banda, ha criticat els posicionaments excessivament conservadors, i ha recordat que quan es van començar a difondre els automòbils també va haver-hi molta oposició, fins i tot dins de sectors mèdics, i que hi havia qui creia que el cos humà patiria greus danys en cas de circular a velocitats superiors als 30 km/h. Malgrat tot, Bermejo ha afirmat que qualsevol tecnologia modifica la societat, i d'aquesta manera és molt difícil avaluar els seus possibles inconvenients, perquè la societat que assumeix la tecnologia és diferent de la que la va rebre inicialment. Ara bé, ha criticat que s'hagi generalitzat l'ús del terme "edició genètica" enlloc de "manipulació genètica". Afirma que si bé "manipulació genètica" era clarament estigmatitzador, "edició" dóna una falsa impressió de control. Fa pensar que es tracta d'un procés molt limitat i que se sap perfectament on conduirà, i ha apuntat que és un procés amb moltes més incògnites d'allò que es diu. Mentre alguns dels genetistes presents han afirmat que la selecció genètica s'havia produït de forma sistemàtica al llarg de la història​, el metge especialista en Medicina Regenerativa Ángel Raya ha reconegut que hi ha una diferència entre l'edició genètica de persones i de tomàquets, perquè que el dany que es pot causar en persones és molt major: "perquè surti bé un tomàquet s'han d'haver fet molts experiments que han sortit malament, i això no es pot fer amb les persones. És lògic tenir por", ha conclòs Raya, qui ha apuntat que és legítim posar límits a l'aplicació de la ciència per frenar els riscos que pot comportar. El filòsof Josep Ramoneda, moderador de la sessió, no ha considerat negatives les prevencions cap a l'edició genètica, ja que ha afirmat que sovint quan es perd la por a una tecnologia "és quan arriba la catàstrofe".

El retorn dels mamuts?

Carles Lalueza-Fox ha dissertat sobre les possibilitats de reintroduir espècies desaparegudes, tot partint de la base que els humans són, des de fa 40.000 anys, responsables d'un gran episodi d'extincions. De fet, hi ha intents molt seriosos de recuperar algunes espècies desaparegudes com els mamuts i hi ha qui defensa que la humanitat té el "deure moral" de reintroduir les espècies destruïdes per culpa dels humans. De fet, s'ha seqüenciat el genoma d'algunes espècies desaparegudes recentment, i cada cop n'hi ha més que són estudiades. També s'estan creant bancs d'ADN d'espècies en perill per procedir, si cal, a la seva "desextinció". El biòleg del CSIC, tot i això, creu que recuperar espècies ja inexistents és una quimera: "No té sentit recrear aquests animals per tancar-los en un zoo". A més a més, ha afirmat que el màxim que podríem aconseguir és, en lloc de ressuscitar el mamut, crear un "mamufant" (i enlloc de "fer dinosaures, crear grans pollastres amb dents", ha afegit Ricard Solé, físic i biòleg de la UPF).

Edició genètica per a les espècies en perill?

Però en canvi, Lalueza-Fox creu que les noves tècniques genètiques potser podrien ajudar a espècies que viuen en ecosistemes que estan desapareixent. "Els conservacionistes haurien d'interessar-se en aquestes tècniques que potser tindran més bons resultats que allò que estan fent i que s'ha demostrat que no té bons resultats". I ha posat com a exemple el cas del linx, que sembla condemnat a extingir-se i que segons ell potser podria salvar-se amb un pla d'edició genètica que li permetés sobreviure en d'altres ecosistemes. Malgrat tot, ha apuntat que cal que "redissenyem" com relacionar-nos amb el món, més que crear reserves. Ni tan sols els més optimistes creuen que la genètica pugui fer-ho tot.