Del 4 al 6 de setembre, la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona acollirà el IX Congrés de Migracions, que durà per títol "Fronteres, exclusions i mobilitats" i tractarà sobre com la mobilitat ha esdevingut un aspecte central en la vida dels individus i en l'acció dels governs a diferents escales. Es tracta del congrés més important d'Espanya sobre el tema, que s'organitza cada tres anys i, en aquesta novena edició, té lloc per primer cop a la UAB. Hi participaran algunes de les principals figures mundials en l'estudi del fenomen migratori, com ara Nasar Meer (Edimburg), Liliana Suárez (Stanford), Ninna Nyberg (Dinamarca), Javier Urbano (Mèxic) o la periodista i activista Helena Maleno. El congrés està organitzat pel CER Migracions de la UAB amb el suport de la Xarxa d'Excel·lència d'Estudis Migratoris.

Un repte global

Sílvia Carrasco, del comitè científic del IX Congrés, explica que els acadèmics convocats es dedicaran, no només a repassar l'estat del debat sobre migracions a nivell acadèmic, sinó que també s'aproximaran al tema com a "repte mundial, per a la governança local i del planeta". La  seva voluntat és fer contribucions al debat des dels drets humans, i tractar de fer front a noves problemàtiques, avançar-se als problemes i fer propostes. Posa com a exemple l'increment de les migracions per motius ambientals: "el canvi climàtic accelera unes tendències migratòries que ja existien, i les polítiques públiques no són capaces d'abordar aquest problema com caldria".

Dret a moure's lliurement

Sílvia Carrasco mostra el seu disguts per les "les expulsions i les restriccions cada cop més dures dels països tradicionalment receptors de les migracions". La reflexió sobre el fenomen és urgent, de la màxima actualitat, davant l'increment de la xenofòbia. I la professora de la UAB reclama el dret a moure's lliurament dels humans: "cal pensar els drets humans a nivell universal" i afirma que li agrada parlar més de mobilitat, a escala planetària, que de migracions, perquè al cap i a la fi els humans sempre s'han mogut (i, de fet, en dates molt properes també molta gent de l'Estat espanyol va emigrar).

Les sessions acadèmiques

El congrés compta amb participació de grups d'investigació, centres de recerca i especialistes de disciplines ben diverses: del Dret a l'Antropologia, passant per l'Economia, la Salut, la Lingüística... S'organitzarà en diferents eixos temàtics: ciutadania i pertinença, justícia social i polítiques públiques, refugi i protecció internacional, etc. S'actualitzarà l'anàlisi del fenomen migratori des de la perspectiva dels esdeveniments dels darrers anys, especialment pel que fa a la crisi global de les persones refugiades i al paper d'Europa en la seva gestió. Es parlarà de com es promou la mobilitat des de les institucions amb enfocaments sovint superficials alhora que les polítiques de seguretat incideixen en la violació de drets humans (procediments de denegació d'entrada i de devolució, privacions de llibertat de persones migrades, etc.). La recerca en aquest camp ha posat de manifest també l'impacte negatiu de la crisi econòmica global i de les polítiques d'austeritat en termes d'equitat i d'integració en la societat.

Tallers

Aquest congrés va associat a uns tallers de formació, oberts als congressistes, però també a estudiants i a professionals que treballen amb població que es mou... No són tallers pensats només per a qui fa recerca, sinó també per a aquells que han d'intervenir en matèria de migracions (per exemple, hi ha un taller sobre tècniques d’ensenyament de la llengua de la societat d’acollida a persones no alfabetitzades).