Tarragona, algun dia de l’any 1114. Fa 912 anys. Les hosts de Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona, i de Robert de Culley, cap d’una colla mercenària originària de Normandia (el domini viking situat a la desembocadura del riu Sena), ocupaven la ciutat de Tarragona, en estat d’abandonament i ruïna d'ençà de la invasió àrab del segle VIII.
Culley, que en alguns documents apareix també com a Robert d’Aguiló, és un personatge fonamental per a explicar l’empenta projectiva catalana cap al sud, aturada des de l’època de Carlemany (segle IX) a la línia fortificada del Llobregat-Cardener-Montsec, que marcava el límit entre els comtats de Barcelona i d’Urgell i la terra de ningú, el coixí que els separava de les ciutats andalusines de Lleida i de Tortosa.
Ramon Berenguer III i Culley van desplaçar la línia fortificada des del Penedès fins a les envistes de l’Ebre, i des del Solsonès fins als arenys del Segre, i van dibuixar el primer esbós del mapa definitiu de Catalunya. Però, qui era aquest normand d’origen viking —parent del mític Rol·ló— i com i per què havia arribat a aquella Catalunya primigènia? I, sobretot, com acaba la tràgica història de la seva família?
Qui era Robert de Culley?
Robert de Culley havia nascut i s’havia criat en una família de la baixa noblesa militar normanda. Això no vol dir que nadessin en la misèria. Segons les fonts, a principis de la centúria del 900, formaven part de l’entorn del poder, però amb el decurs del temps, s’havien transformat en latifundistes rurals. Robert, de ben jove, va seguir el camí natural que el sistema imposava als cabalers de la noblesa i es va enrolar a les hosts privades que combatien a sou arreu d’Europa. Normandia era una "fàbrica" de mercenaris i a Robert, particularment, li devia anar molt bé, perquè, passats els anys, va assolir la categoria de cap de colla. Les fonts documentals revelen que, abans de la conquesta del Camp de Tarragona, ja havia enfilat amb l’espasa els pagesos navarresos que s’havien rebel·lat contra la noblesa latifundista de Pamplona.
Com arriba Robert de Culley a la cort de Barcelona?
Els Culley mai no havien perdut els vincles polítics i familiars que els unien amb el poder normand. I això explicaria la relació entre Robert i Ramon Berenguer III. La connexió entre Culley —o Aguiló— i la cort comtal catalana es deia Mafalda de Pulla, de la casa d’Hauteville, senyors de la guerra normands —com el mateix Robert—, que, unes dècades abans, havien creat un domini "viking" al sud de la península Itàlica: Pulla i Calàbria. Mafalda, parenta llunyana de Robert, havia estat l’esposa de Ramon Berenguer II (mort el 1082) i era la mare de Ramon Berenguer III. Culley no era, personalment, conegut a Barcelona. Però sí que ho eren els seus ancestres, els Culley de la Normandia, vells coneguts dels Hauteville de Pulla i Calàbria i, llavors també, de Barcelona. Aquesta "carta de recomanació" seria definitiva.
L’aval "professional" de Robert d’Aguiló
Quan Robert d’Aguiló va oferir els seus serveis a la cort comtal de Barcelona, els astres s’havia conjurat per a fer possible aquella relació. Rodrigo Díaz de Vivar, més conegut com El Cid Campeador, el gran mercenari del llevant peninsular ibèric i el sogre de Ramon Berenguer III de Barcelona, havia mort pocs anys abans (1099). I la seva primogènita i hereva, Maria Díaz, esposa de Ramon Berenguer III, havia mort de part poc després (1105). El comte barceloní se sentia lliure de vincles contractuals. I, si bé és cert que Mafalda de Pulla (la connexió entre Ramon Berenguer III i Robert de Culley) ja era també morta (1111), els oncles i cosins "vikings" del comte barceloní —els germans i els nebots pullesos i calabresos de la difunta Mafalda— eren ben vius i conservaven una gran capacitat d’influència a la cort catalana.
Quina missió se’ls va assignar, als vikings de Culley?
La missió dels vikings de Culley consistiria a assegurar el nou territori: emplaçar-hi una força militar (la seva host) que dissuadís els valís andalusins de Tortosa i de Lleida de llançar expedicions sanguinàries contra l’obra repobladora del Camp de Tarragona. Això implicava fixar i enquadrar la nova població: situar els nous pobladors (procedents majoritàriament de la Catalunya central) en els pobles arruïnats per l’abandonament (Tarragona) i en els pobles de nova creació (Reus). Emprant el terrible sistema feudal, que ja havia triomfat plenament a l’Europa de l’època i que havia situat les classes populars de la societat en un estadi de semiesclavitud. Robert, la seva esposa —la catalana Agnès Sibilla— i els seus fills, Guillem, Robert, Ricard i Berenguer, es van convertir en els senyors absoluts del Camp de Tarragona.
El conflicte amb l’Església
L’objectiu del poder comtal barceloní era restaurar la seu arquebisbal de Tarragona —que datava de l’època romanovisigòtica— per a desvincular els bisbes catalans del metropolità de Narbona i completar el procés d’independència iniciat un segle i mig abans (987). Per tant, s’havia previst que, en aquell escenari feudal que imperava arreu del continent, Tarragona esdevindria plaça de jurisdicció compartida: eclesiàstica i nobiliària (l’arquebisbat i els Culley). Amb els dos primers arquebisbes —Oleguer i Bernat—, el més que probable conflicte va restar en un estat larvat. Però amb l’arribada del tercer metropolità, el poderós i avariciós Hug de Cervelló (1163) —tot i que Robert ja era mort (1157)—, esclataria una guerra entre els plançons Culley i la seva particular trama de lleialtats, i l’arquebisbe Hug i el personal religiós de la plaça.
El desenllaç del conflicte
Quan Hug va posar els peus a la mitra de Tarragona, l’amenaça andalusina s’havia allunyat fins més enllà de l’Ebre, i el nou i ambiciós arquebisbe va argumentar que la presència dels Culley ja no era necessària. Ramon Berenguer III —el valedor dels Culley— ja havia mort (1131), i el seu fill i successor Ramon Berenguer IV, també (1162). Regnava Alfons el Cast, que semblava aliè a una espiral de violència que resultaria fatal. Uns sequaços de l’arquebisbe assassinarien el primogènit de Robert, l’hereu Guillem (1168), i un temps més tard, Berenguer —el petit dels Culley— entraria a la catedral —encara en obres— mentre s’oficiava la missa, col·locaria l’arquebisbe Hug sobre l’ara de l’altar i, en presència de tota la feligresia, el degollaria (1171).
La fi del Principat de Tarragona
Després de la recuperació de Tarragona, Ramon Berenguer III havia recompensat Robert de Culley amb el títol de príncep de Tarragona (Home Principal de Tarragona i del seu camp), només subjecte a l’autoritat del comte de Barcelona. Però amb l’assassinat de l’arquebisbe Hug, el rei Alfons es va veure en la disjuntiva d’empresonar i confiscar els Culley o facilitar-los una fugida per a impedir que els abastés el rigor de la justícia. En una decisió clarament política, els va facilitar la fugida i els va procurar l’acollida a Mallorca (1171), llavors, encara, un domini musulmà. Així es va posar fi a un principat que, amb el decurs del temps, podria haver estat com el d’Andorra o el de Mònaco. Però, d’altra banda, passat mig segle i des del seu exili, els Culley/Aguiló col·laborarien en la conquesta catalana de Mallorca (1229).