Que ens interessa més als sud-catalans quan visitem Catalunya Nord? Amb tota seguretat, l’estat de salut de la llengua més enllà de la ratlla que des de 1659 separa els catalans sota administració espanyola dels que ho estan sota administració francesa. Per això, la qüestió de la salut del català és una de les primeres que aborda l'escriptor i periodista Aleix Renyé al llibre La llesqueta del septentrió (Edicions el Jonc), una personal guia de Catalunya Nord pensada, sobretot, per respondre als llocs comuns que els sud-catalans tenim d’aquest territori i també per deixar clar que les idees preconcebudes són sovint equivocades, perquè si podem titllar els nord-catalans d’afrancesats, ells amb la mateixa raó ens poden qualificar d’espanyolitzats.

llibre llesqueta septentrio aleix renye

“Ningú, del 25% de catalanoparlants que hi ha a la Catalunya Nord no us parlarà en català a la primera”, adverteix Renyé a les planes del llibre, perquè “socialment és de mala educació parlar-lo amb desconeguts”. Aquesta veritat, explicada sense eufemismes, pot sobtar el sud-català que, decebut en una visita fugissera, és incapaç de trobar cap signe mínim de vitalitat de la llengua, però Renyé afegeix que un dels problemes del catalanoparlant del nord de l’Albera és la “vergonya” de parlar una llengua que no es considera “veritable català”, i per això mateix, la sortida és parlar en francès al visitant, precisament per “invertir el complex d’inferioritat”.

“S’emprenyen si els dius espanyols”

I és que Catalunya Nord genera moltes passions, però encara més incomprensions i confusions, i en aquest sentit, Renyé no té cap problema a l’hora de tractar gairebé com a dummies els visitants desinformats, molts dels quals no dubten a utilitzar el seu macarrònic francès i “s’emprenyen si els dius espanyols”.

L’autor, nascut a Lleida però resident a Catalunya Nord des del 1981, on hi va arribar com a refugiat polític arran de la seva militància a l’organització terrorista EPOCA (Exèrcit Popular Català), aboca en aquest llibre les seves reflexions sobre la situació política, lingüística i social de Catalunya Nord, però sobretot insisteix en l’actitud dels catalans del sud, immersos en una realitat espanyola a ulls dels catalans de França.

De fet, per a l’autor és evident que a dia d’avui, per als nord-catalans, més avall del Portús és Espagne, de la mateixa manera que per als del sud, majoritàriament, més amunt del mateix lloc no és altra cosa que França. I la situació, adverteix, no canviarà amb l’eventual independència de Catalunya, ja que això no eliminarà els referents culturals i socials hispanocèntrics de la nit al dia.

 

La “catalanité” i l'USAP

Ara bé, no tot són crítiques als sud-catalans, perquè en aquesta llesqueta -concepte manllevat de Cançó del cansat d’Ovidi Montllor: Em va tocar tocant Mediterrani / per barret Pirineus i una llesqueta / per sabata Oriola d'estranquis / i per cor duc Alcoi: la terreta!-, també reben els nord-catalans que es conformen amb ser "l’accent català de la república francesa" i que fins i tot quan es posen d’acord a rebutjar el nom d’Occitània per a la macroregió en que són inclosos des de la darrera reforma administrativa, no van més enllà de demanar l’afegitó de Pays catalan, en francès, sense cap més reivindicació.

usap pixabay

En aquest sentit també rep, i força, el folklorisme nord-català, que enarbora senyeres i fins i tot estelades, però que confon el sentiment de la catalanitat amb l’amor a un determinat club esportiu, l’equip de rugby de l’USAP. Com també reben les institucions nord-catalanes, en especial el Consell General dels Pirineus Orientals -l'equivalent a una diputació provincial-, i l’Ajuntament de la Fidelíssima Vila de Perpinyà, tots dos signants de cartes en favor de la llengua catalana que encara és hora que tinguin la més mínima aplicació.

En resum, La llesqueta del septentrió és una obra que aclareix molts dubtes sobre la realitat nord-catalana i que retreu apriorismes i incomprensions, però sobretot és una guia que permet mirar-se aquest territori d'una manera que convida a reflexionar sobre el fet que si allà és França als nostres ulls, aquí és Espagne als seus.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat