En un any en què ja hem rebut llançaments firmats per Julieta, Mushka, 31 Fam, o The Tyets, la música en català no s’atura. Destriem cinc àlbums i un bonus track que posaran banda sonora a la tardor de 2025. Quan l’estiu entra en el seu temps de descompte, comencen les festes de Gràcia, i el retorn a la rutina és més imminent que mai, sembla que podem esperar poc del que queda d’any. La joia que ens porten els mesos de vacances desapareix amb l’arribada de la tardor. Els últims dies d'agost són un diumenge llarg que ens prepara per a la depressió postestival. Però no us deixeu enganyar, malgrat que la vida es torni a convertir en una successió de preparar tuppers, rentar tuppers, encara queda un bon grapat de coses bones abans de donar per acabada la temporada 2025, com per exemple, els nous llançaments musicals que ens esperen aquests mesos que venen.
La música catalana que ja ens ha regalat l'any
Aquest ha estat un any de bonança musical. Si poséssim punt final ara, i aquí. Fins i tot podem exclamar que ha estat un gran any per la música en català. Mushka ha tret el seu àlbum debut, Nova Bossa, apropant la nostra llengua a la bossa nova, salsa, bachata, cumbia o samba, amb col·laboracions de Guillem Gispert o Maria Jaume; Julieta ha obert el seu segon llarg com qui explica un conte de fades urbà; l’últim EP de Svetlana ha reivindicat, a cop de bombo a negres, i bpms accelerats, com el turisme se’ns menja; Ultralone ha demostrat que la nostra llengua encara té camí per l'urbà més d'avantguarda amb sons com el jersei més dur; Maria Hein ha cantat i produït la més afilada de les venjances; 31 FAM ha sintonitzat la seva pròpia radio, R31, on l’única norma és passar-ho bé; Sexenni ha tornat les festes en un Joc de nens; i, fins i tot, s’ha aconseguit fer cantar a Juan Magan en català en el disc de The Tyets.
Els sis àlbums que vindran
Però la festa encara no ha acabat. A partir de setembre, més enllà de totes les gires, senzills, rumors, com bé els d’un nou treball de Xicu o Al·lèrgiques al pol·len, i l’espera de treballs ja presentats en directe com el de Maria Arnal durant la darrera edició del Sónar, que es preveu que veurà la llum al febrer de l’any vinent, queda molta teca. Per anar obrint boca, i trobar la taula de salvació on afermar-nos aquí van cinc projectes musicals, i un bonus track, que posaran banda sonora a aquesta tardor. L’estiu acabat i tots aquests àlbums per endavant:
Sidonie – Catalan Graffiti
Quan algú és una llegenda en el que fa té dues opcions: retirar-se a temps o buscar nous reptes per no estancar-se en el record d’un temps més brillant. Amb Catalan Graffiti, Sidonie s’estrena per primera vegada amb un disc íntegrament en català, una fita significativa per a una banda que fins ara s’ha mogut dins del pop psicodèlic i l'indie espanyol. Prevista per a l’octubre de 2025, aquesta nova etapa es presenta com un homenatge cultural i emocional al seu país d’origen. Els primers avançaments apunten a una fusió entre el seu univers sonor característic i lletres molt més arrelades a l’experiència catalana. Serà un disc que, a més de sorprendre estilísticament, pot marcar un punt d’inflexió en la percepció de la música pop feta en català. Les primeres reaccions ja s’han vist entre el seu públic en concerts puntuals.
Socunbohemio – (LP, títol per confirmar)
Socunbohemio prepara el seu nou treball per a després de l’estiu del 2025. Mantenint-se fidel al seu estil introspectiu i delicat, que ha captivat milers de seguidors, promet seguir amb les atmosferes íntimes i lletres on no tenir por a la vulnerabilitat és la millor arma. Amb una veu única dins del pop català, s’espera que explori noves dimensions emocionals i sonores, incorporant textures suaus, melodies netes i un lirisme modern que serveixi de testimoni de la seva generació.
Gavinamp3 – (LP, títol per confirmar)
L'escena d’autor underground té un nou preferit. Després de guanyar l’últim Sona9 i debutar amb el seu disc Molts ossos, molts estels, el projecte de Max Codinach és una de les veus més singulars i experimentals de l’escena underground catalana. Amb beats digitals, estètica 2025 descendent d’un consum moderat d’hyperpop y hores d’escolta de yung lean, i un lirisme cru, sincer, i nebot de Guillem Gisbert, promet un disc més pop, però en el qual veus tractades, textures glitch i lletres que barregen ironia, vulnerabilitat i una visió crítica seguiran sent els pilars. Havent estrenat ja alguns temes en directe, i la seva col·laboració amb Balma, si algú es pregunta com sonarà el futur de la música en català, el seu disc serà un bon punt a partir del qual estirar.
Pelat i Pelut – La perruqueria
Després de la calorosa acollida de Termomix, el duet osonenc Pelat i Pelut tornarà amb força aquest 2025 amb un nou disc titulat La perruqueria. Coneguts per la seva fusió de rumba, pop, electrònic llatí, i la seva energia contagiosa, el nou treball promet continuar aquesta línia festiva però amb una evolució sonora més madura. S’espera un disc carregat de col·laboracions sorprenents, amb sons més elaborats i potser un toc més irònic i narratiu en les seves lletres. Sense perdre el carisma i l’humor que els caracteritza, La perruqueria podria ser el seu treball més rodó fins ara.
Iglú - (LP, títol per confirmar)
Iglú està ultimant el seu tercer àlbum d’estudi i això és una bona notícia per tothom. Les pistes sonores estan sobre la taula: del romanticisme reposat de beats brillants de Tot el temps del món, fins a la ràbia i la cruesa que emergeixen en Estic Fart amb Xicu, a la nostàlgia i la bellesa inacabada de Pensar en nosaltres, una balada d’emoció continguda i textures més riques que reafirma el segell indie britànic, pop electrònic i bedroom‑pop que els defineix. Aquest treball sembla apuntar cap a un disc amb una càrrega emocional més intensa i una sonoritat encara més cuidada, però sense perdre la frescor que els ha caracteritzat fins al moment.
Balma – (EP, títol per confirmar)
Catalunya mereix festa, festa sense reserves ni treva, així que Balma no pot descansar. Després del seu LP, Soft Bakala —un titol bastant explicatiu sobre el que ens hi podem trobar, tot i que sempre és millor ballar-ho que imaginar-ho—, prometen un recull més breu, però igual d’intens, per ajudar-nos a desgastar la sola de les nostres sabates a la pista de ball durant aquests mesos de temperatures més moderades.