Cesc Gay (Barcelona, 1967) ha presentat en el Festival de Sant Sebastià la seva última pel·lícula, Historias para no contar, que arribarà a les sales al novembre. Una comèdia en la qual s'apropa més a les dones. "Tenia clar que volia fer-ho, després de Truman i Félix i Una pistola a cada mà, perquè les històries de dones tenen alguna cosa. Em costa més -confessa el director-, però quan ho trobes és molt gratificant".
Carla Simón: "Quan acabo una pel·lícula tinc crisis existencials perquè em trobo buida"
Amb una pistola a cada mà
Amb increïbles actors fent paperets molt petits, d'Anna Castillo a Jose Coronado, Historias para no contar reprèn l'esquema d'Una pistola a cada mà, de petites i divertides històries que s'enllacen entre si, solament que en aquest cas, "en lloc d'estar centrada en els homes i en com de malament ens portem entre nosaltres -comenta-, aquesta retrata les parts més ridícules de les persones i per què mentim i manipulem tant". Són cinc capítols, cadascun amb el seu títol-pista, que comencen amb magnificència amb la història a tres de Chino Darín, Anna Castillo i Javier Rey, amb to de vodevil, "moltes portes i un gos al mig", explica Gay.
Aquesta pel·lícula retrata les parts més ridícules de les persones i per què mentim i manipulem tant
"Ricardo (Darín) ja està jubilat", diu entre riures. "Ens vam quedar amb el Chino perquè feia molt bona parella amb Anna, i m'agradava el triangle amb Javier perquè genera tensió, aquesta rigidesa seva, aquesta cosa gallega de no saber on és. També la sort que pogués venir", apunta el director, conscient que aquests "actorassos" li diuen sí perquè els roba poc temps.
Trobant el color
El director de A la ciutat explica que mai pensa un paper per a un actor, perquè prefereix no escriure per a persones: "Crec que és millor crear personatges i, després, és que no te'n pots fiar". De vegades, perquè les estrelles no poden, d'altres, perquè es posen malalts. Explica Gay que Pepón Nieto li va trucar per dir-li que tenia covid el dia abans del rodatge. El director era en els premis Gaudí amb Javier Cámara i li va dir "demà et quedes a Barcelona". "Al final va fer el paper de Pepón, però va estar tot el dia fastiguejant amb el tema que era un suplent", riu.
El bonic de la comèdia és que té molts tons, jo sempre dic que és com pintar, has de trobar el color, sobretot en pel·lícules com aquesta
"El bonic de la comèdia és que té molts tons, jo sempre dic que és com pintar, has de trobar el color, sobretot en pel·lícules com aquesta, de cinc episodis diferents, per equilibrar-ho tot, que no tinguessin tons molt diferents". Alexandra Jiménez, Nora Navas i Maribel Verdú són tres amigues, actrius que es coneixen de molt temps enrere i que coincideixen en un càsting. "Les tres tenen una comèdia immensa dins", afirma Gay.
Un gerro o un plat
El director i dramaturg està ara en un moment en el qual encara no sap que ha d'escriure: "Has de deixar que surti i després decideixes si serà un gerro o un plat, trobar el millor lloc per a aquest material". Fins ara, afirma, es troba "còmode" en la comèdia, encara que no sap "quant" li durarà. "Són èpoques. Igual l'edat et posa en llocs menys intensos, almenys en el meu cas. Relativitzes, és diferent el que sents als 30, que als 50. No sé, hi ha alguna cosa de la comèdia que m'agrada més, però sempre que vagi a algun lloc. M'agrada trobar-me alguna cosa al darrere".