Jordi Sabater Pi (1922-2009) va ser un autodidacta que, després d'una llarga estada de gairebé 30 anys a la Guinea Espanyola, va acabar destacant en el camp de l'etologia i de l'etnologia, fins al punt a arribar a ser catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (se'l recorda, sobretot, perquè va ser qui va portar el Floquet de Neu a Barcelona). Ara, 10 anys després de la seva mort, la UB, que conserva el seu llegat, ha decidit fer una exposició, L'Art de la ciència. Jordi Sabater Pi, per mostrar els seus dibuixos científics, que es conserven actualment en un fons especial al CRAI Biblioteca de Belles Arts de la UB. Aquesta exposició es podrà veure al vestíbul del Museu d'Història de Catalunya, de forma gratuïta, fins el 19 de maig.
Recuperar el valor del dibuix
El fill de l'etòleg, Oriol Sabater Coca, nascut a Guinea, va heretar del seu pare l'afició pel dibuix, fins al punt de convertir-se en professor de Belles Arts. Recorda que el seu pare va usar el dibuix amb finalitats científiques: per copiar al moment les posicions dels animals, per dibuixar tatuatges que eren difícils de fotografiar, per fer esquemes de peces arqueològiques... Els seus diaris de camp estan farcits d'imatges, algunes ben senzilles, d'altres molt més elaborades. Però també va usar el dibuix d'una forma més artística, com a il·lustracions per embellir les seves publicacions. Jordi Sabater va mostrar un gran talent més enllà del pur utilitarisme, sobretot en els seus dibuixos de simis. A l'exposició s'hi poden observar dibuixos inclosos en els seus diaris de camp (alguns fets a la Guinea, d'altres a Catalunya); però hi ha també algunes il·lustracions molt més elaborades, usades per Sabater per decorar les seves publicacions.
Molt més que el Floquet de Neu
A l'exposició no hi podia faltar algun dibuix del Floquet de Neu, emblema de la ciutat, i de retop, de les descobertes de Sabater Pi. En un lloc destacat s'hi troben els dibuixos de primats: goril·les, però també ximpanzés, i d'altres tipus de mones, com la de nas blau... També hi ha dibuixos d'un animal curiós que Sabater Pi va estudiar i descriure: un ocell localitzador de la mel que assenyalava a les poblacions locals on eren els ruscs de les abelles. Hi ha dibuixos de plantes de diferents tipus... I també hi ha diversos dibuixos de tipus etnogràfic, perquè Sabater Pi va fer col·leccions de dibuixos de diferents temes (de trampes de cacera, de peces de ceràmica fang...). La família del primatòleg, en aquests moments, està intentant treure a la llum d'altres col·leccions de dibuixos de Sabater Pi que fins ara no han estat presentades al públic.
Els tatuatges: aprendre del cos
Quan Sabater Pi va arribar a la Guinea molts dels fang més grans anaven decorats amb bells tatuatges, que tenien bàsicament una funció estètica. El costum estava desapareixent per les pressions de les autoritats colonials i dels missioners, i Sabater, que mai va ser gaire partidari del que deien els governadors i els claretians) va decidir investigar el costum abans no es perdés. Va inventariar centenars de tatuatges de la gent de la seva regió. I com que amb la fotografia sovint els tatuatges no solien veure's bé, ell preferia dibuixar-los. A més a més, Sabater va investigar perquè es feien les escarificacions i quin significat tenien els diferents símbols. A l'exposició del Museu d'Història es mostren diversos dels seus dibuixos de tatuatges, molts dels quals acabarien essent publicats en un excel·lent llibre sobre el tema publicat per l'Ajuntament de Barcelona.
Més enllà del dibuix
Tot i que el centre de l'exposició és la mostra dels dibuixos de Sabater Pi, es completa amb una àmplia reflexió sobre el paper del dibuix en la ciència (que no aporta gaire a l'objecte de reflexió). També hi ha una sèrie d'objectes guineans, sobretot de la cultura fang, associats a les recerques de Sabater Pi. Per una banda hi ha objectes etnogràfics fang: llances, puntes de llança (usades per al pagament del dot en els matrimonis), sòlids collarets de coure, aixades, pipes... I, sobretot, un espectacular reliquiari (bieri), amb la caixa d'escorça en què es conservaven els cranis dels avantpassats per a practicar el culte melan. També es mostren algunes de les fotografies fetes per Sabater i Pi (una petita mostra de les que es conserven al CRAI de la UB). I també es mostra un espectacular esquelet de la immensa granota Goliat (la "nyamua" dels fang), que va ser catalogada per Jordi Sabater Pi. L'exposició es clou amb una mostra dels grans llibres de Sabater Pi, i també de les publicacions sobre él, que no són poques.
Un gran fons
L'any 2000 el professor Sabater Pi va decidir cedir els seus fons personals a la Universitat de Barcelona, que va crear un fons especial per acollir-los a la biblioteca de Geografia i Història (ara reconvertida en biblioteca de Belles Arts). El fons es compon de llibres i revistes sobre temes vinculats amb l'etologia, així com d'un conjunt de més de 1.500 dibuixos i aquarel·les de temàtica naturalista. També conté més de 5.500 documents manuscrits: cartes, postals, articles... Aquesta col·lecció es completa amb més de 4.000 fotografies, 1.500 diapositives, diversos vídeos i objectes etnològics procedents d'Àfrica. Les principals àrees temàtiques són l'etnografia, l'etologia (sobretot la primatologia) i la botànica. 
Pensar-nos, pensar-los
Jordi Sabater Pi va ser un home que va deixar molt bona impressió entre la gent que el va conèixer, potser perquè es va dedicar més a les seves recerques que a les tasques pròpiament colonials. Molts anys després la gent d'Nkumadjap, a la zona d'Ebibeyín, recordava amb apreci a un home que passava hores xerrant amb els vells del poblat i que empaitava goril·les i ocells amb l'ajuda dels caçadors locals. I, malgrat tot, Sabater va haver de marxar a tota pressa de la Guinea després de la independència, quan una onada antiblanca va sacsejar el país. Molts guineans avui en dia consideren el trasllat del Floquet de Neu a Barcelona com un espoli. Recentment l'exposició Ikunde, al Museu de Cultures del Món, va reflexionar sobre aquest fenomen. Hauria estat bé, que a l'exposició L'Art de la Ciència. Jordi Sabater Pi, també s'hi inclogués una reflexió sobre les condicions de producció d'aquests dibuixos, que responen a una situació d'hegemonia d'Europa al món. Ni l'art ni la ciència es van mantenir al marge de la relació colonial. Caldria no oblidar-ho, fins i tot quan s'exposen magnífics dibuixos etològics i etnogràfics o impressionants objectes de cultures llunyanes.