Cada matí de dilluns, dimecres, divendres i dissabte el meu avi, l'avi Manel, anava als Encants. Als Encants Vells. Cada dia, fos dilluns, dimecres, divendres o dissabte, per desesperació de la meva àvia, la iaia Conxa, tornava amb un trasto atrotinat que mai no acabava de funcionar del tot bé.

Crec que va ser d'ell que vaig heretar la pulsió per acumular objectes defectuosos però d'una bellesa i valor especial. Molts d'ells els he aconseguit, com feia l'avi, als Encants Vells de Barcelona.

Un dels últims ha estat el vinil, edició original publicada per EDIGSA el 1963, de l'EP de debut de Raimon. Un preciós disc de 7 polzades i 45 rpm. que amaga el seu incunable 'Al vent' i completen els no menys fascinants 'Som', 'La pedra' i 'A cops'.

raimon al vent

Cantant

La fira de Bellcaire (el nom oficial dels Encants Vells) és un dels mercats de puces més antics d'Europa. Diuen els estudiosos que hi ha documents del segle XIV que ja en parlen d'aquesta llotja de brocanters. Va ser, però, al segle XIX quan va començar a prendre la dimensió que té ara.

En aquella època, els anys de l'ocupació francesa de Barcelona, el mercat se celebrava els diumenges, a la part alta de les Rambles, a prop del Palau Moja. Posteriorment passaria a realitzar-se tres dies feiners, ara a la Llotja de la ciutat, a l'actual plaça d'Antoni López, o a la plaça de la Constitució, que amb el temps esdevindria la plaça de Sant Jaume.

Va ser el 1928 quan va traslladar-se al nord de la plaça de les Glòries. Va ser aleshores, també, quan els barcelonins van començar a anomenar el seu mercat de vell Els Encants. Els Encants per la manera com se subhasten els béns: cantant el preu.

Els Encants Vells, per diferenciar-los dels Encants Nous, una galeria comercial oberta l'any 1931 per iniciativa d'un grup de paradistes a la pròxima cruïlla dels carrers València i Dos de Maig.

raimon al vent lletres

3 per 5

Des del 2014 els Encants Vells es troben al Bosquet dels Encants Vells, ara al sud de la plaça de les Glòries, entre el carrer Castillejos i l'Avinguda Meridiana. Segons el web de la fira, cada dia mercat hi treballen més de 500 professionals i cada setmana passaen per allà més de 100.000 profersionales.

La façana s'ha modernitzat: ara a la fira ha passat de tenir el bar Manolo de tota la vida a oferir hamburgueses gurmet, però l'essència és la de sempre: un mercat on trobar absolutament de tot. I és que el que no es troba als Encants és que no existeix.


Als Encants, que jo recordi, he comprat abrics, mobles i matalassos, pantalons Levi's, revistes i llibres, una samarreta Meyba del Barça, una guitarra, un martell, una làmpada i bombetes. L'última adquisició ha estat l'EP en vinil de debut de Raimon.

Va ser en una d'aquelles paradetes que son poc més d'una manta a terra i tot de trastos escampats a sobre. Allà, en un racó, una petita cubeta amb vinils de 7 polzades i 45 revolucions per minut. Cap pagava la mena, tret del de Raimon. Un treball històric en la història de la nostra cultura. Em van demanar 5 euros. Vaig pagar, 3.

raimon contraportada

Una obra d'art total

El 20 d'octubre de 1959 Raimon viatjava en moto, de paquet, de Xàtiva a València. En una postura que devia ser força estranya, mentre rodava tocava la guitarra. Improvisant va sorgir una roda d'acords, a la qual va posar lletra inspirant per l'aire que li bufava a la cara. Va néixer 'Al vent', una de les cançons fonamentals del nostre cançoner, pedra angular de la Nova Cançó.

'Al vent' era el senzill destacat de l'EP de debut de Raimon, disc que es completava amb 'Som', 'La pedra' i 'A cops'. El va publicar el 1963 EDIGSA, una discogràfica nascuda un parell d'anys abans de l'impuls dels germans Josep i Ignasi Espar i Ticó juntament amb Francesc Cabana i Vancells i Josep Maria Macip Gich, com a plataforma d'enlairament dels nous cantautors que començaven a irrompre en el país.

Més enllà de la música, d'aquell primer EP de Raimon destaca la seva portada, una imatge firmada per Oriol Maspons, un dels grans mestres de la fotografia a casa nostra. Vista ara, aquella portada sembla extremadament moderna i actual, no gaire lluny de les cobertes dels disocs dels Smiths o The Divive Comedy.

I amb ella, un text de l'escriptor valencià Joan Fuster explicant la seva relació amb el cantautor. Una suma de factors que fan del disc una obra d'art total.

L'avi Manel, que havia nascut a Cevillent, al País Valencià, també l'hauria comprat. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat