El MACBA presenta l'exposició Col·lecció MACBA 31. Es tracta d'una mostra que agrupa 85 obres procedents, íntegrament, de la col·lecció del propi museu. L'exposició ha estat comissariada per la conservadora del Museu, Antònia M. Perelló, i pel seu director Ferran Barenblit. Barenblit ha volgut destacar que "la col·lecció és l'essència del Museu" i que aquestes exposicions són vitals per donar vida a la institució.

Descobrir l'art ocult

Amb aquesta mostra, el museu vol mostrar al seu públic una petitíssima part del gran fons que guarda als seus magatzems: en aquest moment el patrimoni del MACBA es xifra en gairebé 5.500 obres. Tot i que cada any en deixa unes 400 per a diferents exposicions, i que amb aquesta ja ha organitzat 31 exposicions dels seus fons, no hi ha prou capacitat com per mostrat tots els fons existents. Un terç de les peces exposades no havien estat vistes mai pel públic (entre elles deu peces adquirides recentment pel Museu).

Vistes de l'exposició "Col·lecció MACBA 31”, 2016. Foto: Miquel Coll.

50 anys d'art

A Col·lecció MACBA 31 s'hi agrupen obres d'art de les darreres dècades, des del 1959 fins al 2014. Per ordenar aquestes peces se les ha classificat en tres grans àmbits: experiència, temps i conflicte. En el primer espai es reflexiona sobre el cos humà com un element que interacciona amb l'art. Una peça clau és Entrevendo (1970-1994) de Cildo Meireles (2013). Es tracta d'un gran tub de fusta per on circula aire calent; el visitant s'hi haurà d'introduir amb dos glaços de gel a la boca, un de dolç i l'altre de salat. Es pretén que obtingui una experiència sensorial immersiva, en què es potenciï al màxim el tacte i el sabor.

L'experiència vital

Acompanyen a Entrevendo, en aquesta secció, entre moltes altres peces, el Poema tàctil, de Muntadas, una petita peça de cartó en forma de llibre que pretén transmetre sensacions tàctils diferents; els vídeos de Joan Jonas Wind i Songdelay (1968 i 1973), basats en el treball del cos; i la instal·lació Situación del tiempo, de David Lamelas (1967), un grup de televisors encesos que no sintonitzen amb cap canal, com a metàfora de la manca de comunicació.

El conflicte que no s'atura

Potser l'obra més espectacular de l'àmbit referent a conflictes és If You See Something, de Krzysztof Wodiczko (2005). Es tracta d'un muntatge basat en uns projectors de vídeo que simulen escenes domèstiques visualitzades a través d'una finestra. Mitjançant els altaveus es poden sentir, de forma confusa, les converses que es produeixen en cadascuna de les suposades estances, de tal forma que es posen en relleu els conflictes del món modern.

Murs i fronteres

En plena crisi dels refugiats, l'exposició té un record per els conflictes d'identitat i per a la insolidaritat. Carlos Garaicoa, al seu vídeo Yo no quiero ver más a mis vecinos (2006), construeix un mur, literal, al voltant del seu habitatge fins a deixar-lo isolat. Chaplet, de Mircea Cantor, pinta amb empremtes digitals una tanca de punxes que travessa l'espai de la sala. I la projecció de diapositives Waiting for Tear Gas, d'Allan Sekula (2000), mostra la tensió que va precedir els violents incidents de Seattle amb motiu de la trobada de l'Organització Mundial del Comerç de 1999. 

El temps que flueix

El pas del temps està magistralment reconegut en 100 Jahre, una mostra de 101 fotografies de Hans-Peter Feldmann, que reflecteix 101 persones, d'edats diferents. En ordre ascendent, es retrata a un nadó i a persones cada cop més grans, fins a arribar a un avi de 100 anys. Una gerra amb flors blanques, situada al mig de la sala, corona l'obra.

 

Foto de portada: Vistes de l'exposició "Col·lecció MACBA 31”, 2016. Foto: Miquel Coll.