El 1114, després d’un segle llarg de treva, Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona, reprenia les hostilitats amb els dominis musulmans. Ell i el seu fill i successor, Ramon Berenguer IV, desplaçarien la frontera des del Penedès fins a l’Ebre, i des de la Segarra fins al Cinca, i incorporarien als seus dominis el camp de Tarragona, la plana d’Urgell i les valls baixes del Segre i l’Ebre. En tan sols 35 anys (1114-1149), el comtat independent de Barcelona, matriu del futur Principat de Catalunya, va duplicar la seva extensió territorial. Va ser una operació complexa, però la veritable mesura de les dificultats d’aquell fenomen vindria després, amb la colonització, que havia d’assegurar la defensa, l’explotació i la generació de recursos tributaris dels nous territoris.