Amb de la constitució de la mesa del Congrés de Diputats espanyol (agost 2023), Junts va aconseguir que es pogués parlar en català en aquesta cambra legislativa. Arran d'això, la presidenta de la mesa, Francina Armengol (de Mallorca), i Ximo Puig (expresident de la Generalitat Valenciana), van proposar que, al Congrés de Diputats, aquesta llengua fos anomenada "català-valencià". A partir d'aquí s'ha generat debat (cosa lògica), però cal tindre present que ja fa molts anys que alguns lingüistes valencians proposen que el nom de la llengua sigui "català-valencià" (per exemple, el filòleg Josep Giner, col·laborador de Pompeu Fabra i Joan Coromines).
És encertada, aquesta denominació composta?
D'entrada, al segle XIV els valencians ja anomenaven la llengua com a "valencià". Així es documenta en un text de fra Antoni Canals del 1395. I avui dia pràcticament tota la població valenciana s'hi refereix amb el terme "valencià". Es pot dir a una societat que fa més de sis-cents anys que anomena una cosa amb una paraula que no pot usar aquella paraula per a denominar aquella cosa? És obvi que no. D'altra banda, totes dues denominacions ("català" i "valencià") tenen un gran arrelament: el terme "català" es diu a Andorra, Catalunya, Catalunya Nord i, més que menys, també a les Illes; i el terme "valencià" es diu al País Valencià i al Carxe (comarca de Múrcia, on també es parla). Aqueixes societats se senten identificades amb una o l'altra denominació; per tant, són denominacions vàlides.
El terme "català" es diu a Andorra, Catalunya, Catalunya Nord i, més que menys, també a les Illes; i el terme "valencià" es diu al País Valencià i al Carxe
Però és que, a més, la gent d'Andorra, Catalunya, Catalunya Nord i les Illes no anomenarà mai "valencià" la seva llengua, i la gent del País Valencià i del Carxe és molt difícil que anomenin "català" la seva llengua (hi ha una part petita de la societat valenciana que ho fa, però són reductes molt polititzats o de l'àmbit estrictament acadèmic). Tinguem present que un habitant de Borriana o de Dénia es defineix com a "valencianoparlant" i és bastant complicat que empri el terme "catalanoparlant". Davant d'aquesta realitat, la denominació composta "català-valencià" té l'avantatge que (pràcticament) tothom s'hi pot sentir identificat.
La denominació composta "català-valencià" té l'avantatge que (pràcticament) tothom s'hi pot sentir identificat
D'altra banda, la denominació "català-valencià" no va contra el terme "català" ni contra el terme "valencià"; ans al contrari. Si la denominació composta es difon en els sistemes educatius i en els mitjans de comunicació, la gent d'Andorra, Catalunya, Catalunya Nord i les Illes pot continuar fent servir exclusivament el terme "català" perquè tothom entendrà que fa referència a la llengua parlada del Pirineu a la desembocadura del riu Segura i del riu Cinca a l'Alguer. Igualment, la gent del País Valencià i del Carxe pot continuar fent servir exclusivament el terme "valencià" perquè tothom entendrà que fa referència a la mateixa llengua.
La denominació "català-valencià" no va contra el terme "català" ni contra el terme "valencià"; ans al contrari
En el cas de la Franja d'Aragó, la denominació "català-valencià" també és útil. En aquesta àrea hi ha hagut històricament reticència (per raons polítiques) a emprar el terme "català" per a referir-se a la seva parla. Una denominació que inclogui el terme "valencià" permet diluir aqueixes reticències. En la segona part de l'article veurem que les objeccions a la denominació composta no tenen fonament.