Al 31 Festival Internacional de Cinema de Guadalajara (Mèxic), que es celebrarà del 4 al 13 de març, hi participaran 5 produccions catalanes. Tres d'elles s'inclouran a la categoria de llargmetratge documental iberoamericà: Paciente, del colombià Jorge Caballero (GusanoFilms y Señal Colombia); 35 y soltera, de l'argentina Paula Schargorodsky (Talatala); i Dead Slow Ahead, de Mauro Herce (Nanouk Films, Televisió de Catalunya, Bocalupo Films, El Viaje Producciones, S.L.). A la secció Retratos s'hi projectarà Cola, Colita, Colassa, de Ventura Pons (Els Films de la Rambla, Televisió de Catalunya). I a la secció Proyecciones Especiales del Premio Maguey s'hi passarà El rey de la Habana, d'Agustí Villaronga (Pandora Cinema, Tusitala Producciones Cinematográficas, AIE El Rey de la Habana, Esencia Films).

Paciente

El documental Paciente pretén analitzar la malaltia des de diferents punts de vista. Es defineix com un projecte transmèdia, perquè es basa en quatre mitjans diferents interrelacionats: un llibre digital, nou curtmetratges, un petit joc interactiu, de to irònic, sobre la salut, i finalment la pel·lícula. Es basa en una investigació de tres anys en què l'equip de rodatge va investigar el sistema de salut colombià. Al documental es recullen testimonis de pacients, de familiars i de metges i posa èmfasi en les dificultats dels ciutadans per accedir als tractaments.

35 años y soltera

Paula Schargorodsky és una cineasta argentina resident a Nova York. I soltera. Totes les seves amigues es casen. Totes se'n van a viure amb el seu marit i tenen fills. Ella no. Però a partir dels 30 anys comença a sentir pressions del seu entorn: cal que es casi. S'ha acabat la festa. En aquest documental repassa el seu passat i planteja els seus dilemes. No va ser una feina fàcil: durant 10 anys, Paula va donar voltes al món amb la seva càmera i va gravar tota la seva vida i totes les seves relacions. El 2013 va presentar les seves reflexions en un minidocumental. Va tenir un gran èxit i va assolir més de tres milions de visualitzacions a les xarxes socials. El 2015, ja amb parella, va llançar-se a fer una obra més llarga que el microdocumental, que és la que ara es presenta al festival,.

 

 

Dead Slow Ahead

Aquesta és la primera pel·lícula de Mauro Herce (Barcelona, 1976) com a director. Però ell havia treballat anteriorment com director de fotografia d'altres films i això marca profundament la seva darrera obra. Dead Slow Ahead està gravada a un vaixell de càrrega i reflecteix la vida a bord d'un gegant dels mars. En la pel·lícula es retraten les experiències de Herce en un gran vaixell, el Fair Lady, guiat per una tripulació filipina que es lliura a maniobres que el director no és capaç d'entendre. Un element clau d'aquesta obra és el contrast entre la vida dels mariners i la monumentalitat del vaixell i del mar. I tot això gravat amb gran sensibilitat.

 

 

Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona)

El 2014 la fotògrafa Colita (Isabel Steva i Hernández) va negar-se a recollir el Premio Nacional de Fotografía. Va deixar clar els motius:  "de momento, señor Wert, no me apetece salir con usted en la foto". El cop de porta de Colita al ministre, al premi i als 30.000 euros van despertar l'admiració del director Ventura Pons que va decidir fer un reportatge sobre aquesta dona. En aquest documental, Colita reflexiona sobre la fi del franquisme a través de converses amb nou de les seves amigues: Núria Feliu, Maruja Torres, Teresa Gimpera, Rosa Regàs, Pilar Aymerich, Anna Maio, Beatriz de Moura, Rosa Sender i Marta Tatjer. Totes recorden la vida esbojarrada dels darrers temps del franquisme. Les diferents converses al film van precedides de muntatges fotogràfics amb imatges de la pròpia Colita.
 

El rey de la Habana

La pel·lícula d'Agustí Villaronga retrata la vida d'un adolescent, fugat d'un reformatori, als carrers de l'Havana a la dècada dels noranta, en el "període especial", un dels pitjors moments de la història recent d'aquest país caribeny. El jove i els seus companys viuen en circumstàncies extremes, sense els béns més bàsics, però amb humor i valentia. El film es va basar en la novel·la homònima de Pedro Juan Gutiérrez (Anagrama) i suposa una reflexió sobre les conseqüències sobre la gent del carrer de les grans decisions polítiques. Els protagonistes de El rey de la Habana no han viscut la revolució ni han decidit el bloqueig, però pateixen els efectes nocius d'una situació que els supera.

 

Foto de portada: Agustí Villaronga.