Madrid, dilluns 2 de gener de 1871. Fa 155 anys. Amadeu de Savoia i la seva esposa Victòria dal Pozzo arribaven per ser coronats reis d'Espanya. Sis setmanes i mitja abans (16 de novembre de 1870), les Corts espanyoles havien votat a favor de la proposta del president del govern, el general Prim (del Partit Progressista), per coronar-los i asseure'ls al lloc de la destronada i expatriada Isabel II (setembre, 1868). Però només posar els peus en territori espanyol —al port de Cartagena (30 de desembre de 1870)— es van trobar amb la colpidora notícia que el general Prim —el seu principal valedor— acabava de morir com a resultat de les ferides causades per un atemptat terrorista perpetrat tres dies abans (27 de desembre de 1870).

Prim és mort... tornem a Torí o prosseguim fins a Madrid?
El primer contacte que Amadeu i Victòria tindrien amb el president del govern que els havia conduït fins al tron espanyol, seria per vetllar el seu cadàver a la capella ardent instal·lada a la Basílica d'Atocha, a Madrid. Enmig d'un ambient que les cròniques de l'època descriuen com a extremament gèlid i que anticipava l'hostilitat que els dispensaria una part important del poder de la "villa y corte", els nous reis prenien consciència que Prim —particularment— i el seu projecte polític —la coronació d'Amadeu i Victòria— tenien enemics capaços de tot. Fins a quin punt els Borbons consideraven el tron d'Espanya com un patrimoni? Quina relació hi podia haver entre l'assassinat del general Prim i el "poder borbònic" de la "villa y corte"?
Què era el "poder borbònic"? La traça política
El "poder borbònic" del moment —radicat, bàsicament, a la "villa y corte" — tenia dues traces clarament connectades. En absència de la reina Isabel II —destronada i expatriada— el lideratge politicomilitar d'aquest grup era representat pels quadres dirigents del Partit Moderat (capitanejats pel periodista Luis González Bravo), que havien ostentat el monopoli del poder fins a la Revolució Gloriosa (setembre, 1868). Durant la llarga etapa del seu govern (1856-1868), els "moderats", liderats per l'antecessor de González Bravo, el general Narváez (mort poc abans de la "Gloriosa"), havien fet ús i abús de tots els recursos de l'Estat per reprimir els seus rivals polítics (el Partit Progressista i els partits republicans).

Què era el "poder borbònic"? La traça econòmica
La traça econòmica del "poder borbònic" estava formada per una oligarquia de negociants castellano-andalusos que havien prosperat sota el paraigua de la corrupció dels règims de Maria Cristina i Isabel II. Eren, popularment i despectivament, "la camarilla del bolsillo secreto", perquè eren part beneficiada en tots els negocis —nets i bruts— que es finançaven amb aquest fons opac de la família reial. Els personatges més il·lustratius d'aquell panorama eren l'andalús José de Salamanca —promotor del barri madrileny de Salamanca i creador, a Espanya, del fenomen de l'especulació immobiliària—, i el càntabre Antonio López y López —el navilier que havia amassat una gran fortuna amb el tràfic il·legal d'esclaus.
Els tentacles del "poder borbònic"
Els tentacles del "poder borbònic", que a partir de la "villa y corte" s'expandien de forma radial —com tot el que s'ha fet a Espanya des que regnen els Borbons—, estarien representats per alts funcionaris civils, militars i judicials de la capital estatal i de les capitals provincials que retenien la part grisa del poder. I, també, per un grup format per l'aparell funcionarial —polític i militar— a la colònia de Cuba i per certs armadors catalans, bascos i andalusos. Aquest segon grup era part activa i beneficiada de la trama de comerç il·legal d'esclaus més gran i lucrativa del món, liderada per la reina-mare Maria Cristina i el seu gendre Montpensier (cunyat d'Isabel II), que havia convertit les platges del sud de l'illa en un gegantí supermercat clandestí d'esclaus.

Quina era la veritable amenaça per al "poder borbònic", Prim o Amadeu?
Per al poder borbònic, Amadeu no era més que un rei "fabricat" per Prim. El general i president era la principal amenaça. Perquè els havia desplaçat del poder polític (Revolució Gloriosa) i perquè tenia en cartera un projecte que reduiria, dràsticament, el seu poder econòmic: la venda de Cuba als Estats Units. Els generals catalans Prim i Milans del Bosch (aquest darrer avantpassat del colpista del 23F, quines coses té la història!!!) havien negociat aquesta operació molt abans de la Revolució Gloriosa (converses secretes de Washington, 1862), per un import de quaranta milions de dòlars que equivalia al dèficit públic espanyol. Prim, que el 1862 ja ambicionava governar Espanya, pretenia iniciar l'enlairament sense llasts.
Cuba, la pedra de toc del "poder borbònic"
Durant el règim d'Isabel II (1833-1868) Espanya va transitar de l'absolutisme al constitucionalisme. Però la corona va conservar part de les prerrogatives de l'Antic Règim. Com, per exemple, el poder de dissoldre les Corts o la potestat de nomenar els presidents del govern. Aquestes prerrogatives havien creat fortes tensions entre la "camarilla" de la reina i els partits polítics marginats del poder i que representaven la majoria parlamentària. Aquella relació es dirimia en una "batalla" on l'aspecte econòmic jugava un paper decisiu per a inclinar la balança a favor de la "camarilla". I Cuba, per les raons esmentades, era la "joia de la corona" del "poder borbònic". Allò que permetia la perpetuació del règim de la "camarilla".

Retall del diari Evening Stars que publica les reunions per a la venda de Cuba (1862). Font: Biblioteca de la Universitat de Cornell
Què va passar immediatament després de l'assassinat de Prim?
Després de l'atemptat contra el general Prim (27 de desembre de 1870), la policia va centrar les seves investigacions en l'entorn republicà. Basaven les seves sospites en les mútues amenaces proferides entre Prim i els republicans en el debat parlamentari que es resoldria amb l'elecció d'Amadeu (novembre, 1870). I van detenir i empresonar el diputat republicà Roque Barcía Martí (que, més endavant —juliol, 1873—, adquiriria una gran notorietat com a líder de la revolució cantonalista de Cartagena). Finalment, Barcía va ser alliberat i no es va detenir ningú més. L'altre sospitós de la policia, el diputat republicà José Paúl y Angulo, estava fugit i en parador desconegut, i la policia mai no portaria ningú davant la justícia per aquell magnicidi.
El "poder borbònic" va ordenar l'assassinat de Prim per impedir la coronació d'Amadeu?
Amadeu va ser proclamat el 2 de gener de 1871, mentre el cadàver del general Prim era de cos present al vetllatori d'Atocha. No es va celebrar cap cerimònia de coronació i Amadeu I va regnar durant dos anys marcats per l'hostilitat de tots els partits polítics —fins i tot, dels progressistes del difunt Prim—. Fins que l'11 de febrer de 1873 va abdicar. Aquell mateix dia seria proclamada la I República (1873-1874). I aquest detall pot conduir a la idea que l'assassinat de Prim i l'assetjament a Amadeu serien obra dels republicans. Però la investigació historiogràfica contemporània (Pedrol Rius, 1960) ha provat que l'autor intel·lectual d'aquell magnicidi va ser Montpensier, veritable líder a l'ombra del "poder borbònic" des del destronament de la seva cunyada.
