La companyia teatral Dagoll Dagom, el duet Tarta Relena, els Castellers de Vilafranca, l’artista Mari Chordà i el coreògraf Marcos Morau han estat distingits amb els Premis Nacionals de Cultura 2025. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) reconeix així la seva aportació essencial a la cultura catalana amb el guardó més rellevant del sector. L’acte de lliurament s’ha celebrat aquest divendres a la carpa del Circ Cric, situada a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
Pel que fa a Dagoll Dagom, el CoNCA en subratlla els cinquanta anys de trajectòria en l’àmbit teatral i audiovisual, així com la seva connexió constant amb el públic, un dels trets que han caracteritzat la seva tasca. La companyia, fundada per Joan Ollé el 1974 i posteriorment dirigida per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, s’ha acomiadat enguany dels escenaris.
Especialitzats en teatre musical, Dagoll Dagom van consolidar-se com a referent d’aquest gènere a tot l’Estat durant els anys vuitanta. Entre els seus grans èxits figuren Antaviana (1978), basada en contes de Pere Calders, i muntatges com Nit de Sant Joan, Glups!!, Mar i Cel, Flor de Nit o Cop de Rock. A més, van expandir la seva activitat amb sèries televisives molt populars, com Oh, Europa!, Oh, Espanya!, La memòria dels Cargols, Psico-express o La Sagrada Família. Coincidint amb el seu cinquantenari, el 2024 van presentar una darrera reposició de Mar i Cel, que ha servit com a comiat definitiu. El reconeixement arriba, segons Cisquella, en un moment en què el públic pren consciència de la seva extensa trajectòria, mentre que Bozzo i Periel han rebut el premi amb humor, definint-lo com un “premi prepòstum”.
La proposta singular de Tarta Relena
Quant a Tarta Relena, el CoNCA destaca la seva proposta singular dins de la música vocal, amb influències del Mediterrani i una fusió entre tradició i modernitat. El duo, integrat per Marta Torrella i Helena Ros, explora a cappella diverses sonoritats vocals, i l’any passat van publicar el seu quart disc, És pregunta. Les dues integrants han expressat sorpresa i emoció per rebre un reconeixement d’aquest nivell. Ros ha admès que se senten com si haguessin entrat “en una altra realitat”, mentre que Torrella ha celebrat que es posi en valor una proposta fora dels circuits comercials, interpretant el premi com “una empenta per continuar”.
L’artista Mari Chordà (Amposta, 1942) ha estat guardonada per la seva coherència i qualitat artística, així com pel seu compromís social i feminista. La seva obra, que abasta la pintura, la poesia i els projectes culturals col·lectius, ha estat protagonista d’exposicions al MACBA i al Museu d’Art Modern de Tarragona el 2024. Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, Chordà va ser pionera a representar vagines en l’art als anys seixanta, i a París va incorporar elements del pop art i el nou realisme. Les seves peces aborden temes com la sexualitat i la maternitat, anticipant el feminisme dels setanta. L’artista considera el premi “un pas endavant” en la seva llarga carrera i destaca que és un reconeixement que arriba “des de fora” del seu entorn habitual, cosa que, segons diu, li dona encara més valor.
El coreògraf Marcos Morau (València, 1982) ha estat reconegut per la seva aportació al llenguatge coreogràfic contemporani, que combina dansa, teatre físic i elements visuals. Fundador de la companyia La Veronal, Morau ha creat un estil propi que parteix de l’abstracció per construir mons imaginaris i crítics. Format entre València, Barcelona i Nova York, ha estat distingit amb el títol de Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres de França (2023) i escollit millor coreògraf de l’any per la revista Tanz. Des de 2023 és artista associat al Staatsballett de Berlín, la Triennale di Milano i el Nederlands Dans Theater. El creador valencià ha agraït que se’l reconegui també “a casa”, ja que considera que el sector de la dansa necessita encara molt suport. Premis com aquest, ha afirmat, l’ajuden a continuar fent “d’altaveu” del seu col·lectiu en un moment “dolç” de la seva carrera.
Els Castellers de Vilafranca fan història
Per la seva banda, els Castellers de Vilafranca es converteixen en la primera colla castellera que rep aquest premi. El CoNCA en ressalta el paper de referents mundials de la cultura popular catalana, així com la seva innovació tècnica, el foment del treball en equip i l’atenció al benestar emocional dels seus membres. Fundada el 1948, la colla ha aconseguit fites històriques com el primer castell de deu pisos, la torre de nou amb folre o el pilar de nou amb folre, manilles i puntes. El 2024 van guanyar per tretzena vegada el Concurs de Castells de Tarragona i mantenen el rècord de victòries. A més de les seves gestes a plaça, desenvolupen una intensa tasca social i educativa, promoguent valors com la solidaritat i la inclusió. El cap de colla, Àngel Grau, ha destacat que el premi és per a tot el món casteller, mentre que el president, Ernest Gallart, atribueix el reconeixement a l’“esperit innovador” i al “compromís emocional” de la colla.
Durant l’acte, la presidenta en funcions del CoNCA, Margarida Troguet, ha agraït als premiats la seva capacitat de “somiar el món d’una altra manera” en temps de conflictes i dolor. Ha definit la cultura com un “refugi de dignitat” que uneix pobles més enllà de fronteres i ideologies, i ha celebrat la creativitat i el talent dels guardonats.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha coincidit a subratllar que la cultura és un element essencial de cohesió i identitat, i ha expressat el desig que el Circ Cric —escenari de l’acte— pugui arribar aviat a Gaza per “reconstruir l’esperança”. Illa ha remarcat que els premiats d’enguany simbolitzen com la cultura forma, uneix i dóna arrels a un país.