Aquest divendres, a les 19h30, a la Setmana del Llibre en Català, Carme Riera presenta la seva novel·la, Les darreres paraules, guanyadora del Premi BBVA Sant Jordi de novel·la. En aquesta obra Riera recrea la vida de l'arxiduc Lluís Salvador, un personatge que ella coneix molt bé perquè el 2015 va organitzar una gran exposició sobre ell, a Mallorca. A aquesta illa, "S'Arxiduc" és un personatge mític i Carme Riera assegura que des de ben petita havia sentit moltes històries sobre aquest personatge: se'l considera un gran defensor de la llengua catalana, un promotor del turisme, un magnífic coneixedor del territori i la societat balear, un amant de la pau i de les llibertats... Segons l'autora, a Àustria, en canvi, Lluís Salvador és considerat "un sonat", senzillament. Riera va passar-se tres anys documentant-se per l'exposició i, a mig procés, un dia va decidir novel·lar el personatge: "Havia conviscut tant amb el personatge de l'Arxiduc que un dia el vaig sentir a dins del meu cap i vaig començar a escriure".

Un hippy?

Carme Riera defineix a l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana (1847-1915) com "un hippy abans dels hippies", i destaca que, com molts hippies, l'Arxiduc era un nen de bona família que trencava amb les convencions de la seva societat. Lluís Salvador pertanyia a la família reial austro-hongaresa (era cosí de la famosa emperadriu Sissí), però sempre anava molt deixat. De fet, sovint el confonien amb un criat, pel seu aspecte. Gastava més del que li permetien els seus mitjans, i en moltes ocasions va haver de demanar diners a la seva mare (les seves finques de Mallorca, tot i que van guanyar diversos premis per la malvasia que produïen, no li suposaven més que despeses). Però, malgrat tot, ell era molt conscient que formava part de l'aristocràcia i segons Riera la seva relació amb els seus col·laboradors i servidors sempre va estar caracteritzada per l'asimetria.

Un catalanòfil

Carme Riera destaca que a diferència d'altres intel·lectuals estrangers que es van establir a Mallorca, com Robert Graves, Lluís Salvador va aprendre mallorquí i fins i tot va escriure un llibre en aquesta llengua, Somnis d'estiu ran del mar. A més a més, va elaborar diversos estudis sobre la natura de les Illes, sobre folklore, sobre costums... Uns estudis molt complets i molt sistemàtics, elaborats a base d'enquestes minucioses, de tipus molt positivista. Riera destaca que, en aquest sentit, S'Arxiduc era un individu "fora d'època": "es movia entre un romanticisme, que ja havia passat, i un cartesianisme, que també ja estava superat".

Contra la islamofòbia

Carme Riera destaca que Lluís Salvador era un individu amb uns valors fora de la seva època. Abans de la Primera Guerra Mundial va fer els possibles per evitar-la (això figura, també, a la novel·la), perquè considerava la guerra com una aberració. A més a més, destaca que era un convençut defensor de la convivència mediterrània: "Havia tingut una casa prop d'Alexandria i parlava àrab. Creia que la cultura musulmana tenia molts valors positius". I era un precursor de l'ecologisme: "No deixava tallar un arbre i va fer construir miradors per admirar el paisatge".

Manuscrit trobat

La novel·la usa la tècnica del manuscrit trobat. En la llarga nota introductòria, l'autora de la novel·la es presenta com la comissària d'una exposició sobre l'Arxiduc (és a dir, ella mateixa), que a través d'un antiquari pot comprar un manuscrit a un col·leccionista desconegut. Aquest manuscrit no seria altra cosa que les memòries de l'arxiduc, dictades al seu secretari Erwin poc abans de morir. A través d'aquest text, Riera vol preguntar-se, sobretot qui era aquest personatge i, sobretot, perquè era abandonat per totes les seves amants i tots els seus amants (la seva bisexualitat era notòria). Així, doncs, la sexualitat juga un paper destacat en l'obra. En darrer lloc, el llibre explora un element clau: la decadència, la vellesa, la proximitat de la mort... Riera assegura que a mesura que s'ha anat fent gran (ara té 68 anys) s'ha vist obligada a reflexionar sobre aquests temes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat