A molta gent li resulta més fàcil aconsellar als altres que no pas prendre decisions sobre allò que l'afecta personalment. Alguns científics de la Universitat de Barcelona han dissenyat un programa per aprofitar aquest potencial. Conviden la persona a desdoblar-se en un altre, mitjançant la realitat virtual, per tal de donar-se consells com si es tractés d'una altra persona.

Perspectiva externa

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona, l’IDIBAPS i Virtual Bodyworks, una spin-off d’aquestes dues institucions i d’ICREA, ha fet servir la realitat virtual per observar els efectes de parlar amb un mateix com si es tractés d’una altra persona. Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Scientific Reports, del grup Nature, mostren que una conversa amb un jo en el cos de Sigmund Freud contribueix a millorar l’estat d’ànim. El treball l’han dirigit Mel Slater i Solène Neyret, investigadors de l’Event Lab, grup de recerca de la Facultat de Psicologia de la UB. El psicòleg Guillem Feixas, del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la UB, també ha coordinat l’estudi.

El sistema

Per utilitzar aquesta tècnica, els investigadors van escanejar els participants per obtenir-ne un avatar en 3D que s’assemblés a ells mateixos. D’aquesta manera, un cop s’introduïen en la realitat virtual, els participants veien una representació de si mateixos quan miraven parts del seu cos o quan s’observaven en un mirall. En moure’s, el seu cos virtual també es movia.

A l’altra banda de la taula hi seia una persona virtual, en aquest cas, una representació de Sigmund Freud. El participant podia explicar el seu problema personal al doctor Freud, i després es podia ficar en el cos de Freud. Llavors, quan es mirava al mirall, veia el cos de Freud en comptes del seu: «Veia i escoltava l’altre cos explicant el problema, i veia el seu jo virtual com si fos una altra persona. Així, el participant esdevenia aquest amic que escolta i intenta ajudar l’altra persona», explica Mel Slater.

Dins del cos de Freud, i després de rebre la informació del problema, el participant es podia respondre a si mateix com a Freud, i podia fer preguntes per ajudar la persona que tenia al davant (que era ell) per trobar-hi una solució. Després podia tornar al seu propi cos i escoltar la resposta de Freud. Encara que era ell qui havia parlat dins el cos de Freud, ho escoltava a través d’una veu diferent. L’experiment permetia anar canviant de cos i tenir una conversa: es parlava amb un mateix però semblava una conversa entre dues persones diferents.

Els resultats

Segons els autors d'aquesta investigació, en la prova d'aquest sistema, la gent que va usar aquest mecanisme va millorar sensiblement en la resolució dels seus problemes. Els investigadors creuen que els metges podrien utilitzar aquest mètode per ajudar els pacients a tractar els seus problemes personals, però encara no tenen clar com hauria d'usar-se clínicament.