Doctor Prats és una banda molt jove, i segur que mai s'haurien imaginat que amb només tres anys arribarien on han arribat. Són els imprescindibles de les festes majors, i és que la seva música festiva fa ballar petits i grans.
Ells van començar sent una banda virtual i l'èxit els va portar ràpidament a fer el salt a la vida real. Ara presenten el seu tercer àlbum, Venim de lluny, un disc que ha vist la llum en un clima polític delicat, fet que ha afectat a la creació del disc: "El clima polític a Catalunya afecta la nostra música".
El Marc Riera (veu i guitarra) i el Ramon Figueras (trompeta) han concedit una entrevista a El Nacional per parlar de Venim de lluny:
Doctor Prats va començar sent un grup virtual, com es defineix aquest concepte?
Marc Riera (M): Efectivament, érem un grup virtual. Teníem moltes ganes de tornar a coincidir molts dels membres que ara formen Doctor Prats (havíem tocat junts en altres bandes) però en aquell moment no era possible tocar en directe perquè el Ramon vivia a Suècia, el Miki estava a Estats Units... La situació era complexa i vam decidir ajuntar-nos per fer un projecte de vídeos a Youtube. No ens vam plantejar tocar en directe fins que va sortir el primer disc, Patates amb peix.
Ramon Figueras (R): El primer disc no el vam gravar junts, de fet, el Marc ens perseguia amb l’ordinador a tot arreu. Per Nadal vam fer el videoclip de Rockambloeska, i el més curiós és que el dia del rodatge ens vam poder conèixer amb alguns membres del grup que encara no havíem vist en persona. Teníem disc fet i components del grup que no s'havien vist! (riu).
I com feu el salt a la vida real?
M: El vídeo de Rockambloeska va fer que rebéssim dues ofertes de dues empreses en menys de 48 hores. Al cap de poc ja fèiem un primer concert a la sala Faktoria de Terrassa, d’això fa tres anys i dos mesos.
Les xarxes us devien ajudar a emplenar la Faktoria de Terrassa pel primer concert
R: Oi tant, però l’avantatge és que el primer concert el jugàvem a casa (Doctor Prats és de Terrassa) i tots havíem format part d’altres projectes; la gent ja ens coneixia. A més a més, el vídeo de Rockamolescka es va fer molt viral.
M: A dia d’avui si et vols donar a conèixer des de zero només ho pots fer a través de les xarxes, i això és el que vam fer.
Sou un grup de fusió musical, però tireu més cap a un gènere?
R: És difícil etiquetar-nos en un gènere perquè tenim cançons de tot tipus, però sí que és cert que molta gent ens posa l'etiqueta de mestissatge de Barcelona.
M: Sempre diem que formem part de la generació Spotify, aquella en que es deixa de ser d’un estil i es passa a ser de playlist. Quan es mira la llista de reproducció d’un jove es veu que no té res a veure una cançó amb una altra i això és el que fem nosaltres; perdre prejudicis a l’hora d’escriure un tema. Les cançons es poden vestir de moltes maneres diferents i nosaltres escollim el millor vestit per cada una d’elles.
Marc: "Doctor Prats forma part de la generació Spotify"
Ara hi ha un boom de mestissatge, què us fa diferents?
R: Nosaltres revestim el mestissatge, el continuem.
M: El boom va arribar quan aquesta música va passar a la radioformula i Txarango va ser un dels grans punts d'inflexió. Per exemple, ma mare no sabia qui era Manu Chao però sí que coneixia Txarango. Quan Doctor Prats va néixer aquesta escena ja s’havia ampliat i ens en vam beneficiar.
Amb poc temps us heu convertit en els imprescindibles de les festes majors, hi ha una clau per aquest èxit?
R: No hi ha una clau de l'èxit exacta perquè sempre hi ha una part important que és l’atzar. Si més no, nosaltres hem fet una feina de grup impressionant. Quan treballes amb quelcom que t’agrada molt la feina es fa a gust.
M: Som un equip que treballa molt bé i cada cop tenim ganes de fer més coses. Seria impossible haver fet tres discos en tan poc temps si no ens entenguéssim tan bé.
Vau acabar amb el darrer treball i immediatament us vau tancar a gestar Venim de lluny?
R: Exactament, no vam ni esperar perquè mentre acabàvem la gira del segon disc ja intentàvem treballar en el tercer. Vam posar punt i final al tour i l’endemà ja preparàvem els temes nous.
M: Ens havíem fet un calendari on estava previst un tercer disc, això ens va posar pressió per arrencar amb la feina.
R: Hem descobert que treballem bé sota pressió! (riu).
Veniu de lluny, d’on veniu?
M: Venim de lluny té diverses lectures: parar al mig del camí, mirar enrere i saber veure i valorar el que tens. A vegades costa valorar les coses bones quan, com a nosaltres, passen tan ràpid. Venim de lluny és optimisme però sense ser naïf; som optimistes però parant atenció als errors que s’han comés per així trobar el bon camí que et portarà lluny.
