House of Cards, Orange is the New Black, Narcos i la recent 13 Reasons Why, són alguns dels títols que Netflix ha estrenat en els darrers anys i que li han atorgat un reconeixement mundial. Aquest divendres, el gegant televisiu fa un pas endavant i estrena Las chicas del cable, la seva primera producció espanyola. En total, 8 capítols, la meitat de la primera temporada -la segona part arribarà a finals d'any- estaran disponibles aquest divendres a la plataforma online.

La sèrie ha estat creada per Bambú Producciones, la productora encarregada de grans ficcions espanyoles com Gran Hotel o Velvet. De fet, tal com afirma un dels seus creadors, Ramón Campos, en declaracions a El Nacional, “el gran resultat que van oferir aquestes dues sèries a Netflix ens ha donat, ara, l’oportunitat de crear Las chicas del cable”.

Un encàrrec que va néixer amb una premissa, que la sèrie que Bambú plantegés seguís la mateixa línia que Gran Hotel i Velvet, dues sèries ambientades en una altra època però amb problemes i amb situacions actuals. Dit i fet, Las chicas del cable és una ficció que ens transporta al Madrid del 1928, just en el moment en què una empresa telefònica obria les portes.

Quatre noies a la gran ciutat

La sèrie arrenca amb l’arribada de quatre noies a Madrid per aconseguir feina en una companyia telefònica que acaba de néixer. Elles són Lidia, Carlota, Ángeles i Marga, o el que és el mateix, Blanca Suárez, Ana Fernández, Maggie Civantos i Nadia de Santiago, cares conegudes pel públic ja que han aparegut en diverses sèries d'àmbit estatal com El Orfanato, Los Protegidos, Vis a vis o Amar en tiempos revueltos.

En aquest sentit, la sèrie compta amb quatre personatges femenins que persegueixen un mateix somni però cada una d'elles té unes característiques diferents, factor que afavoreix que el públic pugui empatitzar-hi més fàcilment. “Teníem la idea de fer una sèrie on el paper de la dona fos clau, i més per una plataforma com Netflix que arriba a 190 països”, reconeix Campos. El creador de la sèrie afegeix que tot i que els problemes que retrata la sèrie “a nosaltres ens poden semblar molt llunyans, en alguns països on s’emetrà, continuen sent problemes actuals”.

De fet, els primers segons del tràiler revelen la situació de la dona en aquesta ficció: "La vida no era fàcil per ningú i menys si eres dona. No érem lliures, però somniàvem amb ser-ho", reconeix el personatge de Blanca Suárez. I és que Las chicas del cable és una sèrie on la reivindicació de la llibertat femenina i l’ascens laboral en un món d'homes són temes que la ficció aborda. Tot això en un moment on la dona encara vivia relegada en un segon pla. "Si eres dona en aquells anys la llibertat era un somni que semblava inabastable, però pel que moltes estàvem disposades a lluitar", afegeix Suárez. Tota una declaració d'intencions. 

las chicas del cable 2

Imatge promocional de la sèrie amb Blanca Suárez al centre de la imatge

Els homes en un segon pla

Les dones són les que porten el pes de la sèrie, però els personatges masculins també tenen el seu lloc, a priori, en un segon pla.

Entre els escollits, Yon González i Martiño Rivas, que es retroben després d'haver coincidit a El Internado. A Las chicas del cable són Francisco i Carlos, responsables de l’empresa telefònica on treballen les quatre noies i segur que jugaran un paper important en els somnis de llibertat de les protagonistes.

De fet, la relació entre Yon González i Blanca Suárez serà una de les trames importants de la sèrie ja que els dos personatges es retroben després de 10 anys. Un passat, que el personatge de Suárez va deixar enrere, però que tornarà a picar a la porta.  

8 capítols pensats per ser consumits de forma maratoniana

Netflix ha fet que els espectadors consumeixin les sèries de televisió d’una manera diferent. Si fins els últims anys ens havíem de conformar amb un capítol setmanal i apurant fins al darrer títol de crèdit per si podíem veure el més mínim avançament de la trama del pròxim capítol; ara, Netflix ens permet gaudir d’una tirada de tota una temporada sencera. Sense interrupcions i anuncis, les maratons de sèries formen part de la vida del serièfil. 

I és en aquest sentit que Las chicas del cable ha estat creada, “hi ha grans cliffhangers perquè la sèrie està concebuda per ser consumida consecutivament”, destaca Campos, referint-se en aquest cas, a l'elevada tensió del finals de capítol. Campos afegeix, “nosaltres fem entreteniment, televisió... Volem que la gent desconnecti dels seus problemes mentre veu la sèrie”.

Unes declaracions que són una invitació a què els apassionats del gènere consumeixin sense treva els 8 capítols que des d’aquest divendres estan disponibles a la plataforma online. En total, 6 hores i 40 minuts per veure'ls tots.

las chicas del cable

Imatge promocional de la sèrie amb totes les telefonistes de l'empresa

El binomi amb Netflix

Campos destaca que el procés de creació amb Netflix ha estat molt positiu i han estat en constant comunicació durant tots els processos, tot i la diferència horària, ja que les instal·lacions de la plataforma són a Los Ángeles.

“La primera fase de producció, quan escrivíem els guions era la més complicada per culpa de les traduccions”, reconeix Campos. En canvi, la fase de gravació va ser més relaxada ja que als responsables de Netflix “els hi agradava el què els hi enviàvem”.

Una de les anècdotes curioses que destaca Ramon Campos és la manera com té Netflix de mirar el material i que va d’acord amb l’experiència de consum que com a plataforma ofereixen. “Netflix es mira el material des de tauletes i mòbils i ens van recomanar que limitéssim l’ús de plans generals”. Exacte, allò que fem la majoria dels usuaris quan viatgem, treure la tauleta o el mòbil i mirar un capítol, en el seu cas, els responsables de Netflix ho fan a l’hora de crear les seves sèries, així l’usuari rep el producte que consumirà.

Pendents de les primeres reaccions a la seva estrena, Campos es mostra “orgullós i satisfet” amb el treball realitzat, però molt nerviós amb l’acollida que pugui tenir:  “Estem nerviosos. Amb Netflix el què funciona és el rum-rum del carrer perquè no hi ha dades d’audiència” destaca. "A més a més, hi ha dues tendències clares, sèries que funcionen molt bé les primeres setmanes però després cauen en picat, i d'altres que els hi costa arrencar però acaben funcionant i convertint-se en populars.  

L'interrogant plana sobre quin futur li espera a Las chicas del cable, aconseguirà fer-se un lloc a Netflix? Serà una ficció d'èxit? De moment però, una cosa és segura, sigui quin sigui el camí que segueixi la ficció, segur que es traurà de sobre les males sensacions que li ha portat algun dels actes de la seva presentació, com ara l'entrevista de Pablo Motos a El Homiguero.