Emilia Pardo Bazán publica el 1883 la seva novel·la La Tribuna, considerada com la primera de tipus naturalista i social en castellà. A partir d’aquesta obra, el dramaturg i director Cándido Pazo ha creat l’espectacle Cigarreras, que podem veure al Teatre Romea de Barcelona fins al diumenge 6 de març.

L’acció ens situa a la Fàbrica de Tabacos d’A Coruña, on el gruix de la mà d’obra eren dones. Unes pioneres que encetaven la difícil conciliació de tirar endavant les seves responsabilitats familiars amb la de ser treballadores a indústries com la de confecció de cigars. L’autora, a més de descriure aquesta nova realitat social, posa el focus en Amparo. És una noia amb ideals de justícia social que defensa els drets de les seves companyes i el seu propi i que acaba esdevenint LaTribuna de totes elles. Però malgrat el seu tarannà clarivident i reivindicatiu, la jove s’enamora d’un home de classe benestant que encara farà més evidents les diferències insalvables entre les classes socials i el sentit del compromís.

CigarrerasCigarreras sorgeix a partir de la novel·la naturalista La Tribuna, de l'autora gallega Emilia Pardo Bazán. / Focus

Una nau industrial del segle XIX amb grans finestrals on paradoxalment no entra gairebé la llum és l’escenari d’aquest relat on el director introdueix a la mateixa Pardo Bazán com a una de les protagonistes de Cigarreras. L’autora narra, recorda, matisa i parla cara a cara amb els personatges de la seva novel·la i fins i tot amb alguna de les persones que els van inspirar. Un univers totalment femení on no té cabuda cap home, almenys físicament, perquè l’autèntic interès de l’espectacle rau en el despertar d’unes dones i d’una classe social.

Un univers totalment femení on no té cabuda cap home, perquè l'autèntic interès de l'espectacle rau en el despertar d'unes dones i d'una classe social

A segon terme, i com a fil conductor, també som testimonis de la història d’amor de la protagonista; de les seves esperances i de l’amarga realitat. Però l’autèntic clímax del muntatge no arriba fins al moment que les treballadores es revolten i es declaren en vaga. Un fet que també testimonia una etapa ben convulsa de la història d’Espanya: la crisi política que el 1868 va fer caure els Borbons (la història es repeteix?) i que el 1873 va culminar amb la proclamació de la Primera República.

Les actrius Covadonga Berdiñas, Tamara Canosa, Mercedes Castro, Susana Dans, Isabel Naveira, Ana Santos i Ledicia Sola són l’elenc d’aquest espectacle que assoleix els moments més brillants en les escenes corals. Totes tan diferents, però sent només una a escena. Especialment emocionant és el final del muntatge on canten plegades l’himne que les uneix i que coronen amb un crit uníson: Visca la República Federal! I els ideals van tornar a vèncer per un instant.