Aquest curs acadèmic tan estrany, marcat pels efectes del coronavirus, hauria d'acabar amb la realització de les proves de selectivitat que any rere any centenars de futurs universitaris i que enguany s'endarreriran un mes. Una de les assignatures que s'examinaran, en aquest cas específica de modalitat pels estudiants d'Humanitats i Ciències Socials i no obligatòria com anys enrere, és la Filosofia. Des de fa anys, alguns dels pensadors més destacats de la Història de la Filosofia són tema habitual de les proves d'accés a la Universitat. El professor de la Universitat de Girona i divulgador filosòfic Ramon Alcoberro s'ha fet una pregunta curiosa a la seva pàgina web –tot una referència en matèria de pensament: Què respondria cadascun dels filòsofs que formen part del currículum de les PAU sobre la pandèmia de la Covid-19?
Començant pel més antic de tots ells, el grec Plató, Alcoberro recorda com el filòsof va escriure La República –el seu tractat sobre la ciutat perfecta– amb el record de la pesta que va assolar Atenes el segon any de la Guerra del Peloponès. Per a Plató, el mal govern és la causa de baralles i malalties, pestes i mortaldat. Una ciutat justa és una ciutat amb salut i higiene. Per això es feia indispensable un cos de jutges i un cos de metges que tinguessin cura de la salut dels ciutadans era bàsic per "tenir cura dels ciutadans de bona naturalesa anímica i corporal , però que deixin morir a aquells que tinguin alguna deficiència en els seus cossos i donin la mort als que tinguin una ànima naturalment dolenta i incorregible". Un metges que per al savi atenenc, havien de ser persones intel·ligents "perqè sens sdubte no es amb el cos que es té cura dels cossos –perquè en tal cas no seria admissible que els metges estiguessin o caiguessin malalts– sinó amb l'ànima, que si és o es torna dolenta no es trobarà en condicions de cuidar bé de res". Per a Plató, a més, un bon polític havia de ser com un bon metge i cuidar les ferides de la ciutat de la mateixa manera.
Retrat de René Descartes/Frans Hals
Pel que fa a René Descartes, Alcoberro ens fa evident que el filòsof francès és el pare del Mètode en la ciència moderna, i que, per tant, el primer que ens diria és que cal un mètode científic basat en la regla de l'evidència per encarar el coronavirus. D'acord amb aquesta regla, no hauríem d'acceptar cap suposada veritat fins no tenir una evidència que fos veritat. Com ens diu Alcoberro que això també té una aplicació a la política: moltes de les decisions que s'han pres durant la gestió de la pandèmia no se sustentaven en evidències. A més, com a bon pensador i home de ciència, el francès no hauria acceptat rumors ni sobre tractaments ni sobre l'origen de la malaltia sense evidències sòlides.
L'empirista anglès John Locke, explica Alcoberro, era metge i, com a tal, el seu pensament derivava de la seva pràctica de la medicina. Com a facultatiu, acumularia observacions, hipòtesis i experiències irrefutables i demostrables, no entraria a reflexionar sobre les causes últimes ni els mecanismes íntims dels esdeveniments sinó la seva expressió sensible i seria escèptic pel que fa a les possibilitats d'una solució definitiva a la malaltia. Alhora, com a bon liberal, exigiria que els governs no ens fiscalitzessin la nostra vida sense consentiment sinó que ens tractessin com a persones adultes i responsables.
Immanuel Kant/Johann Gottlieb Becker
Per a Alcoberro, Immanuel Kant és un dels pensadors més útils en aquests dies. D'aquesta manera, i segons l'imperatiu categòric definit pel filòsof alemany, una norma racional i universalment vàlida seguida per una exigència universal de la raó seria la millor eina per enfrontar-se al coronavirus. Per a Kant, l'imperatiu categòric volia dir res coses: que les coses no s'havien de fer perquè tothom les fa o perquè ens és manat, sinó perquè és racional fer-les, que no es pot obligar els altres a fer coses irracionals i estúpides, perquè seria insultar la seva dignitat com a éssers racionals, i que no es pot acceptar cap privilegi moral per a ningú. Per tant, com recorda Alcoberro, seguint l'imperatiu categòric kantià ni s'haguessin produït cues o acaparaments als súpers, ni s'hauria acceptat posar l'interès individual sobre el col·lectiu ni tampoc s'hauria acceptar retallades de llibertats sense raonar-ho.
Seguint aquesta línia, John Stuart Mill, com ens comenta Alcoberro, usaria la racionalitat, per trobar accions útils que produeixen el màxim bé per al màxim nombre de totes les persones concernides en aquesta situació. Però l'utilitarista Mill considerava que Kant estava profundament equivocat i que no sempre és possible tractar tothom igual, bé perquè el nombre de coses bones és limitat, bé perquè no tothom ho mereix de la mateixa manera. Per a Alcoberro l'anglès es plantejaria si la decisió de tancament i confinament total ha perjudicat irremeiablement a determinades persones, si aquestes decisions no hauran tingut conseqüències a llarg termini i s'interessaria especialment per com distribuim els recursos limitats, com els llits d'hospital, els respiradors o els tests, sense privilegis, com els que han tingut polítics i esportistes.
Friedrich Nietzsche
Ben diferent que els filòsofs que volen estructurar la societat, Friedrich Nietzsche, com evoca Alcoberro, apostaria per ser senyor de la nostra pròpia vida i actuar com a creadors, amb voluntat de poder i fent un gran sí a la vida. Per a l'alemany, la pandèmia seria un oportunitat per a la realització d'un mateix, sense caure en el nihilisme, el pessimisme, ni el gregarisme, i per entendre el veritable valor de la vida, ja que com va escriure, "el que no em fa morir em torna més fort".