Avui, 27 de març, és el Dia Mundial del Teatre, i amb ocasió d'aquesta festa, els teatres de Catalunya han preparat un seguit d'activitats, que passa des de descomptes importants fins a visites guiades per poder veure aquelles parts del teatre que sovint resten ocultes per als espectadors. S'han sumat a la iniciativa de portes obertes per donar a conèixer els seus secrets el Poliorama, el Victòria, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Akadèmia, l’Almeria Teatre, la sala Fènix, la Puntual, La Seca Espai Brossa, el Tantarantana, Porta 4, el Teatre Condal, el Goya, el Romea, la Sala Beckett, el Tívoli... Hi ha teatres de tot el territori en què hi ha descomptes, com el Kursaal de Manresa que ofereix entrades, avui, al 50%. D'altres teatres ofereixen descomptes per als espectacles de tota aquesta setmana si es compren en el dia d'avui. L'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya ha difós un comunicat en què afirma que s'han plantejat suspendre tots els actes per la situació política; al final han decidit mantenir-los perquè "ara mateix, el Teatre és més necessari que mai", però han volgut deixar clar que "el dia mundial del teatre es vesteix de groc".
Acte institucional
A les dotze, al vestíbul de l'Ateneu Barcelonès, es procedirà a la lectura del Manifest Internacional Europeu del Dia del Teatre, redactat per Simon McBurney (enguany hi ha cinc manifestos, per cinc àrees del món, redactats per Ram Gopal Bajaj, Maya Zbib, Sabina Berman i Wèrê Wèrê Liking), un acte organitzat per l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). L'actriu i directora Imma Colomer llegirà, al seu torn, el manifest de l'AADPC, d'un dur to reivindicatiu. En el mateix acte es procedirà a una lectura dramatitzada de l’obra Antaviana, basada en contes de Pere Calders i adaptada per la companyia Dagoll Dagom. L'AADPC també ha organitzat una ruta en autobús turístic per conèixer la Barcelona teatral, però les entrades ja s'han esgotat.
Els actors catalans, contra la precarietat
El manifest de l'AADPC, en bona part, és un elogi del teatre, concebut com una forma de "preguntar-se a un mateix i a la societat". Però en les seves darreres línies constitueix una crítica dura a les institucions i una demanda de major suport institucional. L'organització de professionals del teatre deixa clar que: "El foc del teatre avui es manté viu, amb energia emergent de les noves generacions, i la societat en gaudeix d’aquest benefici, però està amenaçat per la precarietat i la competència. El teatre en molt casos s’ha convertit en una ONG. Volem que les companyies puguin viure amb una bona entesa amb les sales, que les joves creacions puguin desenvolupar-se, que no hi hagi tants aturats en el nostre sector, que els sous s’equiparin però no a la baixa, que els organismes culturals valorin i recolzin la feina que estem fent. No al IVA retroactiu de les subvencions". I acaba recordant que "en els moments durs que estem vivint" es pot "perdre el que tenim".