Al barceloní Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison s’ha presentat avui l’informe Dimensió social de la cultura. Estat de la cultura i de les arts, encarregat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) sobre dades del període 2013-2017. Una de les principals conclusions de l’informe és que continua havent-hi greus problemes d’accessibilitat a la cultura. Només un 22% de la població va a les activitats culturals, i és la població de major nivell econòmic. Un 40% dels catalans no llegeixen mai un llibre... Hi ha molta i molta gent que viu al marge de la cultura. Carles Duarte, president del CoNCA, ha fet una crida a la “democràcia cultural”, i ha apuntat que potser es pot accedir a ella a través de les noves formes culturals. “Som cultura”, ha explicat Duarte, per posar èmfasi en la gravetat del problema, i s’ha mostrat preocupat perquè un missatge tan senzill s’hagi de repetir una i altra vegada. Duarte ha volgut presentar aquest document com una eina per posar en marxa polítiques culturals per tal de garantir l’equitat. Aquest informe, que es realitza anualment, incorpora enguany diversos articles d’avaluació del moviment cultural a partir de “noves veus” que analitzen la cultura des de noves òptiques i, sobretot, des de les noves formes culturals.

Desigualtats flagrants

Tot i que bona part de la gent manifesta estar molt interessada en la cultura, això no es correspon a les pràctiques culturals reals. El CoNCA ha inclòs al seu informe una enquesta sobre el grau d’importància que s'atorga la cultura, en diferents col·lectius. En primer lloc és preocupant la poca importància que donen els joves a la cultura, que alguns han atribuït al simple cicle vital...  Només un 42% dels joves de 14 a 19 anys la consideren "molt important". L’interès per la cultura s’incrementa amb l’edat, fins arribar a un màxim a l’entorn dels 60 anys, per descendir lleugerament amb posterioritat. Pel que fa al nivell d’estudis, hi ha una diferència enorme en el seu interés per la cultura entre la gent que no ha completat els estudis secundaris i els que han assistit a la universitat. També hi ha un petit desnivell de gènere, poc significatiu: el nombre de dones que consideren la cultura gens o poc important és lleugerament superior al dels homes. Tot i això, l’hàbit de llegir llibres és molt major entre les dones que entre els homes (però l’ús d’internet i de videojocs és notablement major entre aquests).

Els pobres i la pobresa cultural

La diferència en l'aproximació a la cultura en funció de la classe social és evident. La classe alta i la mitjana alta són les que mostren més preocupació per la cultura, en tant que la classe baixa és la que mostra menor interès per ella, o fins i tot indiferència. L’estudi ressalta que la cultura s’hereta, i que la participació en la vida cultural està estretament condicionada per la classe social. En una societat on les diferències socials creixen, l’accés a la cultura no es democratitza. El CoNCA apunta que s’ha de buscar com elaborar polítiques per trencar amb aquestes dinàmiques. I conclouen que hi ha “pobresa cultural” i que molts ciutadans, fins un 62%, declaren que el cost de la cultura els en dificulta l’accés. L'empobriment d'una part significativa de la població ha afectat als hàbits culturals. En alguns dels estudis complementaris també s’ha abordat el problema de l’accessibilitat de la cultura a les zones rurals i de la seva manca d’adequació a les necessitats locals d'aquestes regions.

La crisi de la cultura

L’informe del CoNCA apunta una certa recuperació de la cultura després de la dura batzegada que va suposar la crisi del 2008 (però sense recuperar els nivells del 2007). Del 2013 al 2015 va créixer el nombre de gent que treballava al sector cultural, gràcies a un increment, també, del nombre d’empreses. El creixement, malgrat tot, és molt diferent segons sectors: mentre el sector del llibre experimenta un tímid increment, i les sales de cinema també, les empreses de videojocs viuen un creixement espectacular. L’assistència a música en viu i a espectacles creix, excepte en allò referent a la música popular, que baixa. I les discogràfiques pateixen oscil·lacions dins d’una tendència general negativa (amb una reducció dels títols publicats). Les visites a biblioteques també es redueixen, tot i que augmenta el nombre de persones que té el carnet públic de biblioteques.

Paga el ciutadà

Del 2013 al 2017 s’observa un cert estancament de la despesa pública en Cultura (la Generalitat, malgrat les promeses del conseller Vila, manté un percentatge de despesa cultural que el CoNCA considera “molt baix”). El lleuger augment de la despesa pública en cultura, es deu sobretot a l’esforç dels ajuntaments. Malgrat tot, dels 854 € gastats en cultura a Catalunya per cada habitant, tan sols 131 corresponen a la despesa pública.

Assignatures pendents

Des del CoNCA no es percep amb satisfacció l’evolució del món cultural. Per una banda, davant els canvis que implica la societat actual i que suposen una reubicació dels marcs culturals, aposten per un gran acord per canviar les polítiques culturals, modernitzant-les. I després de la sacsejada que va suposar la crisi, s’ha reivindicat la necessitat de reactivar econòmicament el sector. La preocupació és greu, perquè els informes denoten que la recuperació econòmica “no té un impacte directe i clar” en la cultura. Per resoldre aquesta situació, el CoNCA reclama un creixement del percentatge de pressupost destinat a la cultura per part de la Generalitat, que denuncia que està estancat. Per altra banda, es reivindica un increment dels ingressos procedents de fons privats, a través de la llei del mecenatge, i de l’aplicació de taxes a les operadores telefòniques i a les distribuïdores de continguts. Amb aquests ingressos el CoNCA considera que s’hauria de garantir una retribució justa als creadors i als treballadors de la cultura, que sovint viuen en un estat de precarietat. El CoNCA també aposta per un major control que garanteixi el cobrament dels drets d’autor que els corresponen als creadors. A llarg termini, el CoNCA reclama una major implicació del sistema educatiu en la cultura, potenciant les disciplines artístiques i fomentant la creativitat dels alumnes, especialment quan són més petits. D’aquesta forma s'aconseguiria que tots els ciutadans tinguessin la formació bàsica que els garantiria l’accés a la majoria de continguts culturals en el futur.

oferta cultural opera pixabay
Consum de cultura La cultura no és cosa de tots Gustau Nerín
Conseller Cultura Santi Vila portada - Sergi Alcàzar
POLÍTIQUES CULTURALS Santi Vila aposta per la reforma del CoNCA Gustau Nerín