El principal obstacle perquè la gent vagi a espectacles en directe, a museus i al cinema és la manca d'interés. Ara bé, en el cas del cinema, els problemes econòmics són determinants perquè alguna gent no hi vagi. Aquests són els resultats de l'estudi El consum cultural: qüestió de gust o de preu?, publicat per l’Observatori Social de ”la Caixa”, i realitzat per Juan Prieto Rodríguez, María José Pérez Villadóniga i Sara Suárez Fernández. En aquest document s'estudia la relació entre l'educació i el nivell socioeconòmic, i l'assistència al cinema, als concerts de música i al teatre i les visites a museus, monuments, jaciments i galeries. Els autors han obtingut les dades de l'Enquesta de Condicions de Vida a Espanya realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística espanyol el 2015.

La gent no va al teatre perquè no vol, i al cinema no hi va perquè no té diners

L'educació a la base

Els investigadors han trobat una relació directa entre nivell educatiu i participació cultural. La gent que té un nivell educatiu alt té més tendència a consumir cultura (i això és afavorit perquè els més formats solen tenir uns ingressos alts, cosa que també facilita la conciliació de l'oci amb la vida familiar, per exemple, amb la contractació de cangurs). El cinema és encara el producte cultural de més consum, però tan sols hi va el 12,51% dels que tenen estudis primaris o inferiors (davant un 48,93% dels que tenen estudis secundaris i un 68,41% dels que en tenen superiors). L'assistència a espectacles en directe (teatres o concerts en directe) mobilitza tan sols el 12,18% de la gent amb estudis primaris, un 32,18% de la gent amb estudis mitjans i a un 55,76% de la gent que té estudis superiors. Pel que fa a les visites a llocs d'interès cultural (museus, monuments, jaciments i galeries) se situa en percentatges lleugerament superiors als dels espectacles en directe: un 13,12% entre la gent amb un nivell educatiu baix, un 31,92% entre la gent amb estudis mitjans, i un 59,7% dels enquestats amb estudis superiors.

La població amb un nivell de renda més baix realment no es pot permetre el consum de pràcticament cap tipus de cultura

Els diners sí que importen

Aquest estudi confirma, de forma clara, que si bé el consum cultural està condicionat pel nivell educatiu, el fet de tenir una forta renda per càpita facilita tot tipus d'activitats culturals. Entre els rics hi ha més percentatge de gent que va al cinema, als concerts, als museus i a les galeries que entre els pobres. Però, a més a més, els rics que consumeixen cultura, la consumeixen amb més freqüència: van més al cinema, al museu, a concerts... Els investigadors detecten que la població amb un nivell de renda més baix realment no es pot permetre el consum de pràcticament cap tipus de cultura. A desgrat de tot, l'enquesta no és concloent. Tot i que hi ha enquestats que asseguren que no van a activitats culturals pel seu preu, la majoria dels que no hi van no declaren que aquest en sigui el motiu principal.

Sense diners per a l'entrada del cinema

On la incidència de la pobresa és major és en el cinema. És en aquesta àmbit on hi ha més enquestats que afirmen que volen assistir-hi però que no poden anar-hi per problemes econòmics. En canvi, en el cas del teatre o de l'assistència a galeries, la gent amb menys recursos sovint manifesta no tenir ganes d'anar-hi, probablement perquè tampoc té molta formació cultural i artística.

Absolutament indiferents

Entre el gran nombre de gent que no va mai a cap espectacle ni a cap centre cultural, els autors de l'estudi classifiquen entre els "no assistents recuperables" i els que qualifiquen de "no assistents absoluts": gent que creuen que és molt difícil que assisteixi a un esdeveniment cultural. Per tant, opinen que s'han de dissenyar polítiques culturals específiques per a cadascun d'aquests grups. De fet, alguns dels "no recuperables" tenen un alt nivell de renda i de formació (tot i que la majoria són d'ingressos i nivell de formació baixos). Aquest fenomen no és exclusiu de l'Estat espanyol. Els autors asseguren que passa a altres països. Els autors detecten que la indiferència a la cultura va lligada a l'augment de l'edat. Els majors de 65 anys tenen més possibilitats de no anar mai al cinema, per exemple.

Polarització

Els autors de l'estudi destaquen que cada cop més la població tendeix a polaritzar-se entre el grup dels que consumeixen cultura de forma regular, i el grup dels indiferents. Això és obvi en el cas dels espectacles en directe, on aquests dos grups estan més nítidament diferenciats. En canvi, en el cas del cinema, el principal problema per anar al cinema no és la falta d'interès, sinó la manca de recursos econòmics. Sembla ser que l'interés pel cinema està molt estès entre totes les capes socials, però hi ha gent que no va al cinema perquè no té diners.

Recomanacions

Els autors apunten que davant aquesta situació cal definir bé les polítiques culturals. Una rebaixa del preu dels espectacles mitjançant subvencions ajudaria a guanyar públic, però d'una forma limitada (excepte en el cas del cinema, on l'impacte podria ser major). A més a més, aquestes polítiques fiscals es podrien interpretar com regressives, ja que beneficiarien, sobretot, als individus amb més renda, que són els més interessats a consumir cultura. Segons els autors qualsevol política cultural, per ser realment efectiva i augmentar el nombre de consumidors de productes culturals, hauria de fer èmfasi a l'educació, i només podria tenir efectes a llarg termini.