Quatre persones que han viscut durant anys al carrer a Barcelona han coincidit aquest dilluns a reivindicar que l'accés a la cultura s'ha de garantir a tothom perquè permet “recuperar la dignitat”. Juana, Vanesa, Rafa i Antonio són persones que han viscut anys al carrer, sense una llar, i aquest dilluns han participat en la jornada Sensellarisme i cultura, organitzada per l'entitat Apropa Cultura, amb l'objectiu de sensibilitzar i formar els professionals de l'àmbit de la cultura en matèria de sensellarisme.
La cultura no hauria de ser un luxe
Antonio ha explicat que va passar sis mesos vivint al carrer i uns dos anys en albergs i el dia que va poder anar al Palau de la Música, a Barcelona, com a espectador va sentir que "era un reconeixement cap a mi com a persona" i que va suposar un "nivell de dignitat brutal". Vanesa ha reivindicat que la cultura motiva per si mateixa, perquè “expressa valors i principis, i ens identifica. No hauria de ser un luxe per a ningú”. Per a aquesta dona, viure al carrer va significar perdre la identitat perquè “ja no tens el mateix nivell que la resta de les persones, i et sents molt sola, sense dret a expressar res”, per la qual cosa accedir a espectacles culturals va ser molt important per a ella.
Antonio va passar sis mesos vivint al carrer i dos anys en albergs i el dia que va poder anar al Palau de la Música va sentir que "era un reconeixement cap a mi com a persona"
Juana ha explicat que ha viscut com ocupa, a albergs i al carrer i que va ser durant la pandèmia, confinada en un espai social amb moltes altres dones i molts problemes de convivència, quan les activitats culturals programades pels responsables d'aquest centre li van ser de molta ajuda. "Ara he anat al Palau de la Música i al Liceu, a veure Tosca, i ha estat fantàstic", ha relatat. Rafa va viure al carrer tretze anys amb la seva dona, període en què, ha recordat avui, "vam ser invisibles totalment" per a la gran majoria de persones que els envoltaven en espais tan emblemàtics i concorreguts com la plaça Reial, de Barcelona. Actualment, però, Rafa compta amb 168.000 seguidors a la xarxa social Tik Tok i ja porta fets uns 5.000 vídeos de temàtiques que li interessen i "em paren pel carrer, per fer-se fotos amb mi". Aquest creador de continguts ha reclamat que es compti amb les persones que viuen al carrer i que es pensi que “som els primers que ens volem integrar” de nou a la societat.
Rafa compta amb 168.000 seguidors a la xarxa social Tik Tok i ja porta fets uns 5.000 vídeos de temàtiques que li interessen i "em paren pel carrer, per fer-se fotos amb mi"
Art inclusiu
A la jornada hi ha intervingut també Albert Sales, investigador de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i professor associat a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, que ha demanat que es canviï el discurs sobre el sensellarisme i es construeixin alternatives que suposin un impacte per a persones amb nom i cognoms. Al seu parer, el discurs actual parla sobre persones vulnerables quan, en realitat, s'hauria de parlar directament de pobresa, sense embuts. Les alternatives podrien passar per una tarifació social de les activitats culturals, perquè no és just que una persona amb un bon sou pagui el mateix per entrar a un museu o veure una obra de teatre que una altra que està a l'atur o no tingui llar, ha considerat.
El discurs actual parla sobre persones vulnerables quan, en realitat, s'hauria de parlar directament de pobresa, sense embuts
Ha parlat també de l'exemple de Finlàndia, on no només s'aplica la política de l'housing first, que ofereix una llar digna, individual i permanent a les persones sense llar, sinó que desenvolupa polítiques de prevenció abans d'arribar a aquest extrem, amb habitatges i ajuts per a joves en la transició a la vida adulta, per exemple. "La ciutat de Nova York compta amb una política housing first i, no obstant, té unes 20.000 persones dormint al carrer", ha indicat, per constatar que algunes accions, per si soles, no canvien una situació greu. La jornada també aborda diversos exemples d'art inclusiu com els desenvolupats pel Museu de Lleida i la Fundació Arrels Sant Ignasi, d'aquesta ciutat, i diverses experiències culturals desenvolupades per la Xarxa d'atenció a persones sense llar.