Tal dia com avui de l’any 1641, fa 380 anys, a Barcelona, Pau Claris i Casademunt, 94è president de la Generalitat de Catalunya, feia efectiu el mandat dels Braços estamentals (l’equivalent a l’actual Parlament de Catalunya), que el dia anterior havien votat la constitució d’un règim republicà per al país, i proclamava la primera República Catalana. En aquell mateix acte, que es va celebrar al Palau de la Generalitat, Pau Claris va ser nomenat president de la República Catalana. D’aquesta manera es convertia en el primer president de la primera República Catalana.

L’anotació del dia 16 de gener de 1641 al Dietari de la Generalitat (l’equivalent a l’actual DOGC) diu: “Lo senyor de Plesis Besanson (delegat del rei Lluís XIII de França a Catalunya) ha fet ostensió dels poders que lo rey christianíssim li ha donats en orde a la assistència que desija fer a esta província per sa conservació, en los quals, entre altres capítols, li dona poder sa magestat christianíssima (Lluís XIII) per admètrela de baix de sa protecció, ab que reduesca son govern a forma de república ab los pactes y condicions que entre la província y a sa magestat christianíssima se ajustaran”.

Aquella proclamació venia precedida d’una escalada de tensió que remuntava a 1635, però que havia conegut els moments més crítics durant els mesos immediatament anteriors: l’empresonament del diputat militar de la Generalitat (18/03/1640); el Corpus de Sang, inici de la Revolució catalana (07/06/1640); la declaració de guerra que el rei hispànic Felip IV va formular contra Catalunya (01/09/1640); el Tractat de Ceret, signat entre les cancelleries de Barcelona i de París (07/09/1640); i la invasió hispànica i massacre contra la població civil (entre juliol de 1640 i gener de 1641).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat