La Fundació Carulla traspassarà la seva participació del 28% d’Edicions de Premsa Periòdica Ara, l’editora del diari Ara, a Acta Diurna, l’empresa de Ferran Rodés, president de la mateixa editora. La venda de la participació dels Carulla se signarà un cop se’n poleixin els detalls, segons han confirmat a El Nacional sis fonts diferents que coneixen o han intervingut en la negociació. Totes han demanat de mantenir-se en l’anonimat.

Rodés, vicepresident de la multinacional Havas i president executiu d'ISP, el hòlding familiar, i exconseller de la constructora Acciona, augmentarà així la seva participació en el diari a un 68%. Víctor Font, cofundador i CEO de la consultora financera Delta Partners, en té un altre 23%; la productora Minoria Absoluta, de Toni Soler, prop d’un 3%, i l’altre 6% és en mans d’accionistes particulars, entre ells els periodistes Albert Om, Antoni Bassas i Xavier Bosch.

Aquesta venda, però, ha fet aixecar la cella als socis minoritaris, que s’estimen més veure-ho com una operació transaccional i esperen arribar a un nou repartiment accionari. Informats per Rodés del seu propòsit de fer-se càrrec del paquet accionari dels Carulla, li han fet saber que els interessa “mantenir la ‘multipropietat’ de l’editora i que no hi hagi un sol accionista que controli l’Ara”, segons un d’ells. Esperen que “s’arribi a una entesa que garanteixi la pluralitat del diari”, explica un altre.

Pacte de socis

No hi ha actualment tensió aparent entre socis, malgrat les diferències que es van produir en refusar el diari la campanya oficial del referèndum de l’1-O del 2017. Uns mesos després, es va remodelar el consell editorial i alguns consellers de línia més sobiranista van deixar el seu lloc a d’altres propers a l’anomenada “tercera via”.

Els accionistes de l’Ara, com passa a moltes altres companyies, tenen signat un pacte de socis, que exigeix una majoria reforçada per prendre algunes decisions. En aquest cas, cal sumar el 75% del capital per autoritzar l’entrada de nous socis, nomenar el conseller delegat, el director financer i el director de la publicació.

Aquest pacte és l’arma d’uns i la cuirassa d’altres perquè, de fet, cap decisió de relleu es pot prendre sense el concurs de gairebé tots els accionistes. Quan s’executi el traspàs de les accions dels Carulla, la situació serà nominalment la mateixa, encara que Ferran Rodés haurà reforçat la seva posició com a mà de la partida.

45.000 subscriptors

Totes les fonts consultades insisteixen que els Carulla no mantenen cap desavinença seriosa amb la gestió o la línia del diari. De fet, els Carulla sempre han considerat provisional la seva presència a l’editora, fins al punt que als inicis del diari era habitual que no enviessin representant als consells d’administració. La línia de la Fundació Carulla és participar en el capital de projectes culturals o socials fins que s’han desenvolupat prou per caminar sols.

Amb aquest afany, els Carulla van oferir la seva participació al grup SOM (fins al 2016 Grup Cultura03) a finals del 2016. Oriol Soler, un dels executius de SOM, havia estat l’impulsor de l’Ara i el primer president i conseller delegat de l’editora del diari. Al juny del 2012, divuit mesos després de la sortida del diari, va decidir deixar-ho. L’editora del diari va adquirir les seves accions i nomenà Rodés president del consell d’administració. Arran de l'oferta dels Carulla a SOM, el mateix Rodés va encarregar una proposta concreta per reincorporar SOM a l’accionariat de l’Ara. La proposta resultant —fusionar l’editora del diari i Grup SOM (l’editorial Ara Llibres, la productora Batabat, editorial Sàpiens, entre altres)— no va quallar.

A finals de l’any passat, la Fundació Carulla torna a oferir les seves accions a SOM. Rodés, en exercici del seu dret de tempteig, va igualar l’oferta, que és la que finalment ha prevalgut.

L’Ara té edició impresa (15.500 exemplars de venda mitjana, segons l'OJD) i digital (2,3 milions d'usuaris únics, segons l'OJD) i aplega una comunitat de 45.000 subscriptors, segons l'editora. Les últimes xifres disponibles de l’editora són del 2017, any en què va facturar 12,3 milions d’euros, mig milió menys que l’any anterior, i va comptabilitzar 2,13 milions en pèrdues. Van poder esquivar la crisi del sector pel que fa a la venda en quiosc i les subscripcions, que van saltar de 6,6 a 7,2 milions, però no pel que fa a la venda de publicitat, que va caure de 5,7 a 4,4 milions.