L'Escenari Joan Brossa retorna al mite de Don Joan, però li dona la volta: la protagonista serà una dona; una molt actual Joana, interpretada per Roser Tapias. La Companyia Projecte Ingenu, que actualment és resident a aquest espai, estrena el projecte La dona pantera, una producció de l'espai Brossa, basat en un text de Josep Palau i Fabre. És un muntatge trencador, perquè ja ho eren els textos de Palau (amb un Don Joan que fins i tot anava al psicoanalista o acabava a l'infern), i perquè s'ha optat per una posada en escena atrevida i molt contemporània. Aquesta obra es podrà veure al teatre del carrer Flassaders del 9 de febrer al 10 de març. Les entrades ja són a la venda a la pàgina web d'aquesta sala.
El Don Joan més contemporani
La pretensió de la Companyia és que aquesta obra sigui percebuda d'una forma absolutament contemporània. El Don Joan es materialitza alternativament com un personatge masculí i com un personatge femení, per resaltar que es percep de forma diferent el mateix comportament en funció de si el realitza un home o una dona. El director Marc Chornet ha volgut desafiar l'habitual distribució escènica i presenta l'espectacle en una passarel·la amb una pantalla a cada extrem, en les que es projecta tot el que succeeix a l'escenari. Els mateixos actors, per torns, fan de càmeres. D'aquesta forma l'espectador pot triar si veure l'actor directament o mirar la seva projecció a les pantalles. La intenció de Madico és que "cada membre del públic sigui l'editor de la pel·lícula", que ell decideixi on mirar i què veure... Això ha suposat un desafiament afegit per als actors. El repartiment està composat per Roser Tapias, Xavier Torra, Cristina López, Toni Guillemat, Neus Pàmies i Martí Salvat, que assumeixen tots els paper dels personatges que envolten a Don Joan i a Joana.
La vigència d'un mite
Marc Chornet apunta que "hi ha la tendència a folkloritzar històries" com la de Don Joan, però afegeix que el Don Joan de Palau i Fabre és molt contundent: no es tracta d'un simple diletant que sedueix per seduir, sinó que és un personatge a la recerca de la llibertat, que volia dinamitar tota la societat catòlica i reaccionària del franquisme. De fet, al llarg de la seva vida Palau i Fabre va escriure cinc versions diferents del mite, amb diferències substancials entre una i altra. Ara bé, quan Chornet es va plantejar l'adaptació del muntatge, se'n va adonar que en el dia d'avui allò que podia minar més la societat actual era traspassar el personatge de Don Joan a una dona. Anna Maria Ricart va adaptar el text per a aquest espectacle, a partir dels cinc Don Joan que havia escrit Palau i Fabre, refonent-los i fusionant-los en una sola obra. El resultat és un Don Joan particular, que cerca l'amor absolut en cadascuna de les dones que troba i aspira a la llibertat absoluta. Ricart ha refós parts dels cinc textos i han "jugat" amb les obres, tot fusionant-les amb una sola. Això sí, a part d'alguna adaptació menor, Ricart i Chornet defensen que "tot el diàleg és de Palau, no hi ha res aliè als seus textos". I Ferran Madico ha destacat que la Fundació Palau i Fabre ha donat el seu vist-i-plau a aquesta atrevida adaptació.
És molt pertinent Palau i Fabre per debatre que és la llibertat
El Palau més teatral
A desgrat de la celebració, el 2018, de l'Any Palau i Fabre, aquest autor encara té moltes obres de teatre per estrenar, com ha destacat Marc Chornet, director de l'Escenari Joan Brossa, ja que durant el franquisme va tenir moltes dificultats per dur a escena els seus arriscats textos. Els seus Don Joan mai no s'havien portat a escena en català (tan sols un d'ells s'havia presentat en castellà). I, malgrat tot, Madico en defensa la seva plena vigència. Afirma que Palau i Fabre va ser un dramaturg "ultramodern", que buscava que l'espectador fos lliure a l'hora d'interpretar la seva poètica (tal i com intenta fer-ho el muntatge de la Companyia Projecte Ingenu). És més, Madico considera que en els darrers que corren, de repressió i restriccions de llibertats, dissortadament, "aquest text sembla acabat de sortir del forn". El director ha afirmat que és una "tristíssima coincidència que un texts escrits durant el franquisme ara tinguin pleníssima vigència". També Anna Maria Ricart ha defensat la completa actualitat de Palau: "en una època com la d'avui és molt pertinent parlar de llibertat [...] i és molt pertinent Palau i Fabre per debatre què és la llibertat".