El director de fotografia, restaurador fílmic i investigador Juan Mariné (1920, Barcelona) rebrà el Goya d'Honor 2024 als Premis Goya 2024 aquest dissabte, el màxim reconeixement de l'Acadèmia de Cinema espanyol a una trajectòria. La Junta Directiva va decidir atorgar-li aquest premi "per la seva sencera dedicació al cinema durant més de 80 anys de trajectòria que transiten per la història del cinema espanyol, pels seus esforços en la feina de la conservació i la restauració fílmica, i per representar vivament, a través del seu ofici, la importància de la llum en la història" del cinema espanyol.
🔴 Premis Goya 2024 | DIRECTE
🟠 Guanyadors dels Goya 2024: tota la llista de pel·lícules i artistes
Amb 104 anys i reconegut amb el Premi Nacional de Cinematografia, la Medalla d'Or de les Belles Arts, el Premi Nacional de Fotografia, el Premi Segon de Chomón, l'Espiga d'Honor de la Seminci de Valladolid, el Premi d'Investigació Juan de la Cierva i la Medalla d'Or de l'Acadèmia, entre altres guardons, Mariné va començar a treballar en el setè art amb només 14 anys.
"Incondicional de les activitats que fa l'Acadèmia de Cinema —va ser el primer director de fotografia que va ingressar en la institució—, aquest explorador de la imatge ha col·laborat amb cineastes com Edgar Neville, José Luis Sáenz de Heredia, Antonio del Amo, José María Forqué, Pedro Lazaga i Pedró Masó en les més de 150 pel·lícules que va fotografiar —l'última va ser La grieta, de Juan Piquer—", ha rememorat l'Acadèmia.
Tota una vida fotografiant el cinema
Nascut l'últim dia de l'any 1929 a Barcelona, tenia 13 anys quan va arribar als estudis Orphea de la capital catalana, on es firmava El octavo mandamiento, per lliurar unes càmeres noves que venien de França. Les càmeres no funcionaven i Mariné, gràcies al seu coneixement de la llengua francesa, les va endollar correctament i va començar a encarregar-se'n. També va ser reporter de guerra i va cobrir la realitat dels camps de concentració francesos.
La passió per la fotografia es va convertir en ofici. No hi ha ningú que hagi conreat aquest gènere artístic des de la Guerra Civil fins a la Democràcia, passant pel règim franquista i la Transició. Gairebé un segle en els que el cinema i Mariné van créixer de la mà, aprenent l'un de l'altre. El seu segell va ser vital en el cinema d'Alfredo Landa, com ho va ser en el de Lina Morgan i en el de Fernando Fernán Gómez; en el de Gracita Morales i en el de Paco Martínez Soria; d'Edgar Neville a José María Forqué. Va inventar tècniques noves i innovadores, tals com la màquina de rentar negatives —que ell va dissenyar— o la copiadora òptica.