La Col·lecció Bassat continua mostrant-se a la Nau Gaudí de Mataró, l'espectacular edifici industrial de Gaudí reconvertit en espai museístic. El col·leccionista Lluís Bassat, en els darrers anys, ha anat presentat la seva impressionant col·lecció d'art contemporani en diferents exposicions, organitzades en ordre cronològic. Sempre ha començat mostrant-les en aquest espai emblemàtic de Mataró. Aquest dimecres hi presenta la segona part del fons corresponent al període 1980-1989, amb 95 obres de 32 autors representatius d'aquells anys, com Joan Hernàndez-Pijoan, Gerard Sala, Albert Ràfols-Casamada, Joan Pere Viladecans, Josep Subirachs, Antoni Guansé, Josep Guinovart, Carmen Grau... L'exposició ha estat organitzada pel Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, format per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen & Lluís Bassat, i es podrà veure gratuïtament fins al setembre.

Ràfols-Casamada i Guinovart

La Fundació Bassat té un total de 106 obres d'Albert Ràfols Casamada, de les que se'n mostren 15 a la Nau Gaudí. Entre elles es podria destacar la composició geomètrica Doble Espai Doble. La Fundació també ha volgut mostrar algunes de les seves darreres adquisicions: a l'exposició hi ha 20 dibuixos de l'escultor Tom Carr, comprats fa molt poc temps. Però en realitat, l'obra més destacada d'aquesta exposició és Naturaleza Veloz, un Ford Fiesta pintat per Viladecans que va ser usat el 1989 en la campanya publicitària de llançament d'aquest model. Bassat, que s'encarregava de la campanya de propaganda del vehicle, va encarregar l'obra a Josep Guinovart. Aquest va pintar-lo al davant del Tecla Sala de l'Hospitalet del Llobregat, un centre artístic que en aquell moment s'inaugurava. Guinovart va escriure aquestes paraules sobre la seva intervenció: “Màquina-natura, terra, pedres, ocells, figures, marges, olors, poesia i rodes. I el passat al record del paisatge des de tantes velocitats, que s'agrupen en un present veloç”. L'obra de Guinovart va passar pels aparadors de tots els concessionaris de Ford de tot Espanya abans d'acabar a la Fundació. A la Nau Gaudí també s'exposa una altra obra emblemàtica de Guinovart: "Homenatge a Alberta Hunter", una peça dedicada a aquesta cantant de jazz que incorpora una gravació seva, un clarinet i una trompeta.

Els vuitanta en un edifici modernista

Els anys vuitanta van ser un període d'expansió per a l'art contemporani català. Es van multiplicar els centres d'exhibició i els autors van trobar noves vies de comercialització. Per altra banda, van començar a normalitzar-se les exposicions, a Catalunya, d'artistes internacionals, i el públic va començar a familiaritzar-se amb l'art que es feia al món. A més a més, la fotografia va començar a popularitzar-se i el nombre de fotògrafs amb vocació artística va créixer. Catalunya va sortir, a nivell artístic, de l'estancament que li havia suposat el franquisme. I Lluís Bassat, home atent a les avantguardes, va ser molt dinàmic en aquest període comprant obres d'autors amb prou feines coneguts. Són aquestes les obres que es presenten a la Nau Gaudí, el primer edifici que va dissenyar Gaudí, i que estava destinat a una indústria tèxtil. En aquest edifici, avui en dia restaurat, s'observen ja els principis arquitectònics que més endavant Gaudí posaria en pràctica en d'altres obres, i especialment l'arc parabòlic. Gràcies a les exposicions dels fons dels Bassat, en els darrers anys aquest centre museístic s'ha convertit en un espai molt visitat pels amants de l'art.