L'Osservatore Romano publica aquest diumenge un llarg extracte de l'intens pregó del Domund que l'escriptora Pilar Rahola va pronunciar diumenge passat, 17 d'octubre, a la Sagrada Família. El Domund és el dia que l'Església catòlica dedica a pregar i recaptar fons per a les missions. Rahola, que torna a declarar-se no creient, emfasitza en el discurs "La pàtria del cor" la seva admiració pels catòlics i elogia a bastament els missioners i l'activitat caritativa de l'església i dels seus fidels: "No imagino cap revolució més pacífica, ni cap fita més grandiosa", diu d'entrada. També fa una crítica severa al consumisme i a les ideologies laicistes "que se senten incòmodes amb la solidaritat quan es fa en nom de Crist".

Llegeix aquí el pregó sencer del Domund de Pilar Rahola (pdf)

Rahola va ser invitada a fer el pregó per Anastasio Gil García, director de les Obres Missionals Pontifícies (OMP) a Espanya, organització que no depèn de la Conferència Episcopal Espanyola sinó del Vaticà. L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va presidir l'acte de la Sagrada Família.

El pregó és molt personal i directe. Una perla: "Qui som nosaltres, gent acomodada en la nostra feliç ètica laica, per posar en qüestió la moral religiosa que tant de bé ha fet a la humanitat? La caritat cristiana ha estat el sentiment pioner que ha sacsejat la consciència de molts creients, decidits a entregar la vida pròpia per millorar la vida de tots".

Una altra, més personal: "He dit a l’inici d’aquest pregó que no sóc creient de Déu, i aquesta afirmació és tan sincera, com segurament trista. Estem tant sols davant la mort, els que no tenim Déu per companyia! Però sóc una creient fervent de tots aquests homes i dones que, gràcies a Déu, ens donen intenses lliçons de vida, apòstols infatigables de la creença en la humanitat".

Un 'hit' a les parròquies

El pregó està triomfant a les parròquies des de fa una setmana. Les paraules d'una no creient independentista s'han lllegit en nombroses misses de diumenge d'arreu d'Espanya i s'han publicat en una pila de diaris i revistes, religiosos i no. Només faltava l'Osservatore. "No, no hi he intervingut en absolut. Ni ho sabia, que em publicarien", explica Rahola a El Nacional. "Sé que l'estan llegint a les homílies de tot l'Estat espanyol. Fins i tot el cardenal [emèrit de Sevilla, Francisco] Amigo n'ha parlat... Però sortir a l'Osservatore i el dia gran de les missions són paraules importants", afegeix.

Alguns mitjans li han demanat directament si no li va semblar estranya la invitació. A la clàssica revista catòlica Vida Nueva, respon: "Em sembla lògic. L'Església és tan plural com ho és la societat. Els que pensen diferent a mi, entenc que se sentin incòmodes. Però jo em sento enormement feliç que m'ho hagin ofert. Tinc una relació de molt respecte i molt d'afecte amb infinitat de gent d'Església, començant per la meva pròpia família".

El diari oficiós del Vaticà ha canviat el títol pel de "La revolució cristiana" i reprodueix 948 de les 1.920 paraules del text original, que s'ha escurçat en les parts en què l'escriptora toca afers més locals o s'adreça directament als polítics. El pregó no perd el seu sentit i preserva la línia del diari, atent sempre a evitar tocar res que tingui relació amb la política o a semblar que promociona cap ideologia en particular.

Les qüestions locals tenen a veure amb exemples d'alguns missioners catalans. Les parts polítiques inclouen una referència a "les crítiques històriques a determinades pràctiques en nom de l'evangelització" que "són pertinents i necessàries", a més d'unes anotacions resumides en una pregunta ("Per què [...] fer propaganda ideològica és correcte, i evangelitzar no ho és?") i una recomanació ("només caldria que els polítics apliquessin les lleis del catecisme, perquè no hi hagués corrupció, ni falsedat, ni manca d’escrúpols").