Estadi de Colombes (actualment Yves-du-Manoir), Colombes (Alts del Sena, França); 20 de febrer de 1912. Fa gairebé 115 anys. La selecció catalana de futbol es vestia de llarg per jugar, contra la selecció francesa, el primer partit internacional de la seva història. Tot i que aquell matx era el 20è partit del combinat nacional català, fins llavors mai no s'havia enfrontat amb una altra selecció nacional o estatal. El resultat final va ser de 7-0 a favor dels francesos. Una derrota que, uns mesos més tard, aconseguirien rescabalar en part amb el partit de rèplica. L'1 de desembre de 1912, a l'Escopidora (l'estadi del FC Barcelona, al carrer Indústria), els catalans guanyarien per 1-0.
La selecció catalana va ser creada abans que l'espanyola
Aquells dos partits van representar el debut internacional d'una selecció catalana que, passats 115 anys, encara no ha aconseguit el seu reconeixement. Una selecció catalana que era el resultat de l'impuls d'una Federació Catalana de Futbol creada el 1900, tretze anys abans que la Federació Espanyola (1913). Una selecció catalana que va jugar el seu primer partit internacional el 1912, un any abans que la selecció espanyola (1913). Llavors, per què la Federació Catalana i la selecció catalana no han pogut seguir el mateix camí, per exemple, de la selecció escocesa? Per què la selecció catalana no pot competir com ho fan, per exemple, les de Gal·les o de les Fèroe?
Quins van ser els primers partits de la selecció catalana?
El primer partit internacional de la selecció catalana va ser el 1912. Un any abans que el primer matx internacional de la selecció espanyola (a Hondarribia, Euskadi, també contra França, i que va concloure amb empat a 1). Però, anteriorment, els catalans haurien jugat un mínim de 19 partits. I el primer d'aquesta nòmina seria el 6 d'abril de 1904, fa 122 anys, contra la tripulació del mercant britànic Cleopatra, en aquell moment ancorat al port de Barcelona. Aquell primer partit, contra un grup de jugadors que venien del bressol del futbol, es va jugar al camp de l'Hospital Clínic de Barcelona i va acabar amb un meritori 3-0 a favor dels catalans.
Quins clubs aportaven jugadors als primers partits de la selecció catalana?
La premsa esportiva catalana del primer quart del segle XX (Xut!, L'Esport Català, Sports, Los Deportes, El Mundo Deportivo) revela que el combinat nacional de Catalunya es proveïa, principalment, de jugadors del FC Barcelona, del RCE Espanyol, de l'Europa, del Sabadell, del Català i del Sants. I en aquell context primigeni, la rivalitat entre blaugranes i blanc-i-blaus —per raons esportives i, també, per qüestions ideològiques— ja era un fet constatable. Però, en canvi, l'Espanyol —que era un dels dos principals proveïdors de la selecció catalana— mai no va impedir que els seus jugadors formessin part del combinat català. És una dada molt reveladora.
Per què Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord poden competir oficialment?
La Scottish Football Association va ser creada el 1873. I la seva selecció es va anticipar un any i va jugar el seu primer partit internacional el 1872 contra Anglaterra, amb resultat final d'empat a zero. I la FIFA (Federació Internacional de Futbol) va ser creada el 1904, trenta-un anys més tard que l'escocesa (1873) i quaranta-un després que l'anglesa, la pionera (1863). Tot això ve al cas d'una normativa de la FIFA que diu que les federacions de nacions no independents no poden competir oficialment, amb l'excepció de les federacions creades anteriorment: Escòcia (1873), Gal·les (1876) o Irlanda del Nord (1880). Per què no Catalunya (1900)?
Per què les illes Fèroe poden competir oficialment?
Aquesta mateixa normativa restrictiva de la FIFA obre també la porta a aquelles nacions independents que, en l'àmbit internacional, tenen un reconeixement limitat, com seria el cas de Kosovo. I també a aquelles nacions no independents a les quals l'estat que les domina reconeix com a entitats nacionals (amb la categoria de subjecte polític o no) que formen part d'una estructura política superior de caràcter estatal. És el cas de les Illes Fèroe respecte a l'estat danès. O és el cas de Catalunya, d'Euskadi i de Galícia (que la Constitució espanyola reconeix com a "nacionalitats històriques") respecte a l'Estat espanyol. Per què les Fèroe sí i Catalunya no?
Per què mai ningú no ha impedit que Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord competeixin oficialment?
L'estat britànic sempre ha defensat el dret a competir internacionalment no tan sols de les seleccions de futbol escocesa, gal·lesa o nord-irlandesa, sinó també de l'anglesa. I des de fa més d'un segle, els ministeris de Cultura i Esports britànics —a diferència dels espanyols— han defensat l'estatus històric excepcional de les seves federacions de futbol, fundades abans que la FIFA i abans de l'establiment dels actuals criteris restrictius. Qüestionar-ho implicaria un enfrontament amb la Gran Bretanya. En aquest sentit, resulta còmica la postura espanyola, que boicoteja un petit estat com Kosovo, però no s'atreveix amb els britànics.
Per què Catalunya no pot competir oficialment?
És l'Estat espanyol, amb l'ús de qualsevol recurs (polític, judicial, diplomàtic), el que ha impedit —històricament— i impedeix competir oficialment a aquelles nacions que, actualment, reconeix la mateixa Constitució espanyola. El poder espanyol, obsedit a projectar a l'exterior una falsa imatge (de bancs solvents, de tecnològiques potents, de trens rampants), reforça i alimenta la idea d'una Espanya monolítica, castellana i borbònica, que veu en Catalunya, Euskadi o Galícia una amenaça a les classes extractives espanyoles (les de l'economia del BOE). Que impedeix, per tots els mitjans, que Catalunya, Euskadi o Galícia es puguin projectar al món com a nacions. També esportivament.