La Universitat de Barcelona i El Born Centre de Cultura i Memòria acullen el congrés de la Comissió Europea "Ciutadania europea en temps de reptes". Aquest congrés és organitzat a través de l'Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona. El seu lema és "Recordar, comprometre's i debatre!" i posa especial èmfasi en l'anàlisi de la participació, dels drets civils i de les polítiques de memòria.
Oportunitat
Aquest congrés s'organitza en un moment en què el debat sobre la ciutadania europea està més viu que mai, amb el referèndum de sortida de la Gran Bretanya, amb els debats sobre les retallades i els rescats, amb el creixement dels grups ultres a Àustria i a d'altres països i, sobretot, amb la crisi dels refugiats i tot el que comporta (limitacions del dret d'asil, fi de la lliure circulació...). Al congrés hi assisteixen intel·lectuals i activistes de tot Europa i comptarà amb la participació de destacades personalitats, com el filòsof Andreas Huyssen, especialista en la memòria col·lectiva d'Alemanya i d'Argentina, l'historiador Bruno Groppo, especialista en moviment obrer, l'islamista Nader Hashemi, i la historiadora i novel·lista Régine Robin, que farà la conferència de clausura sobre l'estat actual de les memòries europees.
Pel canvi
Els parlaments d'obertura han anat a càrrec de Jordi Guixé, director de l'Observatori Europeu de Memòries, de Francisco Fonseca Murillo, director general de Justícia i Consum de la Comissió Europea, de Manel Vila, director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya i Carme Panchón, vicerrectora d'Organització de la Universitat de Barcelona. Tots ells han posat èmfasi en la necessitat de recuperar el sentiment de ciutadania europea, de reforçar les polítiques socials i de prioritzar els valors democràtics. Jordi Guixé ha alertat sobre les dificultats del moment actual i ha insistit en la necessitat de la creació de memòries que superin els límits nacionals. Aquesta "transculturalitat memorial" evitaria els excessos de l'exclussivisme i fomentaria l'actuació ciutadana. Guixé ha posat èmfasi en la necessitat de canvis polítics per integrar tothom i ha demanat suport als refugiats i un increment de les polítiques socials. Manel Vila, que s'ha identificat com a fill d'un exiliat tancat a un camp de refugiats, i com a nét d'un republicà enterrat fins ara a la vora d'un camí, ha insistit en què "Un dia ens costarà explicar el silenci i la inacció davant la crisi de Síria, i de l'anomenada crisi dels refugiats, que no és més que la crisis dels valors europeus". Ha demanat, també, més generositat a Europa cap als més desfavorits. També Carme Panchón ha insistit en la necessitat d'articular canvis socio-polítics a la Unió Europea que permetin una major participació. Francisco Fonseca, més moderat, ha apuntat que el moment és difícil, i que "és l'hora dels valents": és necessari fomentar el sorgiment d'una societat civil europea, perquè sense sentit de pertinença no hi ha ciutadania
D'esquerra a dreta: Xavier López, Manel Vila, Carme Panchón, Francisco Fonseca i Jordi Guixé.
Contra la revolució
El concert inaugural, a càrrec de Lídia Pujol i Manel Camp, es titulava "Farem la revolució i la tornarem a fer", i volia ser un homenatge a Walter Benjamin i a tots els refugiats del segle XX i actuals. Però la conferència inaugural, a càrrec del periodista polonès Adam Michnik, convidat per la Comissió Europea, ha anat en sentit absolutament contrari a la proclama del concert. Michnik, històric opositor al comunisme, s'ha preguntat si els moments actuals són el principi de la fi de la UE, i s'ha mostrat molt preocupat per la difusió del nacionalisme intolerant, pel separatisme, i pel referèndum anglès. S'ha pronunciat absolutament en contra de qualsevol canvi socio-econòmic radical i s'ha pronunciat en favor de l'economia de mercat amb un cert suport als més dèbils. A la UE, segons Michnik, no li caldria fer grans reformes, sinó profunditzar en els seus principis: serien necessaris "uns deures ben fets". Michnik ha alertat sobre els suposats perills de seguir als que proposen la creació d'un món nou, i ho ha vinculat al pensament nazi i al pensament comunista als anys trenta.
Adam Michnik
Una visió conspirativa
Michnik s'ha preguntat si avui en dia té sentit parlar d'esquerres i dretes a la Unió Europea. S'ha mostrat molt crític amb el govern del seu país, al que ha criticat per la seva xenofòbia, pel seu ultranacionalisme i pel seu autoritarisme. I ha establert paral·lelismes entre el govern polonès i els d'Hongria, la República Txeca i Eslovàquia. "Estem assistint al renaixement dels discursos dels anys trenta", ha alertat. Per a ell, "no és casual" que hi hagi qüestionaments simultanis de la Unió Europea a molts llocs, tant des de la dreta com des de l'esquerra. Ha assegurat que els intents de "desestabilització" de la UE (i ha mencionat específicament a Grècia), han estat "finançats i inspirats" per Putin, a qui ha criticat la seva "política imperial". Michnik s'ha mostrat absolutament contrari a reforçar les polítiques socials i ajudar al govern grec: "És perillós el guió grec: corrompre l'electorat mitjançant crèdits de la UE. Es dóna la imatge de la UE com un sac de diners on es pot impúdicament posar la mà i treure diners". Però també ha estat molt crític cap a la política nord-americana: "Els efectes de la victòria de Trump serien equiparables als de l'explosió d'una bomba atòmica". Una part de l'electorat ha aplaudit el seu parlament. Una altra semblava clarament disconforme. El debat està obert.