S’estrena el documental que evoca la trobada entre els genis del cinema Alfred Hitchcock i François Truffaut
L'any 1993 Serge Toubiana, l'exdirector de la Cinemateca Francesa, tafanejava entre caixes oblidades a l'oficina de la productora de François Truffaut quan va topar-se amb la gravació d'una entrevista de 27 hores. Aquelles 500 preguntes amagaven una de les classes més magistrals de la història del cinema.
François Truffaut no comprenia per què el món del cinema es negava a reconèixer la transcendència de l’obra d’Alfred Hitchcock. L’opinió generalitzada entre els regents del setè art era que facturava pel·lícules entretingudes però sense cap mena de substància ni rellevància. Per ell, ja aleshores, inicis de la dècada dels seixanta, significat com un dels més elogiats representants de la Nouvelle Vague, era el millor director que mai s’havia situat rere una càmera. Obsessionat per canviar el que creia una injustícia, l’autor de Les quatre cents coups (1959) va proposar-se entrevistar al cineasta britànic. Conversa que després plasmaria en un llibre que exposaria el perquè de la genialitat del creador de títols com Strangers on a train (1951), The man who knew too much (1956), Vertigo (1958), Psycho (1960), The birds (1962)…
“Des que em vaig convertir en director, la meva admiració per vostè no ha disminuït. Contràriament, s'ha fet més forta i ha canviat de naturalesa. Hi ha molts directors que estimen el cinema, però vostè estima el mateix cel·luloide”. Va confessar Truffaut a Hitchcock en la carta que li va enviar demanant-li entrevistar-lo. “Estimat senyor Truffaut, la seva carta ha omplert els meus ulls de llàgrimes. Em sentiré honrat de rebre aquest homenatge de la seva part”, va ser la resposta de Hitchcock. Els dos cineastes es van acabar citant durant vuit dies de l’agost del 1962 als estudis Universal de Los Angeles. Entrevista infinita (immortalitzada en les cintes magnetofòniques dècades després recuperades per Toubiana) de què sorgiria El cine según Alfred Hitchcock, llibre (que acaba de reeditar Alianza Editorial) que es convertiria en el manual d’estil de les posteriors generacions de cineastes. Trobada entre dos dels més grans genis del setè recreada a Hitchcock/Truffaut, documental que avui arriba a les nostres sales de cinema.
Dirigit pel crític i documentalista Kent Jones, alhora autor d’un guió de què també ha participat Serge Toubiana, més que la reconstrucció de l’entrevista entre Truffaut i Hitchcock, mantenint l’esperit amb què el cineasta francès va organitzar la trobada, Hitchcock/Truffaut és una invitació a què deixebles i admiradors de la rellevància de Martin Scorsese, David Fincher, Richard Linklater, Wes Anderson, James Gray o Olivier Assayas aportin la seva visió sobre l’obra del rei del suspens. Una pel·lícula, imperdible per a tot amant del setè art, que a partir d’ara hauria de ser material d’estudi a les escoles de cinema.
Hitchcock/Truffaut
Títol original: Hitchcock/Truffaut
Any: 2015
Data d’estrena: 01/04/16
Durada: 80 min.
País: Estats Units
Director: Kent Jones
Guió: Kent Jones, Serge Toubiana
Repartiment: David Fincher, Martin Scorsese, Wes Anderson, Richard Linklater, Alfred Hitchcock, François Truffaut, James Gray, Olivier Assayas, Kiyoshi Kurosawa
ESCENES EXTRA
Hermanísimas
Dues germanes que fa temps que no es veuen es retroben a la seva antiga casa familiar quan els seus pares decideixen posar-la a la venda. Decidides a reviure els seus dies de glòria, organitzen una última festa amb els seus antics companys d'institut. Reunió d’adults patètics que, com a tota pel·lícula nord-americana amb adults patètics que munten una festa, acaba derivant en una nit descontrolada. Divertida (i emotiva), una estupidesa exquisida al servei de l’enginy i química entre Tina Fey i Amy Poehler, dos dels millors talents del món de l’humor actualment. Director: Jason Moore. Repartiment: Tina Fey, Amy Poehler, John Leguizamo, Maya Rudolph, John Cena, Santino Fontana.
Kiki, el amor se hace
Dacrifília, elifília, somnofilia i harpaxofilia són algunes de les particulars formes d'obtenir plaer que descobreixen els protagonistes de Kiki, el amor se hace, pel·lícula dividida en cinc històries d'amor i curioses fílies sexuals durant un estiu madrileny pujat de temperatura. L’hiperactiu Paco León torna a situar-se rere la càmera per dirigir aquesta entretinguda, sense més, comèdia eròtica-festiva, remake del film australià The little death (2014). Director: Paco León. Repartiment: Paco León, Álex García, Natalia de Molina, Belén Cuesta, Luis Callejo, Candela Peña.
Madame Marguerite
Membre de l’alta societat nord-americana d’inicis del segle XX, la gran passió de Florence Foster Jenkins era el cant operístic. Personificació de la Castafiore de Tintín, ningú no es va atrevir, però, a dir-li que desafinava com un mico fumador amb faringitis. La vida d’aquesta excèntrica soprano (excepcionalment interpretada per Catherine Frot) és la, molt lliure, font d’inspiració de Madame Maguerite. Una deliciosa sàtira, que com a tal et dibuixa un somriure que t’acaba deixant un cert regust amargant. Director: Xavier Giannoli. Repartiment: Catherine Frot, Christa Théret, André Marcon, Michel Fau, Sylvain Dieuaide, Aubert Fenoy.
ALTRES ESTRENES D’AQUESTA SETMANA
Orgullo + Prejuicio + Zombies. Director: Burr Steers. Repartiment: Lily James, Sam Riley, Bella Heathcote, Douglas Booth, Jack Huston, Charles Dance.
Altamira. Director: Hugh Hudson. Repartiment: Antonio Banderas, Rupert Everett, Golshifteh Farahani, Pierre Niney, Nicholas Farrell, Henry Goodman.
El inventor de juegos. Director: Juan Pablo Buscarini. Repartiment: David Mazouz, Tom Cavanagh, Valentina Lodovini, Joseph Fiennes, Edward Asner, Alejandro Awada.
El infierno verde. Director: Eli Roth. Repartiment: Lorenza Izzo, Ariel Levy, Sky Ferreira, Nicolás Martínez, Kirby Bliss Blanton, Aaron Burns.
Norman del norte. Director: Trevor Wall. Repartiment: Animació.
La pasión de Port Talbot. Director: Dave McKean. Repartiment: Michael Sheen, Matthew Aubrey, Nigel Barrett, Jordan Bernarde.