Qui van ser els dirigents del règim franquista? Tenim dades aïllades sobre ells, però per més estrany que sembli, a 40 anys de la mort del dictador, encara no existia una recopilació sistemàtica de les biografies dels principals franquistes. Ara, l'historiador Pedro L. Angosto ha decidit resoldre aquesta situació anòmala amb la publicació de Diccionario del franquismo. Protagonistas y cómplices (1936-1978) (editorial Comares). Aquesta obra inclou entrades per a 400 personatges que van ser puntals del franquisme en diferents àmbits (la política, l'economia, la religió, les ciències...). L'autor no en va incloure més, no perquè faltessin els col·laboradors del franquisme, sinó perquè Angosto volia fer una compilació bàsica, que constituís una eina de treball útil per a historiadors i curiosos, i no pas "una enciclopèdia".
A Espanya va haver-hi feixisme. El nacionalcatolicisme és la peculiar versió espanyola del feixisme
En les seves pròpies paraules,
Una de les virtuts del llibre és que recupera nombrosos textos dels mateixos franquistes, de tal manera que el lector pugui formar-se el seu propi concepte dels biografiats a través de les seves pròpies paraules, que resulten tremendament reveladores (a més, ofereix una bibliografia àmplia sobre cada biografiat, per a aquell que vulgui ampliar els seus coneixements). La intenció de l'autor és deixar clar que menteixen els qui diuen que a Espanya no hi va haver un règim feixista i totalitari. Ell denuncia que "el nacionalcatolicisme és la peculiar versió espanyola del feixisme".
Un admirador d'Esplá
Pedro Luis Angosto (Caravaca, Múrcia, 1960) és historiador i la seva especialitat és la història del moviment obrer al segle XX, especialment durant la República i el franquisme (tant a l'interior com a l'exterior). L'apassiona la figura de Carles Esplá, el periodista i polític alacantí que va exercir de ministre de Propaganda republicà després de l'inici de la guerra civil. Algunes de les seves obres giren en torn d'aquest intel·lectual: Sueño y pesadilla del republicanismo español: Carlos Esplá, una biografía política (Biblioteca Nova) i Carles Esplà, un periodista republicà (en català, amb Julia Puig, a les publicacions de la Universitat de València). Però també ha publicat d'altres llibres com Alfonso XIII. Un rey contra el pueblo (Editorial Renacimiento).
El franquisme no es va liberalitzar mai. Les comissaries van estar sempre plenes
Una opressió que no va acabar mai
Angosto va voler escriure aquest llibre, també, per deixar clar que el franquisme "no es va liberalitzar mai". Davant els qui reconeixen només la violència del primer franquisme i al·leguen una certa relaxació en el tardofranquisme, Angosto explica que "les comissàries van estar sempre plenes" i "els drets van seguir igual". "El franquisme va néixer matant i va morir matant", reflexiona l'historiador, que recorda la por que tenia la gent, fins i tot en els últims anys del franquisme, de parlar de política. I afirma que el "sistema de destrucció de drets" va perdurar fins després de la mort de Franco, perquè els mecanismes de terror creats per la gent que apareix en aquesta biografia no van desaparèixer.
Amagar el cos del delicte
L'autor del Diccionario del franquismo assegura que hi va haver una estratègia premeditada del franquisme per ocultar la repressió. Recorda que quan es va veure que la derrota nazi era imminent es van desmantellar per complet els camps de concentració espanyols, fins i tot desmuntant les barraques i els reixats. I recorda que queden molt poques imatges de la repressió franquista, a diferència de la repressió nazi, que compta amb nombrosos documents per a documentar-la.
Eugeni d'Ors és un ideòleg clau en el franquisme
Un règim que veu de lluny
Angosto denuncia que les arrels del franquisme s'han de buscar molt enrere, com a mínim en la Restauració. Apunta que, a més a més de la ja molt coneguda influència de pensadors com José Antonio o Onésimo Redondo, i de la fascinació pel nazisme i pel feixisme italià, el franquisme va rebre molts influxos de la reaccionària Action Française de Charles Maurras, i revela que un dels pensadors més rellevants per al franquisme va ser Eugeni d'Ors. Angosto denuncia les estretes relacions entre l'alta burgesia i el franquisme, i posa de manifest el paper central en el règim d'alguns empresaris, com Joan March o Demetrio Carceller.
Franco i els seus generals. Biblioteca Virtual de Defensa.
Els qui van fer la seva fortuna durant el franquisme la continuen acreixent
La felicitat dels repressors
Angosto denuncia que els personatges que surten esmentats al seu llibre i que van sobreviure a Franco no van tenir cap problema: "No han patit gens". Martín Villa va ser director d'un dels principals grups de comunicació espanyols, i els torturadors, com Billy el Niño, segueixen a casa seva rebent pensió. "I els qui van fer la seva fortuna durant el franquisme la continuen acreixent", recorda, afegint que molts d'ells estan a consells d'administració de grans empreses.
La mare del corder
L'historiador murcià creu que l'Espanya actual té un problema, i apunta que aquest problema és que "la revolució democràtica no ha triomfat" a causa dels retrocessos provocats pel franquisme. Afirma que les elits espanyoles no han renunciat als privilegis que els va reservar el franquisme. Angosto apunta que la corrupció actual té els seus orígens en el franquisme. "No es tolera que es robi un cotxe, però en l'administració és normal que es robi, ha funcionat sempre, al·lega", i afirma que "A Franco no li importava gens el que fessis amb els diners i els tripijocs de l'administració".
S'explica als escolars una història que no és real
El silenci que ens envaeix
Angosto afirma que encara hi ha problemes per tractar aquests temes a l'Estat espanyol. I denuncia un intent de tapar el passat: "Hi ha encara un no voler posar noms i cognoms als que van ser protagonistes d'aquest període de barbàrie". I afirma que continua havent-hi un intent de distorsionar la història: "S'explica als escolars una història que no és real". Angosto creu que si a les escoles es donés a conèixer allò que realment va passar, això "crearia una commoció com la que es va crear a Alemanya quan es van projectar a les escoles els documentals rodats en els camps nazis".
Foto de portada: Franco visita Sant Sebastià al final de la guerra. Foto: Col·lecció Marín, Fototeka de la Kutxa.