R: La banda va néixer fa tres anys i el ritme ha estat molt frenètic, vist així no venim de lluny, però pel que fa a experiències viscudes sí que venim de lluny!.
Canvia la sonoritat del grup en aquest tercer àlbum?
M: Hi ha una diferència cabdal respecte els altres: aquest ha estat el treball on més membres del grup han participat en la composició dels temes. Fins ara ho havia fet tot jo i ara altres membres, que són bons compositors, també han volgut aportar la seva visió. Això ha fet que les cançons s’iniciïn des d’una altra perspectiva.
R: Abans parlàvem de vestir cançons, i és el que hem fet. Alguns temes estaven ja acabats i de sobte vèiem que potser hi hauria quedat millor una altra sonoritat, doncs es canvia i llest!. En aquest disc no s’ha fet res sense motiu, no hem parat fins que hem trobat el millor vestit per cada cançó.
Ramon: "En aquest disc no hem parat fins que hem trobat el millor vestit per cada cançó"
El videoclip de Caminem lluny tracta el bullying, la lletra es va escriure pensant en aquesta temàtica?
M: La veritat és que no, primer va ser la cançó i la idea del videoclip va arribar molt més tard. No hi ha una relació immediata però la cançó de Caminem lluny parla d'aturar-se, conèixer-se a un mateix i tirar endavant sense por al que puguin dir. Jo sempre he tingut la sensació de patir assetjament per la societat que et fa ser adult.
R: Efectivament, a vegades fas una cosa i penses que potser no ho hauries d’haver fet perquè no tens edat o algú pot pensar que és un comportament infantil, això és el que li passa a la protagonista del videoclip.
M: Creure en la màgia (la protagonista del videoclip creu en els dracs) et pot fer arribar molt lluny. Vam voler crear una història amb nens de 13 anys, una edat en que una part de la classe ja es pensa que és adulta i l’altra encara creu en la màgia. La societat a vegades empeny a que tots siguem iguals.
Marc: "A vegades la societat t'empeny perquè siguem tots iguals"
El videoclip ha agradat molt, algú us ha dit que l’ha ajudat personalment?
R: Hem rebut molts missatges d'agraïment de col·lectius i fins i tot de gent que a nivell personal volia donar-nos les gràcies per haver posat aquesta temàtica damunt la taula. Hem fet d’altaveu d’aquest tema del qual, a vegades, no se’n parla prou.
M: Un grup com nosaltres pot ajudar a donar esperança. Si hem ajudat algú mirant un sol cop aquest videoclip ja ha valgut la pena fer-lo. Vam arriscar perquè molta gent ens deia que fer un curtmetratge no funciona tant com un videoclip clàssic, però en teníem moltes ganes.
També canteu L’únic que vull és cantar, això és una declaració d’intencions...
M: Volem cantar i oblidar-nos dels problemes! Cantar és ser feliç i desconnectar, és el que volem fer.
Diríeu que està vivint un moment àlgid la música en català?
R: La música catalana viu un moment brutal, jo diria que Txarango va marcar un punt d'inflexió i ara hi ha grups amb molt nivell. És com un peix que es mossega la cua, cada vegada es programa més música en català i per tant la gent s'anima a crear els seus propis grups.
M: A mi em fa feliç aquest moment àlgid perquè quan feia Batxillerat i es sortia de nit era per anar de discoteques, ara es surt per anar a escoltar música en viu. A la meva època es deia que la música en directe havia mort.
Doctor Prats és un grup festiu, però el clima polític a Catalunya ha afectat a la vostra música?
M: Venim de lluny es va començar a gestar el passat mes d’octubre, just després del referèndum i tot el que va comportar, per tant és d’imaginar la incidència que ha tingut. El final de gira l’havíem plantejat a la sala Apolo de Barcelona, un concert que vam anul·lar perquè estava programat pel dia 4 d’octubre. No era moment per fer una festa, Doctor Prats preferia estar al carrer amb els catalans. Quan composes temes no pots estar al marge del que passa, la música és personal i utilitza els sentiments. L’anterior disc tenia més espurna, era una festa més directa, i ara és més reflexiu.
El passat 4 d'octubre vam anul·lar un concert, no era moment per fer festa"
Heu tocat a l'estranger, com es rep allà la musica en català?
R: Hem tocat a França, Hongria, Japó i Marroc, i d’aquí poc anirem a Bèlgica. Cada país ho rep d’una manera diferent, ara bé, Japó s’emporta la palma. Allà no tenen cap mena de prejudici a l’hora d’escoltar música perquè no entenen les cançons però ballen com uns bojos.
M: Els japonesos intentaven captar el que deia la tornada per cantar-ho quan es tornava repetir.
I ja per acabar, per on passarà la gira?
M: Tenim un estiu complert: el 7 de juliol serem al Canet Rock, l’endemà a Viladecavalls, el dia 14 a Alcudia (Mallorca), el 20 a Mataró, el 28 a l’Espluga de Francolí... Això pel que fa al juliol, tots els de l’agost es poden consultar a la nostra pàgina de Facebook.