"Només hi ha dues sortides a aquesta situació: barbàrie o comunisme reinventat". Així de contundent es mostra el filòsof eslovè Slavoj Žižek en el seu nou llibre, Pandemic! COVID-19 shakes the world, possiblement el primer gran assaig teòric escrit sobre la crisi del coronavirus que des de fa tres mesos s'ha apoderat del món.

Publicat en paper i en format electrònic per l'editorial americana O/R Books, Žižek critica a Pandemic! la globalització corporativa i la claudicació dels estats en les democràcies liberals europees, contraposant-ho al funcionament de països com la Xina, amb sistemes de lideratge més centralitzat. Segons la tesi de l'eslovè, l'actual crisi sanitària ha despullat les debilitats dels estats liberals de caire cent per cent capitalista, que per això el dilema al qual s'enfronta el món en l'era postcoronavirus és dual: d'una banda, hi ha l'opció de reincidir en els mateixos errors i abocar-se a la barbàrie; de l'altra, en canvi, es pot apostar per alguna forma de comunisme reinventat on les eines de l'estat-nació es posin a l'abast de la defensa dels dèbils.

El llibre, d'escasses 120 pàgines, reflexiona sobre el paper de la premsa i l'ús que els governs de tot el món n'han fet, tant els d'una banda com els de l'altra. Així, critica l'ocultació de dades negatives d'infectats pel Covid-19 que va fer la Xina i, tanmateix, carrega contra la inòpia discursiva d'estats com Regne Unit o Estats Units, entestats en fer veure que tot anava bé o que tot estava controlat quan, en realitat, tractant de dotar de calma a la població s'estava mentint als seus ciutadans.

Sobre això, el filòsof eslovè afirma que el poder, calci del color que calci, mai vol mostrar-se feble. Per això, segons Zizek, en el tractament informatiu d'aquesta crisi les democràcies liberals han caigut en els mateixos errors que havien comès dècades enrere els règims totalitaris, ja que la situacií li ha recordat a la seva joventut, "quan era petit, al meu país, que era socialista, els representants de Govern ens deien amb certa freqüència que no hi havia motiu per al pànic. Per molt que s'hi esforcessin, en aquells moments tots rebíem el missatge nítid que els qui tenien pànic eren ells".

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat