La desembocadura del Llobregat, encaixada entre el riu, l'aeroport i el mar, havia estat un espai ple de contaminació i escombraries. Actualment, després d'anys d'actuacions severes, s'ha anat convertint en un espai humit protegit d'una gran riquesa. És una àrea on podem veure moltes aus, i per això val la pena visitar-la. Però el seu ecosistema és fràgil, i per això es demana als visitants el màxim respecte a l'entorn: no sortir dels recorreguts establerts, no endur-se cap animal ni planta del parc, no anar en bicicletes, evitar el pas amb gossos per alguns itineraris... La supervivència del Delta depèn de tots. Per visitar aquests espais naturals és recomanable consultar abans la pàgina d'informació de l'Ajuntament del Prat, o aturar-se al centre d'informació de l'espai.

Ànec cullerot. Fotografia: Andreas Trepter. Viquipèdia.

Els ocells que tornen

El més especial del Delta és la presència d'ocells. Hi trobem tant aus migratòries que descansen al Delta del Llobregat dels seus llargs viatges, com aus que nidifiquen al mateix delta. Malgrat tot, alguns ocells que s'hi havien albirat fa dècades no han tornat a tenir presència a la zona (com els pelicans). Les polítiques de protecció funcionen, però a les aus no els falten els enemics: des de sempre, els gats han suposat una amenaça per als nius. A partir del 2000, la guineu, desapareguda durant dècades, ha tornat a fer-se present a la zona. I, darrerament, els senglars amenacen el Delta i s'ha hagut d'instal·lar fils elèctrics per evitar la seva entrada a la zona. Les àrees seques d'aquest territori, com la platja de Ca l'Arana, tenen menor diversitat ornitològica (tot i que cal destacar les gavines corses, els xots i els raspinells); en canvi, a les parts humides del Delta, com la llacuna de Cal Tet, s'hi troben moltes aus: fotges, ànecs de molts tipus, cabussets... A l'hivern fins i tot podem trobar-hi bernats pescaires o martinets.

Ocells a les llacunes del Delta del Llobregat. Fotografia: Ferran Pestaña. Viquipèdia.

L'ecosistema més especial de l'àrea metropolitana

Però al Delta del Llobregat no només hi ha aus. Entre els rèptils, cal destacar la tortuga de rierol, un animal autòcton que es reprodueix aquí, però que és amenaçat per espècies exòtiques com la tortuga de la Florida, arribada com a animal domèstic i ara en plena proliferació. Mereixen una atenció especial també els ratpenats, que ajuden a controlar la població de mosquits (per això en aquest espai s'hi han penjat caixes refugi per a ells). I cal mencionar dos mamífers propis d'aquest ecosistema, que les autoritats intenten protegir: la mostela i la rata d'aigua. S'estan fent esforços per potenciar les poblacions d'amfibis, com els tòtils (un tipus de gripau). Entre la vegetació pròpia de la zona, cal destacar les orquídies.

Caseta d'observació d'ocells a la llacuna de Cal Tet. Fotografia cedida per l'Ajuntament del Prat del Llobregat.

Tres itineraris

L'Ajuntament del Prat ha dedicat molts esforços a preparar rutes per als visitants del Delta: els camins estan adequats per a cadires de roda i senyalitzats, s'han preparat miradors d'avistament d'ocells, s'han restaurat alguns edificis... Per accedir als itineraris senyalitzats dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, podem anar amb cotxe fins al Cementiri del Prat i des d'allà seguir les indicacions fins al Centre d'Informació. En transport públic, podem prendre l'autobús PR 3 des de l'estació de tren del Prat de Llobregat, i baixar a la parada Cementiri Sud - Tanatori, des d'allà només cal seguir els senyals: a un quilòmetre trobem el Centre. Hi ha tres itineraris que surten d'allà: l'1 i el 2 només es poden fer a peu, i el 3 es pot fer també amb bicicleta. El 2, en realitat, és una prolongació de l'1: l'itinerari 1 té tres quilòmetres i el 2 més de cinc. Passen pel bell mig de les zones humides i disposen de diversos miradors per observar els ocells: cal destacar l'Aguait de Cal Tet i el del Sabogal. L'itinerari 3 surt del mateix punt que l'1 i el 2, però avança entre camps de conreu i es dirigeix cap a la platja de Ca l'Arana, tot seguint el canal de la Bunyola. Es pot recórrer, anada i tornada, en tres hores. Passa pels miradors de Cal Tet i de la Torre de la Bunyola, on podem contemplar els ocells. Continua per l'antiga caserna dels carrabiners i acaba a l'edifici abandonat del Semàfor, des d'on es gaudeix d'unes grans vistes sobre la platja.

El mirador dels avions. Fotografia cedida per l'Ajuntament del Prat del Llobregat.

L'encant dels avions

Un altre dels atractius d'aquesta zona és la contemplació dels avions que aterren i s'enlairen del veí aeroport. És un lloc perfecte per als aficionats a l'aviació, perquè al Prat, especialment a l'estiu, els aterratges són constants. S'ha construït, a la carretera que surt del tanatori, al peu de la pista d'aterratge, un punt d'observació per als spotters, aquells que volen filmar i fotografiar els avions. Ben a prop hi ha un pàrquing on es pot deixar el cotxe. Fins i tot hi ha unes cadires de ciment perquè els visitants s'hi instal·lin còmodament. Els avions passen a escassa distància dels caps dels espectadors. En aquest mirador, els aficionats a l'aviació es troben i comparteixen els seus impressionants coneixements sobre aquests ocells de ferro. Els caps de setmana acostumen a ser un gran grup. Hi ha, també, els que prefereixen veure de costat com aterren els avions; aquests es concentren a la platja del Prat.

Vídeo de Jaume Costal.

L'hort de Barcelona

El Prat, a més de tenir un espai natural de gran valor, és l'hort de Barcelona, d'on surten alguns dels productes de més valor dels mercats de la capital. Aquesta localitat té merescuda fama per les seves carxofes. Però si visiteu la zona a l'agost, arribareu fora de temporada, perquè són una flor d'hivern. En canvi, podreu tastar l'altre producte estrella de la zona, el pollastre de pota blava (també anomenat de la Raça Catalana del Prat). En realitat, només es cria al Prat, perquè té una Indicació Geogràfica Protegida, que estableix que només es pot engreixar allà. És famós pel seu gust i per la seva textura. Podeu tastar el pollastre pota blava al restaurant Onanuit, al centre del Prat. Us el poden servir en confit, però també en forma de croquetes o com a farcit de canelons.