El cinema català més radical produït després del 1968 arribarà al prestigiós Museum of Modern Art de Nova York, el MoMA. El seu departament de cinema presenta del 25 d’octubre al 10 de novembre el cicle Catalan Cinema’s Radical Years, 1968–1978, comissariat per Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, i Joshua Siegel, programador del departament de cinema de la institució nordamericana. El cicle repassa deu anys revolucionaris en la història del cinema català, el període comprès entre 1968 i 1978, quan el destí d’Espanya i de Catalunya transitava d’una brutal dictadura a una fràgil democràcia. La mort de Franco el 20 de novembre de 1975, i l’accés al tron del rei Joan Carles I van propiciar aquesta evolució no exempta de contradiccions i esperances.
Fotograma d'Informe general, de Pere Portabella.
Els cineastes que durant els darrers anys de la dictadura s’havien arriscat rodant clandestinament o filtrant idees políticament subversives sota la vigilància de la censura, responien a la llibertat retrobada a partir del 1976 amb treballs que també exploraven formes de llenguatge cinematogràfic gens convencionals. Aquesta selecció de films, alguns d’ells restaurats i procedents en la seva totalitat del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya, abasta la dècada que va del radicalisme influït pel maig del 1968 a les primeres eleccions democràtiques del 1977 i la redacció de la nova Constitució l’any següent. La mostra arrenca amb el llegat de la Guerra Civil i abasta temes com la lluita de classes, l’eclosió de la identitat nacional catalana, les onades migratòries cap a Catalunya des d’altres parts d’Espanya, les dissidències estudiantils, les lluites feministes i de classe, i l’alliberament sexual.
Fotograma de La vieja memoria, de Jaime Camino.
Aquestes són les sessions que formen part del cicle:
_ La vieja memoria (The Old Memory). 1977. Dirigida per Jaime Camino.
_ Sexperiencias (Sexperiences). 1968. Escrita i dirigida per José María Nunes
_ Tres pel·lícules clandestines contra la dictadura de Franco: Montserrat. 1970; 10’. Manifestacions de Barcelona (Demonstrations in Barcelona [February 1–8, 1976]). 1976. 20’; El sopar (The Dinner). 1974/2018. Dirigida per Pere Portabella. 65’.
_ Dos retrats clandestins de la immigració a Catalunya: Largo viaje hacia la ira (Long Journey into Anger). 1969. Dirigida per Llorenç Soler. 26'; i El campo es para el hombre (The Lands Are for the Common Man). 1973. Dirigida per Helena Lumbreras, Mariano Lisa. 50’.
_ La respuesta / M’enterro en els fonaments (The Answer). 1969/1976. Escrita i dirigida per Josep Maria Forn.
_ Lock Out. 1973. Escrita i dirigida per Antoni Padrós.
_ La ciutat cremada (The Burned City). 1976. Dirigida per Antoni Ribas.
_ L’orgia (The Orgy). 1978. Dirigida per Francesc Bellmunt.
_ Informe general sobre algunas cuestiones de interés para una proyección pública (General Report). 1976. Dirigida per Pere Portabella.
_ Ocaña, retrat intermitent (Ocaña, Intermittent portrait). 1978. Escrita i dirigida per Ventura Pons.
_ Numax presenta… (Numax Presents…). 1979. Escrita i dirigida per Joaquim Jordà.
_ Manderley. 1980. Escrita i dirigida per Jesús Garay.
Foto de portada: Ocaña, retrat intermitent, de Ventura Pons.