Pernils i peixos, peres i llimones, ous ferrats i botifarra, pans i albergínia, tomàquets i calamars, raïm i llagostes, llonces i taronges, arrossos i figues, pollastres farcits i eriçons de mar... Els aliments són omnipresents a l'obra de Picasso: als quadres, a les escultures, als seus textos. També hi ha múltiples referències a la beguda: ampolles i copes de vi, vasos d'absenta, ampolles de pastís, porrons... De fet, Picasso va ser molt aficionat a retratar escenes de bars i restaurants, i de gent menjant. Però també va ser algú que sempre va mostrar la seva indignació per la gana, tal i com va mostrar a L'àpat frugal (1904). Ara, i fins el 30 de setembre, el Museu Picasso mostra l'exposició La cuina de Picasso on es mostra la complexa relació entre el pintor malagueny i el menjar (ja que, realment, bona part del que es mostra no fa referència estrictament a la cuina com a tal).

L'home dels Quatre Gats

Picasso va començar a anar als Quatre Gats a principis del segle XIX. Allà va coincidir amb Casas, amb Rusiñol, amb Utrillo, amb Opisso... I el jove Picasso va fer alguns encàrrecs per a Pere Romeu, el propietari del local. Algunes de les obres de l'artista malagueny d'aquella època reflectien l'ambient d'aquest restaurant. I n'hi havia moltes que tenien relació amb el menjar i la gastronomia. Entre els seus quadres, però també en els encàrrecs fets per a revistes o per a publicitat, no hi falten els elements relacionats amb el menjar. En ple període blau, Picasso es va començar a aficionar a l'absenta, una beguda a la que s'atribuïen efectes al·lucinògens, que també serà present a alguns dels seus quadres.

Gots, ampolles i pollastres cubistes

Quan Picasso va començar a implicar-se en el cubisme va buscar inspiració en les coses del seu entorn més immediat, i va recórrer a gots, a plats, a ampolles, a diaris, a pollastres...  A l'exposició es presenten alguns dels seus quadres inspirats en el menjar, però també algunes de les seves escultures, en les que usava estris de cuina. L'obsessió alimentària de Picasso també es faria present en els seus poemes, tal i com es veu a la mostra. Un dels espais de l'exposició està dedicat als poemes de Picasso d'inspiració culinària, com "ja no puc més d'aquest miracle que no és saber res en aquest món i no haver après sinó a voler les coses i menjar-me-les vives i escoltar el seu adéu".

El pes de la gana

Picasso va trobar-se amb la fam en moltes ocasions: al principi de la seva carrera, en ambients marginals, però més tard, quan va solidaritzar-se amb les penúries de l'Espanya republicana, o quan va viure les carències d'aliments a la França ocupada pels nazis, durant la II Guerra Mundial. Front a la penúria real, el menjar artístic va desbordar els quadres de Picasso. En un moment en què el menjar era excepcional, no va dubtar en multiplicar la presència dels tant desitjats peixos i carns a la seva obra.

El ceramista gastrònom

Una de les sales de l'exposició està dedicada al Picasso ceramista. Després de la Segona Guerra Mundial, el malagueny es va interessar per aquesta tècnica i va multiplicar les seves obres de ceràmica. Entre elles, alguns plats amb aliments. A la mostra es veuen diversos plats amb representacions de diversos aliments, com diferents tipos de peixos, uns ous ferrats o un tall de botifarra. Entre ells, en destaca un, el que mostra una simple espina de peix. És probable que es tracti de la representació de l'espina del llenguado amb que el fotògraf David Douglas Duncan va retratar Picasso (es disposa de la sèrie completa: com Picasso s'acaba el peix i queda l'espina, com la contempla, i com en fa un motllo per convertir les restes del seu àpat en art). Entre les peces exposades també s'hi inclouen diverses versions pintades per Picasso de Le déjeuner sur l'herbe de Manet, o alguns dels seus millors gravats de temàtica culinària.

Incògnites pendents

No sabem amb molt detall la relació de Picasso amb la cuina. Però no hi ha dubte que coneixia bé els ingredients, perquè en retratava un repertori impressionant. En les llistes de la compra del pintor que es conserven s'observa un gran consum de verdures, ous i llet, i de forma més esporàdica, algunes delicatessen. Es denota una dieta prou variada, amb una tendència decreixent al consum d'alcohol. L'absenta de la seva joventut deixa pas a molta aigua mineral, i poc vi i cervesa...

Transversal

Tot prenent el menjar com a fil conductor, l'exposició ens permet una mirada transversal sobre l'obra de Picasso i d'aquesta manera, ens permet veure diferents moments de la seva producció. Ens permet contemplar un retrat primerenc seu pintat per Pere Romeu, i també la commovedora imatge del període blau: L'àpat frugal. Ens fa passar per l'època cubista, amb les seves natures vives (com Els congres), amb les seves escultures com Got d'absenta Cap de dona, o amb l'espectacular Nen amb llagosta, en què un nadó cubista, mostrant els seus genitals, agafa amb fermesa una llagosta... Però a més a més, ens permet donar una ullada a les seves diverses facetes: com a ceramista, com a gravador, com a poeta... La cuina de Picasso és tot un tast del conjunt de l'obra de l'artista...

Absolutament justificable

La cuina de Picasso, en un primer moment, pot sonar a exposició forçada. Pot semblar que és un simple pretext per aprofitar la moda culinària i explotar-la amb els fons oblidats del Museu Picasso. Però la visita a l'exposició desmenteix completament aquests possibles prejudicis (més enllà de l'ús forçat del terme "cuina" per parlar del menjar i el beure). En realitat, hi ha un volum important d'obra de Picasso de temàtica alimentària, i hi ha un possible discurs sobre el tema. El gran mèrit de La cuina de Picasso es troba en la qualitat i en l'espectacularitat de les peces mostrades: hi ha un Picasso obsedit pel menjar que val la pena analitzar. I allò que apareix a l'exposició és ampliat abastament al fantàstic catàleg publicat pel Museu, que ens ajuda a entendre l'univers alimentari del pintor. Allà, Maire-Laure Bernadac afirma que el menjar és "amb l'amor i la corrida", un tema constant de Picasso i recorda que la seva va ser "una pintura del ventre, de les tripes, feta amb la seva vida, la seva carn i les seves entranyes".